Diumenge
XV durant l'any / Cicle C
Confirmacions
a la Parròquia de Santa Maria dels Socors a Hostalric
Diumenge
13 de juliol de 2025
Dt
30,10-14; Salm 68,14 i 17.30-31.33-34.36-37; Col 1,15-20 i Lc 10,25-37
D’una
banda tenim la llei, els manaments del Senyor, de l’altra i encara més
important tenim el seu compliment. Els manaments sense ser viscuts, sense ser
practicats no son sinó paper mullat, lletra morta, sense vida. Aquell mestre de
la llei se sabia la teoria i se la sabia molt bé, però no la practicava, li
costava reconèixer qui era el seu proïsme, qui eren aquells altres dels qui
parlava Jesús, aquells a qui li calia estimar com a si mateix i es limitava a
estimar a Déu, però un déu teòric, ben allunyat de la realitat que representen
els altres. Ja ho havia dit Moisès al poble, ens cal guardar els manaments de
Déu i els seus decrets però això implica convertir-nos al Senyor amb tot el
cor, amb tota l’ànima. Pot semblar difícil, però ens diu Moisés que la llei no
és massa difícil per a nosaltres, que no està fora del nostre abast, que no es
tracta de pujar al cel o d’anar a l’altra banda del mar, el seu acompliment el
tenim molt a prop nostre, als nostres llavis, al nostre cor. Quantes vegades
amb la nostra paraula ferim, menyspreem o ignorem a l’altra, és a dir ignorem
els manaments del Senyor.
Déu,
el Fill de Déu, vingué al món a portar la pau en tot el que hi ha, vingué a
portar la reconciliació. Aquesta pau i aquesta reconciliació nosaltres l’hem de
viure ara i aquí i ho hem de fer reconeixent a l’altre en aquell que li cal el
nostre ajut, el nostre amor. Aquell mestre de la llei volia justificar-se,
volia justificar el seu bon coneixement de la teoria, que el mateix Jesús li
reconegué dient-li que havia respost bé, però li calia acomplir la segona part
de la resposta de Jesús, fer-ho així per tal de viure en plenitud la seva fe
que estava tant ben fonamentada.
La
paràbola que coneixem amb el nom del bon samarità és un bon exemple de vida per
a vosaltres avui que confirmeu la vostra fe davant d’aquesta assemblea, davant
d’aquesta comunitat que representa al conjunt de l’Església. Vosaltres avui reconeixent
que el principal manament és estimar a Déu amb tot el vostre cor, amb tota la
vostra ànima i amb totes les vostres forces; reconeixent alhora que cal estimar
als altres com a nosaltres mateixos us comprometeu a viure-ho això, renunciant
a fer el mal i comprometent-vos a fer el bé. Ara cal que sapigueu reconèixer a
aquest altre en el despullat, en l’apallissat, en l’abandonat vora el camí.
Estimar vol dir compadir i acostar-se al qui li cal el nostre amor. Això no ho
acompliren ni aquell sacerdot que passà de llarg, ni l’altra levita que canvia
el rumb per passar per l’altra banda del camí; potser també nosaltres ho fem
sovint, accelerem el pas quan ens surt al pas algú que ens incomoda. Va ser un
samarità, que hauria estat mal vist segurament tant pel sacerdot, com pel
levita, qui s’hi va acostar, li embenà les ferides i el pujà a la seva pròpia
cavalcadura. Acostar-se, atendre i preocupar-se per l’altre; tres accions que
mostren com ens cal practicar l’amor al proïsme.
Avui
estimats germans rebreu la força de l’Esperit Sant que ens ajuda a complir amb
els manaments del Senyor, d’aquest Déu que creiem que ha creat totes les coses,
que existeix abans de tot i amb qui tot es manté unit. La seva imatge està en
els nostres germans i germanes, està en el sacerdot, en el levita, en el
samarità, en aquell home que fou assaltat i abandonat arran del camí i fins i
tot en aquells lladres despietats que el donaren per mort i que també son
imatge de Déu, son l’altre a qui estimar com a nosaltres mateixos.
Reconèixer-los com a tal no és gens fàcil, perquè nosaltres tenim els nostres
barems, som selectius i no pas en favor dels qui més els cal el nostre amor,
ans al contrari cerquem d’estimar a aquells qui a la bestreta ens poden
estimar.
Comentant aquest passatge el papa Lleó ens deia: «La vida està feta de trobades, i en aquestes trobades ens revelem tal com som. Ens trobem enfront de l'altre, enfront de la seva fragilitat i la seva feblesa, i podem decidir què fer: cuidar d'ell o fer com si res. La compassió s'expressa a través de gestos concrets.» La fe s’expressa a través de gestos concrets i un de molt concret és la caritat, l’amor. Que així sigui en les vostres vides ajudats per la força de l’Esperit Sant que avui rebreu.