Festa Major de Salt en honor de Sant Cugat
Parròquia
de Sant Cugat a Salt
Divendres
25 de juny de 2025
Ap
12,10-12a ; Salm 33,2-9 ; 1Co 4,7-15 i Jn 15,18-21
Celebrem
avui la memòria de sant Cugat, celebrar la memòria dels màrtirs, la d’aquells
que han donat un testimoni fins a l’extrem de la seva fe és cercar les nostres
arrels en la fe. Els màrtirs ens porten a la memòria la vida de tots aquells
que han posat a Crist, és a dir l’amor a Déu i als germans, per davant de tota
altra cosa. Ells son els qui, com Crist, han estimat fins a la mort i no pas
perquè cerquessin de morir perquè els màrtirs no són uns eixelebrats, son
persones normals, això sí amb una fe profunda, intensa i generosa. Per ells s’alegra
el cel i tot els qui hi habiten, com ens ha dit el llibre de l’Apocalipsi.
Els màrtirs a vegades els poden veure com quelcom del passat, homes i dones les vides dels quals i sobretot el seu martiri, ens ha arribat al llarg dels segles, a vegades fidelment, a vegades mirant els qui han escrit, conservat o transmès els relats de les seves vides i martiris, de fer-nos-els més cridaners, com si en la força del relat hi residís la dignitat de la seva mort. Però la seva grandesa ve de que beneïen al Senyor en tot moment, tenien sempre als llavis la seva lloança, alçaven la mirada vers Déu i no tenien motiu per abaixar els ulls avergonyits, perquè sabent-se pobres, se sabien escoltats per Déu en tot moment.
Molts màrtirs també avui semblen perseguits amb l’únic objectiu de fer-los baixar la mirada, perquè en el martiri el botxí es creu superior al perseguit, es creu amb el dret de decidir sobre la seva vida i la seva mort quan de fet és el màrtir, és el perseguit en qui rau realment la grandesa, qui és missatger de la veritat mentre que el botxí no és més que un executor maldestre de la misèria humana que es mostra en l’enveja que acaba esdevenint odi, un odi que no és altra cosa que el reflex d’una impotència, la de no saber obrir-se a la veritat que hi ha en l’altra.
Nosaltres els creients ho concretem en que essent màrtir i botxí ambdós fills de Déu, imatges de Déu, un és digne d’aquest títol mentre l’altre el rebutja per no tenir que reconèixer en el qui te al davant al germà o a la germana. Els homes i les dones som febles, som com gerres de terrissa que costen poc d’esquerdar-se o de trencar-se, però no és el més important on portem el tresor, sinó de quin tresor es tracta. Els màrtirs per la fe porten dintre seu la bona llavor de l’Evangeli Aquesta seva esperança de que quan tot al seu voltant son contrarietats no queden del tot encerclats, aquesta intuïció de que quan sembla que els perseguidors ja els tenen a les mans no queden del tot abandonats i que a la fi trobaran la sortida, es fonamenta en que sempre i per tot arreu porten al Crist en el seu cos, el Crist de la creu i el cist de la resurrecció, no hi a un sense l’altre.
Ho hem escoltat en l’Evangeli, els qui son odiats per Crist no fan sinó seguir els passos de Crist, els qui son perseguits per Crist ho son com el mateix Crist fou perseguit. Són aquelles paraules de Crist que ressonen en el cor dels màrtirs: «A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més.» (Lc 12,4).
Avui veiem arreu, al nostre voltant moltes formes de martiri, alguns acaben de sobte amb vides humanes fins i tot fent cua per portar-se a la boca un mos de pa o quan estant pregant en una església, d’altres volen acabar més lentament amb la vida de molts, negant drets fonamentals com una llar digne o un salari suficient, en definitiva negant la seva dignitat humana. Reconèixer els signes dels martiris, aprendre dels màrtirs ho podem fer recordant-los i honorant-los, però ens cal fer-ho també reconeixent-ne els signes en els “màrtirs de la porta del costat”, els màrtirs d’avui que com els d’ahir son víctimes dels qui desconeixen que Déu ha donat a tot home i a tota dona la dignitat de fills de Déu, una dignitat humana plena i irrenunciable que ningú sota cap circumstància està autoritzat a atemptar o vulnerar. Recordem que el màrtir és l’escollit del món per donar testimoni de la veritat de la vida.