Diumenge XIV durant l'any / Cicle C
Confirmacions
a la Parròquia de Santa Coloma de Farners
Dissabte
5 de juliol de 2025
Is
66,10-14c; Salm
65,1-3a.4-5.6-7a.16 i 20; Ga 6,14-18 i Lc 10,1-12.17-20
Per
la confirmació els batejats rebem més plenament l’Esperit Sant, ens unim més estretament
a Jesucrist i a la seva Església i som enviats a anunciar l’Evangeli. No és
doncs la confirmació un mer formulisme, aquest sagrament que avui rebreu
imprimeix caràcter, això vol dir que rebent-lo us incorporeu de manera més
estreta a l’Església de Crist i ho feu de manera lliure i voluntària. Quan
rebem el baptisme de petits ho fem de la mà dels nostres pares i padrins, ells
demanen en nom nostre que siguem incorporats a l’Església i ho fan moguts per
donar-nos a nosaltres el millor que és la fe en Jesucrist. Ara heu anat aprofundint
en aquesta fe i sabeu que creure vol dir també renunciar a algunes coses,
poques, però que son aquelles que ens mouen a fer el mal, i proclamareu que
creieu en unes altres, les que ens mouen a fer el bé. Perquè estimar, l’amor,
és el senyal d’identitat de tot cristià, no hi pot haver fe sense estimar a Déu
i als germans, als altres.
Ens ho ha dit l’apòstol sant Pau, l’únic que val és que hàgim estat creats de nou, que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre nosaltres. Ens ho anunciat també el profeta Isaïes, la fe és la que ens porta al goig, a reviure perquè creient tenim la mà del Senyor prop nostre i Ell se’ns dona a conèixer. Avui per avui la fe la vivim d’una manera molt diferent a com la van viure els nostres avis i fins i tot els nostres pares; aquella fe viscuda de manera majoritària i qui sap si a vegades viscuda més per rutina o per convenció social que amb convenciment. Per aquest motiu la vostra opció té un valor especial, més que en altres temps.
Us podeu sentir avui estretament lligats a aquells setanta-dos que Crist escollí per anar de dos en dos cap a cada poble i cap a cada lloc on Ell mateix havia d'anar, aquells que Crist anomenà segadors perquè la fe quan dona fruit cal segar-la per bé del Regne de Déu.
Avui us podeu sentir estretament lligats a aquells setanta-dos que Crist escollí per anar de dos en dos cap a cada poble i cap a cada lloc on ell mateix havia d’anar, aquells que Crist anomenà segadors perquè la fe dona fruit quan el Regne de Déu és a prop i l’evangelització dona fruit.
L’evangelista sant Lluc ens repeteix aquesta frase dos cops: «El Regne de Déu és a prop.» Avui és una mica més a prop vostre perquè davant d’aquesta assemblea que representa al conjunt de l’Església proclameu la vostra fe. La confirmació no és un acte individual ni privat, és la comunitat, en aquest cas la vostra comunitat parroquial, la que convocada en nom del Senyor i unida per una mateixa fe i un mateix amor és reuneix per escoltar la vostra professió de fe.
Us acompanyen els vostres padrins, els heu escollit perquè ells viuen ja la fe i veieu en ells sinó un model sí algú que pot donar-vos un cop de mà en el vostre camí com a cristians. No patiu, la fe la vivim en comunitat, tots junts, quan heu estat presentats pels vostres catequistes per rebre aquest sagrament, heu estat presentats al conjunt d’aquesta assemblea, al conjunt de l’Església diocesana i universal.
Hi sereu incorporats de manera més ferma a través de tres moments claus en aquesta celebració: La vostra professió de fe, la pregària amb la que demanarem al Pare que faci davallar l’Esperit Sant sobre vosaltres i la unció amb el crisma que rebreu fent el senyal de la creu al vostre front per concloure amb el desig de que la pau del Senyor sigui amb vosaltres avui i ja per sempre.
Son gestos simples però amb un significat molt profund, el d’incorporar-vos en plenitud a l’Església de Crist per la força de l’Esperit Sant. Ens ho deia fa uns dies el papa Lleó: «L'Esperit obre les fronteres, abans de res, dins de nosaltres. És el Do que obre la nostra vida a l'amor. I aquesta presència del Senyor dissol les nostres dureses, els nostres entossudiments, els egoismes, les pors que ens paralitzen, els narcisismes que ens fan girar només entorn de nosaltres mateixos. L'Esperit Sant ve a desafiar, en el nostre interior, el risc d'una vida que s'atrofia, absorbida per l'individualisme. És trist observar com en un món on es multipliquen les ocasions per a socialitzar, correm el risc d'estar paradoxalment més sols, sempre connectats i malgrat això incapaços de “establir vincles”, sempre immersos en la multitud, però restant viatgers desorientats i solitaris.» (8 de juny de 2025).
Estigueu certs, no esteu sols, formeu part d’una comunitat, l’Església, fonamentada en aquell que no refusa la nostra súplica i no ens nega mai el seu amor: Crist.