Dimarts
setmana X durant l’any
Sant
Bernabé, Apòstol
Reunió
d’Abats i Provincials de Catalunya
Monestir de
Santa Maria de Solius
11 de juny de 2024
Fets 11,21b-26;13,1-3; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 i Mt 5,13-16
Bernabé era una home bo, ple de l’Esperit
Sant i de fe. La bondat i la fe haurien d’anar de la mà sempre i en tot moment.
L’acció de l’Esperit Sant que ens mou a creure, que ens ajuda a creure, no pot
tenir altre resultat que la bondat. Si volem ser
anomenats cristians com aquells creients d’Antioquia que foren dits així per
primer cop, ens cal deixar actuar l’Esperit damunt nostre i donar fruits de
bondat.
Som
cridats a seguir al Crist, cadascú des de la seva particular crida, cadascú des
del carisma que Déu li ha confiat: a uns l’ensenyament, a d’altres l’atenció sanitària,
a d’altres la pastoral, a d’altres una vida de treball i de pregària. Tots
plegats formen el conjunt de l’Església, des de cada comunitat, des de cada Església
particular fins al conjunt de l’Església universal.
Som
cridats a viure aquesta nostra vida de cristians sota un compromís concret i a
viure-la per damunt de tot amb responsabilitat, fidels al que vol dir ser
cristians i a viure-la amb honradesa i amb sinceritat. Lamentablement de manera
individual i col·lectiva sovint som pedra d’escàndol, quan hauríem de ser motiu
de que tothom d’un cap a l’altre de la terra vegi la salvació del nostre Déu,
com ens ha dit el salmista.
No
és aquesta una missió impossible, si ens confiem a l’acció de l’Esperit i si
ens emmirallem en l’exemple dels apòstols tindrem dos pilars on sostenir la
nostra vida de cristians, dos pilars ben sòlids. Creure, viure com a vertaders
creients no és sempre fàcil, les condicions que ens posa Crist per a seguir-lo,
com als apòstols, no són planeres. Si els apòstols podien ressuscitar morts, guarir
malalts o treure dimonis; era a condició de no portar diners, de no prendre
sarró per al camí, de no tenir dos vestits, calçat o bastó. Sols així eren
lliures per anar i predicar el Regne de Déu. La fe demana renunciar a quelcom
per poder ser missatgers del Regne, per poder ser missatgers de pau, com ho
foren els apòstols.
Bernabé
es diu que va morir a Salamina, fidel a Crist fins al final, màrtir i lapidat i
també es diu que obert el seu sepulcre, van trobar les seves restes amb un
exemplar de l'Evangeli de Sant Mateu, escrit de la seva pròpia mà; fidel també a
la Paraula fins a la mort. Viure en profunditat la nostra crida, viure amb
rotunditat la fe, no hi pot haver millor regal que renunciar a quelcom per
esdevenir missatgers del Regne.
Viure
com Bernabé, com els apòstols; ells no eren homes diferents a qualsevol altre
home, fins i tot eren febles, fins i tot dubtaven, fins i tot fugien davant del
perill; però malgrat les dificultats i les febleses, tant físiques com morals, l’acció
de l’Esperit actuava damunt d’ells i esdevingueren vertaders seguidors de
Crist, des d’aquell moment en que escoltaren en «veniu i ho veureu». Foren llum
per al món i sal per a la terra.
A
aquesta tasca som cridats tots els creients i els qui ens hem compromès amb
Crist d’una manera més particular i concreta, ho som d’una manera més intensa.
Que així sigui amb l’ajuda de l’Esperit Sant.