dimarts, 11 de juny del 2024

Dimarts setmana X durant l’any. Sant Bernabé, Apòstol

 

Dimarts setmana X durant l’any

Sant Bernabé, Apòstol

Reunió d’Abats i Provincials de Catalunya

Monestir de Santa Maria de Solius

11 de juny de 2024

Fets 11,21b-26;13,1-3; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6  i Mt 5,13-16

 

Bernabé era una home bo, ple de l’Esperit Sant i de fe. La bondat i la fe haurien d’anar de la mà sempre i en tot moment. L’acció de l’Esperit Sant que ens mou a creure, que ens ajuda a creure, no pot tenir altre resultat que la bondat. Si volem ser anomenats cristians com aquells creients d’Antioquia que foren dits així per primer cop, ens cal deixar actuar l’Esperit damunt nostre i donar fruits de bondat.

Som cridats a seguir al Crist, cadascú des de la seva particular crida, cadascú des del carisma que Déu li ha confiat: a uns l’ensenyament, a d’altres l’atenció sanitària, a d’altres la pastoral, a d’altres una vida de treball i de pregària. Tots plegats formen el conjunt de l’Església, des de cada comunitat, des de cada Església particular fins al conjunt de l’Església universal.

Som cridats a viure aquesta nostra vida de cristians sota un compromís concret i a viure-la per damunt de tot amb responsabilitat, fidels al que vol dir ser cristians i a viure-la amb honradesa i amb sinceritat. Lamentablement de manera individual i col·lectiva sovint som pedra d’escàndol, quan hauríem de ser motiu de que tothom d’un cap a l’altre de la terra vegi la salvació del nostre Déu, com ens ha dit el salmista.

No és aquesta una missió impossible, si ens confiem a l’acció de l’Esperit i si ens emmirallem en l’exemple dels apòstols tindrem dos pilars on sostenir la nostra vida de cristians, dos pilars ben sòlids. Creure, viure com a vertaders creients no és sempre fàcil, les condicions que ens posa Crist per a seguir-lo, com als apòstols, no són planeres. Si els apòstols podien ressuscitar morts, guarir malalts o treure dimonis; era a condició de no portar diners, de no prendre sarró per al camí, de no tenir dos vestits, calçat o bastó. Sols així eren lliures per anar i predicar el Regne de Déu. La fe demana renunciar a quelcom per poder ser missatgers del Regne, per poder ser missatgers de pau, com ho foren els apòstols.

Bernabé es diu que va morir a Salamina, fidel a Crist fins al final, màrtir i lapidat i també es diu que obert el seu sepulcre, van trobar les seves restes amb un exemplar de l'Evangeli de Sant Mateu, escrit de la seva pròpia mà; fidel també a la Paraula fins a la mort. Viure en profunditat la nostra crida, viure amb rotunditat la fe, no hi pot haver millor regal que renunciar a quelcom per esdevenir missatgers del Regne.

Viure com Bernabé, com els apòstols; ells no eren homes diferents a qualsevol altre home, fins i tot eren febles, fins i tot dubtaven, fins i tot fugien davant del perill; però malgrat les dificultats i les febleses, tant físiques com morals, l’acció de l’Esperit actuava damunt d’ells i esdevingueren vertaders seguidors de Crist, des d’aquell moment en que escoltaren en «veniu i ho veureu». Foren llum per al món i sal per a la terra.

A aquesta tasca som cridats tots els creients i els qui ens hem compromès amb Crist d’una manera més particular i concreta, ho som d’una manera més intensa. Que així sigui amb l’ajuda de l’Esperit Sant.