Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús. Cicle B
Divendres de
la tercera setmana després de Pentecosta
Santuari del
Sagrat Cor de Girona
7 de juny de 2024
Os 11,3-4.8c-9; Is 12,2-3.4bcd.5-6; Ef 3,8-12.14-19 i Jo
19,31-37
Sor Margarita María que vivia en el convent on cercava
Crist, va rebre el 27 de desembre de 1673 la primera visita de Jesús, que va
voler compartir amb ella els sofriments del seu cor aimant del Pare i de tota
la humanitat. L’any següent Sor Margarita va tenir altres dues visions. En la
primera se li va aparèixer el cor de Jesús en un tron de flames, envoltat d'una
corona d'espines; en la segona, Sor Margarita va contemplar a Crist resplendent
de glòria, amb llamps de llum que sortien del seu pit i s'expandien per tots
costats. Jesús li va parlar de nou i li va demanar que combregués cada primer
divendres de mes durant nou mesos consecutius, i que es prostrés en terra en
oració durant una hora en la nit entre els dijous i els divendres en adoració
del seu amor. Van néixer així les devocions dels nou primers divendres de mes i
de l'hora santa d'adoració. En una quarta visió, Crist li va demanar que
s'instituís una festa per a honrar el seu Cor i reparar, mitjançant l'oració,
les ofenses, és la festa que avui celebrem. Sor Margarita també va rebre una
promesa de perdó; qui s'acosti dignament a l'Eucaristia i combregui durant nou
mesos consecutius el primer divendres del mes, amb esperit d'expiació per les
ofenses comeses contra el Santíssim Sagrament, estimant, honrant i consolant al
Cor de Jesús, rebrà el do de la perseverança final, és a dir, acabarà la seva
vida amb la gràcia dels sagraments i de la remissió de les seves ofenses a Déu
i al proïsme. Seguint aquesta devoció l’any 1856, Pius IX va ordenar que la festa
del Sagrat Cor fos estesa universalment a tota l'Església i l’any 1995, sant
Joan Pau II va instituir en aquest mateix dia la Jornada Mundial de Pregària
per la Santificació del Clergat, perquè Jesús custodiï el sacerdoci en el seu
cor.
Què significa per a nosaltres avui la devoció al Sagrat Cor de Jesús? És de fet
una devoció recent, apareguda al segle XVII i consolidada per a tota l’Església
al segle XIX. Dins de la tradició secular de l’Església són uns pocs anys. Però
Jesús i l’amor, Déu i la caritat, no són pas dos conceptes teològics nous, van
intrínsecament units des dels inicis de l’Església. Déu és amor, és amor fet
fins a l’extrem i el seu amor certament no és sempre correspost. No el
corresponen de manera individual quan pequem, quan ens allunyem d’Ell, i no el
corresponem de manera col·lectiva de moltes i diverses maneres. Com a creients,
com a fills i filles de Déu de manera concreta se’ns ofereix sempre la
possibilitat de retornar a Déu mitjançant el sagrament de la penitència. Però
com retornar a Déu la mirada del conjunt de la humanitat? Déu ens estima des
dels inicis, som creatures de Déu i Ell mateix ens ha ensenyat a caminar i ens
ha agafat pels braços, com ens ha dit el profeta Osees. Deia sant Joan Pau II
que «A través del Cor de Jesús llegim l'etern pla diví de la salvació del món.
I es tracta d'un projecte d'amor.» (6 de juny de 1999).
Nosaltres hem de ser evangelitzadors, missatgers d’aquest amor, intentar que la
fe habiti de nou en els cors dels homes i que visquin fermament arrelats i
fonamentats en l’amor, com ens ha dit sant Pau. Del costat de Crist a la creu,
al moment suprem de l’amor, brollà sang i aigua, símbol de l’Eucaristia, una
Eucaristia que neix de l’amor de Crist per a la humanitat. Déu no es queda mai
curt en l’amor, el seu amor està per damunt de tota infidelitat i de tot pecat.
La seva mort a la creu i la seva resurrecció són les proves fefaents d’aquest
seu amor. Un amor que ens convida a viure’l a nosaltres, a ser-ne testimonis.
Amor a Déu, amor a Crist, amor a l’Església de la que sols en formem part si hi
vivim en comunió i amor al proïsme, com no pot ser d’altra manera.
En paraules del Papa Francesc: «En Crist contemplem la fidelitat de Déu. Cada
gest, cada paraula de Jesús transparenta l'amor misericordiós i fidel del Pare.
I llavors, davant d’Ell, ens preguntem: com és el meu amor al proïsme? Sé ser
fidel? O soc voluble, segueixo els meus estats d'humor i les meves simpaties?
Cadascun de nosaltres pot respondre segons la seva pròpia consciència. Però,
sobretot, podem dir-li al Senyor: Senyor Jesús, fes que el meu cor sigui cada
vegada més semblant al teu, ple d'amor i fidelitat.» (27 de juny de
2014).
La festa d’avui ens convida a estimar, un amor ad extra, mai ad
intra, un amor als altres i a aquell que és el tot altre, un amor que sols
pot brollar d’un cor humil, allunyat de la supèrbia i de l’egoisme. Déu és tot
amor, corresponguem-li amb el nostre d’amor, sempre limitat, sempre humà, però
mirem que el nostre amor no sigui mai fingit, sinó que brolli a imitació de
Crist del fons dels nostres cors.
En Ell confiem perquè ens hi ajudi a aconseguir-ho, en Ell que és amor fins a
l’extrem.