Diumenge XII durant l'any / Cicle B
Confirmacions
a la Parròquia de Sant Quirze i Santa Julita d’Arbúcies
Dissabte 22
de juny de 2024
Jb 38,1.8-11; Salm
106,23-24.25-26.28-29.30-31; 2C 5,14-17 i Mc 4,35-41
«Encara no teniu fe?» preguntà Jesús a uns deixebles atemorits davant aquell
temporal, davant d’aquell vent tant fort que feia que les onades caiguessin
sobre la barca i que aquesta s’anés omplint d’aigua. La nostra vida de
creients, la nostra vida de cristians està sovint sotmesa a temporals i a
l’embat de les onades. A vegades els vents que bufen en la nostra societat ens
fan sinó dubtar si al menys trontollar, les onades de l’adversitat de la vida
amenacen de fer naufragar la nostra navegació. Som porucs també nosaltres i
encara molts cops no tenim suficient fe. La fe és un do de l’Esperit Sant, la
seva força és la que ens encoratja a afrontar les adversitats, les dificultats
de la vida. De dificultats sempre en tindrem, sempre en sorgiran, a vegades
seran noves, a vegades recurrents; però molts cops al llarg de la nostra vida
sentirem el risc del naufragi.
També a Job li costà davant aquell cúmul d’adversitats que se li venien a
sobre, de recuperar la serenitat; uns mal dits amics l’aconsellaven en un
sentit, la seva dona li retreia de confiar en un Déu que permetia que li
arribés un càstig darrere l’altre. Però a la fi en aquesta bella història de
l’Escriptura, Job acaba per retornar confiat al Senyor, aquell qui ha posat
límits al mar i va retallar les seves vores dient-li que fins aquí podia
arribar i no més enllà. No fa el mateix Crist ordenant-li al vent i a l’aigua
que callessin i s’estiguessin quiets? Per a Déu res no és impossible i tot és
possible. Nosaltres però estem molts cops mancats de força i ens cal rebre la
de l’Esperit. Com els deixebles que de porucs davant unes onades passaren a
donar la seva vida per Crist revestits de tot el valor del món. Ells havien fet
experiència de que un havia mort per tots i que per tant els qui viuen ja no
viuen més per a si mateixos sinó per a aquell que ha fet molt més que calmar el
vent i asserenar les aigües, per aquell que ha mort i ha ressuscitat per tots.
Avui germanes i germans rebeu el sagrament que us donarà la força de
l’Esperit Sant. Per això quan us assaltin les onades, quan el vent bufi fort i
en contra vostre, quan l’aigua sembli que arribarà a esfondrar la vostra barca,
no tingueu por, fins i tot quan us veieu al cel i tot seguit al fons de la mar,
com si les onades us engolissin, extenuats de mareig, crideu al Senyor, sols
Ell ens pot portar al port plens de goig i amb la calma retrobada com ens ha
dit el salmista. A vegades potser ens pot semblar que el Senyor s’ha adormit, però
sempre veu si ens enfonsem i si surem, som nosaltres els porucs i els qui
encara no tenim prou fe. Ell és aquell a qui fins i tot l’aigua i el vent
obeeixen.
Mirem de tenir sempre la mateixa confiança que tingué Maria, model de fe
per a tots nosaltres. Perquè «quan l'Esperit Sant va descendir sobre els
Apòstols el dia de la Pentecosta, també María era al Cenacle, ella és la Mare
de Jesús i la nostra Mare espiritual. També avui és present María de manera
espiritual al costat de cadascun de vosaltres com una mare. Que María ens ajudi
a obrir el nostre cor i la nostra ment per a rebre i custodiar sempre aquest do
meravellós de l'Esperit Sant.» (Sant Joan Pau II 11 d’abril de 1981), que ens
ajudi a perdre la por i a augmentar la nostra fe en Crist el seu Fill.