Dimecres XI durant l'any II
Exèquies
de Mossèn Josep Ramírez i Carles
Catedral
de Girona
Dimecres 19
de juny de 2024
Is 25,6a.7-9; Salm 62,2.3-4.5-6.8-9
i Jo 6,51-58
Qui menja la
carn i veu la sang de Crist té vida eterna i Crist el ressuscitarà el darrer
dia. Déu envià al seu Fill al món per tal de que vivint plenament la nostra humanitat,
llevat del pecat, i assumint la nostra mort ens fes partícips de la seva
resurrecció. La nostra fe es pot resumir en això, en creure en la resurrecció,
en estar certs de que la mort no és sinó un pas cap a una vida plena i eterna.
La mort és per a nosaltres els creients el dia del que ens ha parlat el profeta
Isaïes, quan podrem exclamar que aquell de qui esperàvem la salvació, s’ha fet
present davant nostre. Aquest acompliment és el que demanem per al nostre
germà. Ell hi cregué de manera profunda, dedicà la seva vida a transmetre al
món que Jesús és el Fill de Déu i que ens ha portat la redempció, que Crist ens
ha fet el regal d’una vida perdurable i plena. La vida de Mossèn Josep ha estat
llarga, quasi noranta anys dedicats al servei de l’Església, seixanta-sis anys
de ministeri presbiteral, dedicats a l’estudi de la teologia primer a Salamanca
i a Roma, per educar després als seminaristes diocesans, cuidar als acollits a
l’associació àngelus, ajudar en el camí de la fe a joves i comunitats
religioses, sempre servint en diferents parròquies com la de Sant Jaume de Salt,
Vilablareix o Aiguaviva, col·laborant amb la cúria del bisbat i també com a
canonge penitencier de la nostra Catedral. Avui ha arribat per a ell l’hora de
presentar-se davant del Pare, un moment no pas desconegut per a ell que ajudà a
tanta gent a viure la mort de familiars i amics atenent el tanatori del Gironès
des d’on visqué molt de prop la mort dels altres, preparant-se per la pròpia.
El nostre germà Mossèn Josep no es presenta pas davant de Déu amb les mans buides. Ara demanem al Senyor a qui ell serví i en qui ell cregué, que el rebi amb les mans obertes com a Pare misericordiós i que si alguna falta cometé el nostre germà, inevitables com a humans que som, els hi perdoni i així el purifiqui. El nostre germà tenia set de Déu, aquella set de la que ens ha parlat el salmista, i ara demanem que saciat del bo i millor pugui contemplar a Déu en el seu santuari gloriós i poderós. M’escrivia algú qui el va conèixer bé, que Mossèn Josep treia la força del seu ministeri d'una autèntica vida de pregària, de la celebració eucarística i de la conversió freqüent en el sagrament de la reconciliació. Pregar, participar de la taula eucarística i ésser conscient de que no som perfectes, de que pequem i que per això ens cal el perdó de Déu, és un bon camí cap al Regne. Ara demanem a Déu que li hagi arribat al nostre germà el moment de ser redimit de qualsevol falta, ara li demanem que li hagi arribat el moment d’asseure’s a la taula del banquet celestial i allí es pugui saciar del bo i millor. Tants cops el nostre germà compartí la taula de l’àpat sagrat celebrant l’Eucaristia que demanem per a ell que ara s’acompleixin les paraules de Crist i que havent menjat amb Ell pugui ara viure per sempre gràcies a Ell. El nostre germà s’ha preparat per a aquest moment al llarg de totes les etapes de la seva vida i de manera més intensa quan passà a residir a la residència “Les Vetes” de Salt on ha mort. Tots nosaltres estem agraïts al personal de la residència que n’ha tingut cura d’ell aquests darrers mesos i de manera molt especial a la senyora Elsa, que l’ha cuidat durant aquests darrers anys, abans d’anar a la residència i també durant la seva estada.
La mort per als qui creiem en Crist mort i ressuscitat no ens ha de fer por, ans al contrari ha de ser per a nosaltres un moment de joia. Avui en primer lloc una joia fruit de l’agraïment per la vida de Mossèn Josep i el seu servei a la comunitat eclesial de Girona. En segon lloc perquè per arribar a aquest moment és pel que hem vingut al món, no pas per cap altra cosa. Ara doncs el nostre sentiment ha de ser doble: agrair la seva vida i confiar-li al Senyor que ja gaudeixi de la mirada del Pare. Com que estem certs de que Crist ha engolit per sempre la mort, per això li demanem a Déu que per al nostre germà hagi desaparegut el vel del dol que sempre ens acompanya en un moment o altre en la nostra vida i s’hagi fet per a ell realitat que qui menga el pa viu baixat del cel viurà per sempre. Que així sigui.