Festa
del Cor Immaculat de Maria
Església del Cor de Maria
Dissabte 8 de juny de 2024
Is 61, 9-11; Fets 1, 12-14 i Jn
19,25-27
Ahir celebràvem
la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, amb aquesta figura mirem de representar
l’amor fins a l’extrem de Crist per nosaltres, l’amor infinit de Déu. Avui
celebrem el cor de Maria, l’amor de la Mare de Jesús i que des del mateix
moment en que el seu fill la va confiar i li va confiar al deixeble més estimat
per Ell, és també la nostra mare.
A Maria ens la sentim tots ben propera, no hi ha població que no la veneri sota una o altra advocació, és com una de nosaltres o si fem servir aquella expressió del Papa Francesc que ens parla dels sants de la porta del costat, Maria és ben bé la mare que tenim sempre a la porta del costat, algú a qui recórrer en tot moment sempre disposada a escoltar-nos i a intercedir per nosaltres davant del seu fill.
Ella ha estat dona, una dona del poble com qualsevol altre, amb neguits i amb dolors, amb joies i amb penes; una dona però destinada ja des de sempre a rebre en el seu sí al Fill de Déu i alhora fill seu. Maria ha estat també i sobretot la primera deixeble, la qui sempre ens acaba dient, com a Canà, «feu el que Ell us digui» (Jn 2,5). Aquella dona en qui s’acomplí el que ens ha dit el profeta Isaïes, aquella a qui la seva ànima ha celebrat Déu, que s’ha mudat en vestits de festa i s’ha cobert amb un mantell de salvació; és alhora la qui amb algunes dones i els deixebles es mantenia constant i unànime en la pregària. Maria és també una dona de pregària, una dona de contemplació que guardava les coses en el seu cor i les meditava (Cf. Lc 2,19).
A Maria doncs va confiar sant Antoni Maria Claret la congregació que ell va fundar perquè fóssiu fills del seu cor immaculat. Aquest home de vida intensa i que va morir al monestir cistercenc de Fontfreda, d’aquell on al segle XII havien sortit els fundadors de Poblet, no pogué confiar a ningú millor aquesta seva obra. Tots som fills de Maria, perquè ella és la mare de l’Església, però vosaltres us hi heu confiat d’una manera particular i especial. I confiar-se a Maria és confiar-se al seu amor i alhora esdevenir missatgers d’aquest seu amor.
L’amor és el nucli de la relació de Déu amb la seva creatura i per extensió ho és de la relació de Maria amb tots nosaltres els seu fills. Quin amor hi ha més gran en les nostres històries personals, que l’amor de les nostres mares? Un amor sempre generós, sempre disposat a escoltar, a comprendre i a perdonar. Maria és doncs la Mare, amb majúscules, i el seu amor és també un Amor amb majúscules, un amor que brolla del seu cor i que estimant al seu Fill ha aprés a estimar-nos a tots nosaltres. Maria és donadora d’amor, sens dubte qui estimà més a Jesús en aquest món, i alhora és receptora d’amor, aquella a qui Crist estimà abans que a tot altre fins a l’extrem de tenir per a ella el darrer pensament de la creu estant.
Estimats germans claretians teniu un bon model a qui estimar i amb qui estimar; no us allunyeu mai d’aquesta vostra mare, que us és mare de manera molt particular i concreta amb qui esteu units amb el mateix lligam amb que ella estava unida a Crist, l’amor. Com escrivia sant Bernat de Claravall: «per Maria som conduits a Crist.» Que així sigui per a tots nosaltres.