X
Diumenge durant l’any / Any B
Confirmacions
a la Parròquia de Sant Jaume de Salt
9 de juny de 2024
Ac 2,1-11; Salm 103,1ab.24ac.29bc-30.31.34; 2Co 4,13-5,1
i Jn
15,26-27.16,12-15
Per viure de veritat l’Evangeli
cal tenir ben ferma la fe. Amb aquestes paraules encetarem d’aquí a uns moments
el ritus de confirmació de la vostra fe. La fe és important, és un component
fonamental en les nostres vides, perquè viure la fe és viure en comunió amb
Crist, viure en comunió amb aquells dos grans manaments seus: l’amor a Déu i
l’amor als germans. Ens hem de sentir plens de fe, com ens ha dit l’Apòstol
sant Pau, plens d’esperança no pas en una idea, sinó en una persona que és
Crist, aquell qui creiem fermament que és el Fill de Déu, que per nosaltres va morir
i va ressuscitar. Aquesta fe nostra la vivim de manera personal i individual,
perquè la fe és un do personal, una gràcia que ens fa Déu. Però la fe la vivim
també i de manera indestriable de manera comunitària i la nostra comunitat de
la que formem part com a creients, és l’Església.
«Solamente cuando convivimos la fe de toda la Iglesia, sometiéndonos a la
misma sin pretender imponer nuestras ideas, estamos dentro de la gran corriente
de su vida. La confirmación es también la superación de todos los
confines. Nos exige el abandono de nuestras ideas y deseos limitados, de
nuestra pretendida ciencia para llegar a ser verdaderamente “católicos”: para
vivir, pensar y obrar con la Iglesia universal.» (Joseph Ratzinger)
Ho hem escoltat, l’Esperit Sant
va davallar damunt dels deixebles quan estaven tots junts en un mateix lloc.
També nosaltres ens trobem avui tots junts, ara i aquí, en un mateix lloc i
reunits en nom del mateix Crist que reunia al voltant seu als apòstols a
Jerusalem. Vivim la fe en comunitat i aquesta assemblea, convocada avui el
diumenge dia en que celebrem la resurrecció de Crist, s’ha reunit avui de
manera especial per fer amb vosaltres la professió de fe, per manifestar de
manera solemne la seva fe amb vosaltres.
La fe la professem i la vivim
gràcies a la força de l’Esperit, aquell que és l’únic que ens pot guiar cap al
coneixement de la veritat sencera. La veritat és Crist, Ell que va dir que era
el camí, la veritat i la vida (Cf. Jn 14,6). Fem germans i germanes de Crist el
nostre camí de vida cap a la veritat; seguim els seus ensenyaments i mirem de
practicar en tot moment els seus manaments que com ens va dir es resumeixen en
dos; Estimar a Déu i estimar als germans.
Avui doncs renuncieu a tot allò
que ens impedeix de fer aquest camí, que ens impedeix de seguir a Crist, feu
renúncia del mal en totes les seves formes i feu el ferm propòsit de voler ser
de Crist i de ser-ne testimonis enmig del món. No podem seguir a Crist de
manera anònima, de manera silenciosa; la nostra fe s’ha de fer notar, no pot
passar desapercebuda per als qui ens envolten. La fe l’hem de viure sempre amb
intensitat i aquesta vivència ha de transformar les nostres vides i hem
d’intentar de transformar també la vida dels qui ens envolten.
«La confirmación es una promesa que llega hasta la eternidad. Pero
antes es una invitación a nuestro coraje y a nuestra constancia.
Invitación al coraje de edificar con Cristo nuestra vida en la disponibilidad
de la fe en Él, incluso cuando otros encuentran esto ridículo y
superado. El camino conduce a la luz. Tengamos el coraje de
afrontarlo. Digamos: sí. A esta respuesta nos anima la
administración del santo sacramento.» (Joseph Ratzinger).
No os avergoncéis nunca de vuestra fe, vividla con alegría, como lo que es,
un gran regalo que nos hace Dios y que vivimos gracias al don del Espíritu Santo,
este don que hoy de manera muy especial y concreta vais a recibir. Esta
asamblea, que representa al conjunto de la Iglesia, se alegra con vosotros de
vuestro coraje y de vuestra decisión. Pedimos al Señor que verdaderamente si
renacisteis por el bautismo para la vida eterna, también hoy con esta fuerza
del Espíritu Santo que vais a recibir, vuestro camino de fe se afiance y os
haga exclamar en todo momento, en los buenos y en los no tan buenos, como el
salmista: «Dios mío, ¡qué grande eres!» (Salmo 104 (103), 1).