Dijous XI durant l'any II
Exèquies de Mossèn Ramón Bosch i Brugada
Parròquia de Sant Esteve d’Olot
Dijous 20 de
juny de 2024
Rm 6,3-4.8-9; Salm 41,2.3.5bcd;42,3.4.5
i Jo 17,24-26
«Jo us he conegut, i ells han
conegut que vós m’heu enviat» ens ha dit Jesús dirigint-se al Pare en el relat
del quart Evangeli. Donar a conèixer a Déu, evangelitzar, ser missioner de
Crist i ser reconegut com a tal; aquesta ha estat la tasca que ha omplert de
sentit la vida del nostre germà Mossèn Ramon. Quina causa hi pot haver més gran
i què doni més sentit a la vida? Quina causa hi pot haver més justa que aquesta
de militar per Crist i ser missatger de la bona nova? Ben bé podem dir que el
nostre germà ha mort en Crist perquè certament ha viscut per Crist, Crist ha
omplert tota la seva vida i com sant Pau ben bé podria haver dit: «Tot ho faig a causa de
l'evangeli, per poder-hi tenir part.» (1Co 9,23). Perquè essent
evangelitzador i havent estat aquesta la seva tasca principal, ara demanem al
Senyor que obtingui aquella vida que participa de la plenitud del Regne que
tant ha predicat Mossèn Ramón.
Ell fou batejat en Crist i ara
que s’ha submergit en la seva mort preguem que tal com Crist va ser ressuscitat
d’entre els morts pel poder admirable del Pare, ara Mossèn Ramon pugui emprendre
una nova vida, demanem al Pare que ell que ha mort amb Crist pugui ara viure
amb ell. La nostra fe, la fe que professem pel nostre baptisme i de la qual
participem en el si de l’Església, ens obre a l’esperança. Creiem en Crist,
creiem en la seva resurrecció i això ens obre la porta cap a la participació de
la seva resurrecció. En això ha cregut el nostre germà Mossèn Ramon, en això ha
esmerçat tants esforços al Togo perquè d’altres germans nostres s’incorporessin
a la fe, més encara també perquè d’altres germans nostres fossin al seu torn nous
evangelitzadors, nous missioners i poder així incorporar nous fills a
l’Església. El nostre germà Mossèn Ramon ha estat un evangelitzador de paraula
i d’obra, un treballador de l’Evangeli, ho ha fet amb la paraula i ha atret molts
a la fe i a la tasca missionera amb les seves obres, amb la seva vida. I tot
plegat ho ha viscut amb una profunda humilitat, com em comentava un company seu
de residència d’aquests darrers mesos, ni els qui l’envoltaven eren conscients
de la seva trajectòria i de la seva tasca tants anys al Togo, poc se’n vantava
perquè creia que havia fet allò que Crist l’havia cridat a fer simplement. Fou
cridat a ser servidor del Senyor i el seguí, per això ara demanem-li
al mateix Senyor a qui serví que pugui estar-se on ell està, allí on el Pare
honora els qui es fan servidors seus (Jn 12,26).
Si vivim amb plenitud la nostra
fe i podem dir amb sinceritat com l’Apòstol que per a nosaltres viure és Crist,
aleshores hem d’afirmar amb convenciment que morir ens és un guany (Cf. Fl
1,21). La mort no és un sense sentit, sols la podem viure així si hem perdut
l’esperança en el Regne. Però si hem cregut, si realment creiem que morint
participem de la mort de Crist i per tant creiem també que participarem de la
seva resurrecció, no hi ha res a témer, ens hem de deixar endur per la
confiança de que la mort ha perdut tot poder, que si Crist ja no mor més tal
volta nosaltres viurem també amb Ell. «La mort no té l'última paraula; no és la
fi de tot, sinó que redimida pel sacrifici de la creu, pot ser el pas a
l'alegria de la vida sense fi.» (Benet XVI 23 d’abril de 2008).
Per assolir-ho cal però poder
acabar dient com sant Pau: «He lliurat un bon combat, he acabat la cursa,
he conservat la fe.» (2Tm 4,7). Com de ben segur ho pot dir el nostre germà
Mossèn Ramon perquè, en paraules del Papa Francesc: «el Senyor ressuscitat és
proper als seus deixebles missioners i camina amb ells.» (Missatge per a la 97
Jornada Mundial de les Missions). Qui viu delit per Déu, assedegat de Déu, pot
esperar amb confiança poder veure a la fi Déu cara a cara a la muntanya
sagrada, allí on Déu resideix. La mort
no és una excepció, és una realitat; viure-la amb esperança és l’opció del
cristià, perquè viscuda des de la fe és el pas cap la llum que mai no s’apaga, el
camí cap a aquell qui és la veritat. Demanem-li al Senyor que això s’acompleixi
pel nostre germà Mossèn Ramon, tal com ell mateix ho predicà, tal com ell
mateix ho cregué i ho visqué.