Naixement de sant Joan Baptista
Solemnitat
Monestir de
Santa Maria de Solius
Dilluns 24 de
juny de 2024
Is 49,1-6; Salm 138,1-3.13.15; Fets
13,22-26 i Lc 1,57-66.80
Joan no era pas allò que la gent creia i deia d’ell; no els va enganyar pas fent-se passar per allò que no era i els ho va dir ben clar, ell no era el Messies, ni Elies, ni un profeta, era tant sols una veu que cridava en el desert, que convidava a preparar el camí dels cors per a rebre al Senyor, per a rebre a aquell qui va reconèixer en veure’l com l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món, aquell sobre el qui va davallar l’Esperit al Jordà i que convertí així el baptisme d’aigua de Joan en un baptisme per l’Esperit Sant. Convé doncs no confondre el missatge amb el missatger, l’anunci amb qui l’anuncia. En certa manera les vides de Jesús i de Joan són paral·leles. Un neix d’una mare estèril, l’altre d’una mare verge; en un cas i en l’altre actua la força de l’Esperit. El pare de Joan, Zacaries, dubte i resta mut fins a l’acompliment d’allò que l’arcàngel Gabriel, el mateix que anuncià a Maria el seu infantament virginal, li havia manifestat al santuari del Senyor; Josep també té dubtes però ell acull els missatges que Déu li envia en somnis amb una total disponibilitat. Joan i Jesús a la fi estan units també per una mort testimonial i mentre Joan esdevé el primer dels màrtirs pel nom de Crist, Jesús serà el qui s’oferirà d’una vegada per totes en bé de la nostra salvació com a víctima propiciatòria. No és estrany doncs que un Joan encara no nat saltés de goig dins les entranyes d’Elisabet en arribar Maria a cas de Zacaries. Dues vides tant sols en certa manera paral·leles, però que responen a un objectiu comú: la redempció de la humanitat.
Jesús exclamà: «entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.» (Mt 11,11). Malgrat tots els prodigis que Déu havia fet per tal de que Joan acomplís la seva missió de ser profeta de l’altíssim, d’anar al davant del Senyor a preparar els seus camins, de fer saber al poble que li venia la salvació i el perdó dels seus pecats; tal com va dir profèticament Zacaries quan vuit dies després del seu naixement circumdaren a Joan; malgrat tot plegat el més petit del Regne del cel, del Regne que Crist ens ha guanyat amb la seva mort i la seva resurrecció, és més gran que el Baptista.
Quan Joan Baptista envià a alguns dels seus deixebles a preguntar-li a Jesús si era Ell el qui havia de venir i bé calia esperar-ne a un altre; Jesús respongué amb fets, i llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d'esperits malignes, i donà la vista a molts cecs. Sols després de fer-ho digué als qui Joan havia enviat que anessin anunciar-li el que havien vist i sentit; cecs veient-hi, coixos caminant, leprosos quedant purs, sords sentint-hi, morts ressuscitant i pobres rebent l'anunci de la bona nova. Joan no fou pas un profeta de calamitats, fou l’anunciador de l’esperança, aquell a qui el Senyor es reservà per aquesta missió i així fou un nou Elies. Per això quan preguntaven a Jesús com era que els mestres de la Llei deien que primer havia de venir Elies; Jesús els respongué que era cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot: però Elies ja havia vingut i el van tractar com van voler, tal com d'ell havia anunciat l'Escriptura. (Cf. Mc 9,11-13).
Joan Baptista és com Maria una
peça clau en el pla de salvació que culmina en Crist, no és més que un home,
que una veu; però una veu autoritzada que cridava ja a compartir el vestit i el
menjar, a no exigir més que allò establert, a no fer servir la violència ni a presentar
falsos testimonis per treure diners a ningú, anunciant amb moltes exhortacions
al poble la bona nova (Cf. Lc 3). Joan ens convida també avui a nosaltres a
preparar-nos per a rebre al Senyor en els nostres cors, ens convida a escoltar
la veu dels qui anuncien en nom de Crist la bona nova de l’Evangeli, a saltar
de goig quan ens sentim a la presència del Senyor i a donar-ho tot per l’Evangeli.
Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni, Crist i sols Crist és aquella
llum que resplendeix en la foscor i que la foscor no ha pogut ofegar-la; sols Ell
és el Senyor, la plenitud de la redempció (Cf. Jn 1).