Diumenge X Durant l'any / Cicle B
Confirmacions
a la Parròquia de Sant Vicenç de Tossa de Mar
Dissabte 15
de juny de 2024
Gn 3,9-15; Salm
129,1-2.3-4.5bc-7a.7bc-8; 2C 4,13-5,1 i Mc 3,20-35
L’Apòstol sant Pau ens ha dit que ens hem de sentir coratjosos i desitjosos de viure amb el Senyor. Viure amb el Senyor, viure tal com el Senyor ens demana és viure la fe amb sinceritat i amb fermesa, amb voluntat de que el missatge de l’Evangeli ompli tota la nostra vida, dia rere dia, a cada instant de la nostra vida. La fe és com una petita llavor, com un esqueix, ens ha dit el profeta Ezequiel, que pot acabar essent un arbre frondós; de fet tant se val que al començament sigui un arbre menut, perquè el Senyor que tot ho pot es capaç d’abaixar els arbres més alts i fer créixer els més menuts, pot assecar els arbres verds i fer reverdir els ja secs.
Ens ho ha dit
Jesús en l’Evangeli, un petit gra de mostassa, la més petita de les llavors, pot
acabar essent la més gran de les hortalisses, amb unes branques tant grosses
que els ocells es poden ajocar a la seva ombra. Tant el profeta Ezequiel com el
mateix Jesús, ens parlen de que aquest arbre, sorgit d’una petita llavor, ha d’acabar
essent capaç d’ajocar ocells de tota mena a la seva ombra. No es tracta d’obrar
grans prodigis, més aviat es tracta de viure la nostra fe amb humilitat,
conscients de que és un do que Déu ens ha fet i que nosaltres hem de rebre amb
agraïment i que ens ha d’ajudar a viure amb honradesa de cor, estimant a Déu i
al proïsme. És així, vivint amb justícia, és com la nostra fe creixerà com una
palmera i es farà gran com els cedres del Líban, com ens ha dit el salmista i
s’hi podran ajocar els nostres germans a l’ombra també de la fe.
Què hi hem de posar de la nostra
part? Com tota llavor la fe si no es cuida mor, si no mirem de mantenir el seu
voltant lliure de males herbes, pot acabar essent ofegada o assecant-se. El
mateix sant Marc, l’Evangeli del qual escoltem al llarg d’aquest any litúrgic,
recull la paràbola del sembrador; ens explica allí que si la llavor cau arran del camí poder venir els ocells i menjar-se-la;
que si cau en un terreny rocós, on hi ha poca terra, podrà germinar de seguida,
però, quan sortí el sol, recremarà la planta, i s’assecarà, perquè no tindrà
arrels; o si bé la llavor cau enmig dels cards; els cards creixeran i
l'ofegaren, i no arribarà a donar fruit. Tant sols si la llavor cau en
terra bona, i va pujant i va creixent, arribarà adonar fruit (Cf. Mc 4,3-8).
El Senyor ha dipositat en els nostres cors una llavor, una bona llavor,
depèn de nosaltres que creixi o s’assequi; si els nostres cors són durs com la
roca, si els nostres cors no aprofundeixen en l’amor, si l’herbassar de
l’egoisme, l’enveja, la indiferència o la desídia l’envolta, de ben segur que
acabarà ofegant-la i la llavor morirà, es podrirà dins la terra i de fruit no
en veurem pas cap. Avui germans i germanes rebeu el sagrament de la
confirmació; avui confirmeu la vostra fe, aquella que vau rebre en el sagrament
del baptisme quan tal volta no vau poder manifestar per vosaltres mateixos la
vostra voluntat de ser incorporats a l’Església.
Teniu ja la llavor, la que fou plantada als vostres cors; però vosaltres,
com tots nosaltres també, hem de tenir cura de regar-la, de treure-li les males
herbes que l’envolten, al cap i a la fi d’ajudar, de posar tot el que estigui
de la nostra part perquè aquesta petita llavor que és la fe acabi esdevenint
una planta ufanosa, un arbre frondós, que doni ombra, que ajoqui, que doni
esperança al nostre món.
A això us hi ajudarà l’Esperit Sant que avui de manera molt significativa
davallarà sobre vosaltres. No tingueu por de rebre’l, no tingueu mai por de
viure amb rotunditat la vostra fe i així anireu veient dia a dia com aquesta
llavor de mostassa, com aquest petit esqueix va arrelant en els vostres cors i
acabarà essent aquell arbre frondós que podrà ser testimoni de la fe enmig del
nostre món.