Estimats germans i germanes, benvolguts
diocesans pelegrins vers Lourdes.
Heu vingut a trobar a Maria i
ella us ha acollit de tot cor. Anar al seu encontre és sempre com arribar
davant la mare, sempre acollidora, sempre atenta al que ens cal, sempre bona
consellera, sempre amb la mà estesa. Maria sap molt bé el que és ser mare, ella
mateixa no ho tingué fàcil en la seva vida. Ja ben aviat el dolor, l’angoixa i
la tristesa l’envaïren. Ho hagué de deixar tot i marxar a l’exili cap a Egipte
per tal de salvar la vida del seu fill i el tingué mort entre els seus braços
al peu de la creu.
Jesús, fill seu i germà nostre
és qui ens va dir: «Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i
Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca,
li obren.» (Mt 7, 7-12) Girem els ulls vers Maria, cerquem a Crist de la seva
mà, dirigim-li les nostres peticions per la seva intercessió, fem-ho amb ella que
és sempre mare acollidora, que pateix amb els qui pateixen i s’alegra amb els
qui s’alegren i alhora intentem veure en els altres a Maria, a Jesús mateix,
sobretot en els malalts. Hi ha molt de dolor en el món i Maria ens demana que
no girem al cap cap a un altre costat; que ens fixem en els qui pateixen i els
donem la mà.
Quan els altres o nosaltres mateixos
patim, quan ens sentim perduts podem recórrer sempre a ella; com escriu sant
Bernat: «Tu, siguis qui siguis si et sents arrastrat pel corrent d’aquest món,
nàufrag en la galerna i la tempesta,
sense on agafar-te en terra ferma, no apartis la teva vista de la resplendor
d’aquesta estrella si no vols enfonsar-te sota les aigües. Si s’aixequen vents
que t'arrastren contra les roques de l’abatiment, invoca a Maria. Si ets abatut
per les onades de la supèrbia, de l’ambició, de la enveja, mira l’estrella, invoca a Maria. Si
la ira o l’avarícia et sacsegen amb força la petita nau del teu esperit, gira
els teus ulls vers Maria. Si estàs angoixat
per les teves moltes faltes o pel pes de la tristesa, pensa en Maria. Si
el perill, l’angoixa o el dubte t’assalten, recorre a Maria, invoca a Maria.
Que mai es tanqui la teva boca al nom de Maria, que estigui absent del teu cor.
Si la segueixes, no et desviaràs; si recorres a ella, no desesperaràs. Si la
recordes, no cauràs en l’error. Si ella et sosté, no t’enfonsaràs. De res
tindràs por si ella et protegeix; si et deixes portar per ella, no et cansaràs;
amb el seu ajut arribaràs a bon port.»
La seva protecció no ens
mancarà mai. Fins demà al vespre si Déu vol.
+ fra
Octavi Vilà.
Bisbe
de Girona.