Diumenge
III d'Advent / Cicle A
Confirmacions
a la parròquia de Santa Maria Assumpta de Roses
Diumenge
14 de desembre de 2025
Is
35,1-6a.10; Salm 145,7.8-9a.9bc-10; Jm 5,7-10 i Mt 11,2-11
Les
lectures que avui hem escoltat ens conviden a l’esperança, una invitació que dona
sentit a la celebració d’aquest recer diumenge d’Advent que tradicionalment
s’anomena Gaudete, alegra’t en llatí. Aquesta denominació prové de
l’antífona d’introducció que ens convida a viure contents perquè el Senyor és a
prop.
Aquest
Senyor que és a prop és aquell per qui s’interessava Joan Baptista des de la
presó, aquell a qui va fer preguntar si era ja Ell el Messies o bé calia
esperar-ne un altre. Jesús respon d’una manera ben contundent: Què veieu? Els
ve a dir i el que veien eren cecs que hi veien, invàlids que caminaven,
leprosos que quedaven purs, sords que hi sentien, morts que ressuscitaven i
desvalguts que confiaven en el que li escoltaven dir. Jesús havia vingut ha
portar la confiança, amb Ell ningú quedaria decebut.
El
profeta Isaïes en la primera lectura ens ha demanat valentia, perdre la por
davant d’aquest Déu que ve per fer justícia, que ve a salvar. Cada any en
aquest temps d’Advent ens preparem per aquesta vinguda, Celebrant-ho any rere
any podem córrer el risc d’acomodar-nos-hi a aquesta preparació, de viure-la
d’una manera rutinària ja que al cap i a la fi, què canvia en les nostres vides
quan ens preparem pel record de la seva vinguda i celebrem el Nadal? Poc o ben
bé res.
Aquest
Senyor que ve per fer justícia sembla que es fa esperar perquè al nostre
voltant seguim veient injustícies, seguim veient cecs que no hi veuen, invàlids
que no caminen, sords que no hi senten i morts que no ressusciten; al nostre
voltant hi continua havent desvalguts i hi ha més decebuts que esperançats. I
el que ens succeeix és que no el reconeixem en aquests desvalguts.
La
dificultat de la fe està en part en la manca del que creiem resultats pràctics
immediats. Però aquest Déu que ve, que va venir i que vindrà quan sigui l’hora,
ja és aquí, cal reconèixer-lo amb paciència, com el pagès que espera els fruits
preciosos de la terra, com ens ha dit sant Jaume. Prenent paciència sí, però
refermant els nostres cors, no queixant-nos els uns dels altres.
Es
tracta d’una espera pacient, però confiada; pacient però activa; posant-hi de
la nostra part per reconèixer-lo tot complint el triple manament de Déu, tal
com Crist ens els va resumir: estimar a Déu, estimar als altres i estimant-nos
a nosaltres mateixos, és a dir reconeixent la vida no pas com una càrrega, sinó
com un regal que hem rebut i que cal saber aprofitar i aplicar en bé nostre i
dels altres.
Avui
estimats germans i germanes confirmeu la vostra fe davant d’aquest comunitat,
que representa al conjunt de l’Església. Feu-ho amb joia i amb esperança, ens
ho ha dit el mateix Crist, no n’hem d’esperar ja cap altre, és Ell el qui ha de
venir, el qui va venir fa dos mil anys al món i el qui ve als nostres cors. No
n’hem d’esperar cap altre; «si algú us deia: "El
Messies és aquí" o "És allà", no us ho cregueu.»
(Mt 24,23)
El
Messies no està en coses que avui per avui ens semblen importants però que al
cap i a la fi son temporals, coses que avui semblen bàsiques i però que demà ja
han estat substituïdes per d’altres.
Com
escriu el papa Lleó XIV: «També els cristians, en moltes ocasions, es deixen
contagiar per actituds marcades per ideologies mundanes o per posicionaments
polítics i econòmics que porten a injustes generalitzacions i a conclusions
enganyoses.» (Dilexi te, 15).
Aquest
Senyor que és a prop, que tenim al nostre costat, caminant amb nosaltres, en
siguem conscients o no, el reconeguem o no, és el Messies. Un Messies senzill,
humil, que no ha vingut ni el reconeixerem enmig d’un exèrcit nombrós, ni
anunciat per trompetes, ni assegut en un tron.
Un
Messies que ens mostra en el desvalgut, en el cec, en el sord o en el malalt.
Ell de fet ve cada dia, ja hi és perquè està present cada dia en tot home i
tota dona, però molt especialment en aquell que sofreix.
«Déu
és amor misericordiós i el seu projecte d’amor, (...) es abans de res (...) una mirada
misericordiosa i un cor ple d’amor. A Ell (...) l’hem conegut en la petitesa
d’un nen posat en un pessebre i en l’extrema humiliació de la creu, allà va
compartir la nostra pobresa radical, que és la mort.» (Dilexi te, 16).
I des de la seva petitesa ens crida a reconèixer-lo en la petitesa de cada germà i de cada germana.