Diumenge
dins l'Octava de Nadal
Sagrada
Família: Jesús, Maria i Josep / Cicle A
Monestir
de Sant Daniel
Diumenge
28 de desembre de 2025
Sir
3,2-6.12-14; Salm 127,1-2.3.4-5; Col 3,12-21 i Mt 2,13-15.19-23
Un àngel del Senyor s’aparegué a Josep i li manà del prendre al nen amb la seva mare i fugir cap a Egipte; tant bon punt Herodes va morir de nou l’àngel s’aparegué a Josep allà a Egipte i li manà de prendre de nou el nen amb la seva mare i retornar al país d’Israel. L’Evangeli segons sant Mateu ens presenta en aquest relat dues consideracions: Jesús tot just nat és perseguit i en córrer perill la seva vida ha de marxar; Jesús, amb Maria i amb Josep, marxà cap a Egipte com el poble d’Israel hi marxà i d’Egipte tornà a la terra promesa, com Israel hi tornà sota el guiatge de Moisès.
Aquest infant, que és el Messies, el Senyor, representa
la culminació de la història de la salvació, una culminació no pas reconeguda
per tots, especialment no reconeguda pels poderosos, representats pel cruel rei
Herodes, que com el faraó davant de Moisès, tancà les orelles per no sentir la
veu de Déu que ha indicat, fins i tot a uns mags vinguts de llunyanes terres,
que aquell és el Messies esperat.
Celebrem
en aquest diumenge després de la solemnitat del Nadal, la festa de la Sagrada
Família, d’aquella família de Natzaret de la que sant Pau VI deia: «Natzaret és
l'escola d'iniciació per a comprendre la vida de Jesús. L'escola de l'Evangeli.
Aquí s'aprèn observar, a escoltar, a meditar, a penetrar en el sentit, tan
profund i misteriós, d'aquella simplíssima, humilíssima, bellíssima
manifestació del Fill de Déu.» (Natzaret, 5 de gener de 1964).
Josep, Maria i Jesús conformen una família atípica, certament, però unida en l’amor a Déu. Els tres saben ben bé que és escoltar meditar la veu de Déu i observar els seus dictats; la família de Natzaret ens és model, malgrat la seva peculiaritat. En ella hi son presents els sentiments que, com ens ha dit sant Pau, escauen a escollits de Déu; Josep, Maria i Jesús són sants i estimats de Déu i en ells hi son presents la compassió, la bondat, la humilitat, la serenor i la paciència; en la família de Natzaret l’amor tot ho lliga i perfecciona.
En paraules de
sant Pau VI la Sagrada Família en dona una lliçó de vida domèstica; ens ensenya
el que és la família, la seva comunió d'amor, la seva senzilla i austera
bellesa, el seu caràcter sagrat i inviolable; ens ensenya el dolç i
insubstituïble que és la seva pedagogia; ens ensenya el fonamental i
insuperable de la seva sociologia. (Cf. Natzaret, 5 de gener de 1964)
La família està sovint en perill; «la família, en els temps moderns, ha sofert potser com cap altra institució, l'escomesa de les transformacions àmplies, profundes i ràpides de la societat i de la cultura.» (Familiaris Consortio, 1).
També està en crisis com a església domèstica, com a primera comunitat on viure i aprendre la fe. En moltes famílies no es creu en Déu, en bastantes que son formalment creients no es parla de Déu, no s’aprèn a pregar, a escoltar l’Evangeli, no és parla de Jesús als infants. L’argument de que sigui la parròquia o l’escola qui els introdueixi en la fe; l’argument de que creure és una decisió que cal prendre lliurament en l’edat adulta no és de rebut.
No deixem en mans d’altres o no posposem altres aspectes formatius dels infants, no ho fem pas; com doncs posposar l’educació en la fe? Tant més si la fe és quelcom fonamental. Els fills son la felicitat de qui honora al pare, ens ha dit el Siràcida, en els fills el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare; ens ha continuat dient Jesús fill de Sira. Com no donar doncs als fills allò que considerem millor per a ells?
Josep, Maria i Jesús varen viure la fe en família, si ens emmirallem en ells aprenem a imitar a Jesús, aprenem la manera amb què podrem comprendre qui és Jesucrist. Els nostres passos però són fugitius; i no podem fer més que mostrar el desig, mai acabat, de seguir aquesta educació en la intel·ligència de l'Evangeli que veiem a Natzaret. (Pau VI a Natzaret el 5 de gener de 1964).
Comprendre’l i aprendre com es pot educar i formar seguint la voluntat de Déu ho podem fer observant aquesta petita i humil família que esdevé el prototip i exemple de totes les famílies cristianes.