La Immaculada Concepció de la Verge Maria
Catedral de Girona
8 de desembre de 2025
Gn 3,9-15.20; Salm 97,1.2-3ab.3c-4; Ef 1,3-6.11-12;
Lc 1,26-38
María, va romandre
sempre Verge, va ser la Mare del Verb encarnat, Déu i Salvador, nostre senyor
Jesucrist, i ella, per la seva singular elecció, en atenció als mèrits del seu
Fill fou redimida de la manera sublim, va ser preservada immune de tota
taca de culpa original i superant així àmpliament en do de gràcia eximia a
totes les altres criatures. Ella està lligada per un vincle estret i
indissoluble al misteri de l'encarnació i de la redempció. La Beatíssima Mare
de Déu, Verge Inmaculada, acabat el curs de la seva vida terrestre, va ser assumpta
en cos i ànima a la glòria celestial, i feta semblant al seu Fill, va rebre
anticipadament la sort de tots els justos; esdevenint precursora de la
resurrecció que Crist, morint i ressuscitant, va oferir a tota la humanitat i
realitzarà quan arribi el seu Regne.
Així la Santíssima Mare de Déu, la
nova Eva, la Mare de l'Església, continua en el cel exercint el seu ofici
matern pel que fa als membres de Crist, pel qual contribueix a engendrar i
augmentar la vida divina en cadascuna de les ànimes dels homes redimits (Cf.
Credo del Poble de Déu de sant Pau VI). En aquesta línia el beat Pau VI
resumia la doctrina de l’Església sobre Maria, la Mare de Déu.
Avui recordem especialment un dels
aspectes doctrinals referits a Maria, la seva immaculada concepció. Sant Pau VI
recollia en el seu Credo tota la doctrina de l’Església i molt especialment la
del Concili Vaticà II. Déu Pare volgué que l’acceptació per part de
Maria, que havia estat predestinada des de sempre a ser la mare, precedís l’encarnació, perquè,
així també contribuís a la vida. Maria fou dotada d’una santedat del tot
singular des del primer moment de la seva concepció, per això anomenen Maria
Mare dels vivents perquè en el seu interior immaculat va dur la font de la
vida.
Predestinada pel Pare, coberta per
l’ombra de l’Esperit Sant i temple de Jesucrist, la nova aliança. Fou saludada
per l’àngel Gabriel amb aquestes paraules: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu», plena
de gràcia, és a dir estimada, elegida,
escollida per acollir aquell qui és el do més preuat, l’amor de Déu fet carn.
Maria és la benaurada perquè ha cregut, perquè la seva fe en Déu és ferma i
plena. En Maria la Paraula de Déu hi troba escolta, resposta i estada. La
Paraula de Déu troba en Maria el sí que li permet de fer-se carn i habitar
entre nosaltres. En Maria i per Maria tota la humanitat s’obre a Déu, acull la
seva gràcia, es disposa a fer la seva voluntat.
En Maria no hi ha cap mena d’oposició a Déu, sols hi ha plena
comunió, plena confiança, ple acord, plena disponibilitat, plena obediència.
Maria diu sí a Déu i Déu diu sí a Maria; tota ella està plena de l’amor i la
gràcia de Déu.
Sols així esdevé Mare de Déu,
imatge i model de l’Església, elegida entre totes les generacions per a ser
benaurada. Beneïda per Déu entre totes les dones i aquesta benedicció és algú
concret, Jesucrist, el seu fill i fill de Déu, la font de la gràcia la qual
Maria va acollir en el seu ventre virginal. L’acollí amb amor, i així el Senyor
és amb ella, perquè tota plena de l’Esperit Sant, el poder de l'Altíssim que
l’ha cobert amb la seva ombra li confiï el fruit sant que naixerà d’ella,
aquell a qui anomenaran Fill de Déu.
Maria esdevenint l'esclava del Senyor és en qui
les paraules de Déu esdevenen realitat de salvació per a tots nosaltres. Per
Maria i en Maria Déu entra a la nostra història. Per ella arriba el consol dels
miserables, la redempció dels captius, la llibertat dels condemnats, la
salvació, finalment, de tots els fills d'Adán, de tot el seu llinatge.
Maria davant l’anunci de l’àngel resta
primer torbada, després pensativa per intentar tot seguit comprendre el que
succeeix. «Per què trigués? De què tens por?
Creu, manifesta-ho, disposat a acollir» li diu
sant Bernat. I dient sí, Maria esdevé una dona coratjosa, valenta, que no es fa
enrere sinó que acull la voluntat de Déu i acollint-la ella esdevé temple de
l’Esperit Sant.
Maria diu sí. Acull la voluntat de
Déu meditativa, contempla la Paraula que rep i esdevé així imatge de l’Església
que té la Paraula de Déu per aliment. Maria acull la Paraula encuriosida per
com ha d’esdevenir allò que se li ha anunciat. No dubte, no pregunta per què,
sinó com, i se li anuncia que serà mare d’una manera diferent a totes les
altres mares, d’una forma excepcional, com excepcional és el Fill que naixerà.
Dient sí, acceptant la voluntat de
Déu, acceptant de rebre en el seu si la Paraula de Déu, Maria esdevé Mare de
Déu, mare de la humanitat i porta de la salvació. Maria diu si, si a la
redempció, si a la llibertat dels homes. Maria ens obre la possibilitat d’esdevenir
sants, irreprensibles als ulls de Déu, fills de Déu pel fruit del ventre de
Maria.
Maria es torba, Maria medita, Maria
accepta, Maria acull. Escrivia sant Joan Pau II que Maria professa per damunt
de tot l’obediència de la fe, abandonant-se al significat que, a les paraules
de l’anunciació, donava aquell de qui provenien: Déu mateix.
Maria essent immaculada rebé l’àngel, en rebre l’àngel es torbà, en torbar-se medità; meditant acceptà, acceptant acollí en el seu sí aquell que essent Déu s’encarnava en ella, aquell que encarnant-se esdevenia home, i fent-se home esdevenia la nostra salvació.
Així per Maria, pel seu sí, per la seva disponibilitat i obediència, entrà la salvació al mon. En paraules del papa Francesc: « L’esperança troba en la Mare de Déu el seu testimoni més alt. En ella veiem que l’esperança no és un fútil optimisme, sinó un do de gràcia en el realisme de la vida.» (Spes non confundit, 24).