Diumenge IV d'advent / Cicle A
Parròquia de Sant Vicenç a Llançà
Diumenge 21 de desembre de 2025
Is 7,10-14; Salm 23,1-2.3-4ab.5-6; Rm 1,1-7 i Mt 1,18-24
Jesús el Messies vingué al món d’aquesta manera. De ben segur que el Fill de Déu per venir al món hauria pogut escollir moltes altres maneres, hauria pogut néixer d’una reina, ser acollit com a fill per un rei, o algú ric, o algun gran sacerdot o escollir per mare alguna d’aquelles dones que estaven al temple nit i dia.
Però escollí una simple família de Natzaret, escollí un noia que no havia conegut encara la maternitat i per fer de pare escollí un home bo, com ens el qualifica l’Evangeli segons sant Mateu, una de les poques dades que tenim de Josep és aquesta: que era un home bo.
Déu escull uns bons pares per Jesús, pel seu Fill i Déu sap el que es fa. Aquesta senzillesa escollida per Déu per la vinguda del Messies ja ens indica per on van les coses de Déu. El misteri de la salvació no cerca grans titulars, no vol cridar l’atenció, el que busca Jesús en néixer fora de casa, sota un sostre precari i sense cap altre cort que uns pastors que dormen al ras, no és l’admiració, el que cerca Déu son els cors de les persones per entrar-hi,
Déu ve a parlar-nos de tu a tu, al mateix nivell. Per això Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera i no de cap altre i això ja ens indica cap on ens vol dirigir el seu missatge.
Jesús podria haver demanat aparèixer al món amb un senyal prodigiós, i no n’hi haurà cap altre que un estel que guiarà uns mags des de llunyanes terres, simbolitzant la universalitat de la seva vinguda. Déu es complau en la senzillesa i ens crida a la humilitat, una senzillesa que no és pas simplicitat, ans al contrari, sinó que és netedat de cor.
Jesús ens crida a ser nets de cor com Maria, aquella noia que esperant el matrimoni amb un home que es deia Josep, va concebre un Fill de manera extraordinària, per obra de l’Esperit Sant. Ella no esperava res de tot això, fins i tot ni ho volia, creia la seva vida ja planificada per ser com qualsevol altre noia del seu poble; però Déu a vegades te altres plans, diferents dels nostres. Ell ens crida, com cridà a Pau a ser apòstol, per anunciar la bona nova de Déu, aquella que havia promès al poble per l’anunci dels seus profetes i que ens ha arribat a través de l’Escriptura.
Déu crida a uns a una missió, a d’altres a una altre i a tots a ser evangelitzadors, a ser els seus testimonis, a ser portadors i divulgadors del missatge de Déu dirigit a gent de tots els pobles, races i nacions.
A
complir aquesta tasca ens hi ajuda la fe que hem rebut, una fe que vivim
cadascun de nosaltres en particular relació amb Déu i que vivim tots junts en comunitat,
una comunitat que anomenem Església.
A nosaltres ens toca escollir, o bé acceptar la tasca per la que Déu ens crida, la vida familiar i matrimonial, la vida dedicada al servei dels altres a través d’un ministeri o d’una vocació, la que sigui, vivint-ala amb fe, vivint-ho per Déu o bé allunyar-nos del seus plans.
El bon camí és acceptar, com acceptà Pau la missió que el Senyor li confiava, com l’acceptà sant Josep, aquell home bo que desconcertat davant l’embaràs de la seva promesa, necessità d’un somni on un àngel el cridés a perdre la por i a acollir al nen i a la mare com a fill i com a esposa.
Cap de nosaltres no està exempt de la por, del dubte, del neguit davant la incertesa per saber si fem el que ens crida Déu a fer o ve fem o cerquem de fer la nostra voluntat; si vivim tal com Déu ens crida a viure o si vivim allunyats d’Ell.
No n’està exempt ningú del dubte o de la por, com no hi estigué Pau, Josep, Zacaries o la mateixa Maria que es preguntava com seria allò que li anunciava l’àngel si ella no coneixia encara cap home íntimament, ni tant sols a Josep el seu promès.
Déu ens crida a viure la fe a través de la seva Paraula i a través de la seva presència real en l’Eucaristia; però no oblidem que es fa present també a través del seu amor i que estem cridats per damunt de tot a ser missatgers del seu amor, a estimar a Déu, a estimar la vida que hem rebut i a estimar als nostres germans i germanes.
Darrera el Nadal no hi ha cap altre missatge que aquest: Déu ens estima fins a l’extrem de que ens ha enviat al seu Fill i ens convida a nosaltres a estimar. Essent estimats per Déu i estimant nosaltres és quan vertaderament Déu és amb nosaltres.