Diumenge
IV d'advent / Cicle A
Parròquia
de Santa Maria de Banyoles
Institució
del ministeri de l’acolitat a Lluc Juscafresa, seminarista de Girona
Dissabte
20 de desembre de 2025
Is
7,10-14; Salm 23,1-2.3-4ab.5-6; Rm 1,1-7 i Mt 1,18-24
Som
a les portes del Nadal, tot és a punt per reviure aquella nit màgica, solemne i
senzilla alhora en que el Salvador del món va néixer de la verge Maria, sota
l’esguard de sant Josep, aixoplugat per una teulada de senzilla fusta, ajagut en
un jaç de palla i amb l’alè d’un bou i d’una mula per tota calentor.
El misteri de la salvació no cerca grans titulars, no vol cridar l’atenció, el que busca Jesús en néixer fora de casa, sota un sostre precari i sense cap altre cort que uns pastors que dormen al ras, no és cridar l’atenció, el que cerca és entrar al cor de les persones de tu a tu. Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera i no de cap altre i això ja ens indica cap on va el seu missatge.
Ell mateix no va voler demanar al Senyor cap senyal prodigiós, el senyal és ben simple, una noia té un fill que és anomenat Emmanuel; així d’aquesta simple manera Déu és amb nosaltres ja per sempre més. Aquest Déu que es complau en la simplicitat és el que cridà a Pau a ser apòstol, qui el cridà a anunciar la bona nova de Déu, la que havia promès al poble per l’anunci dels seus profetes que ens ha arribat a través de l’Escriptura.
És Ell qui ens crida a uns a una missió, a d’altres a una altre i a tots a ser missioners, a ser portadors i divulgadors d’un missatge dirigit a gent de tots els pobles, una tasca que ens brolla de la fe que hem rebut, de la nostra consagració a Jesucrist que és nostre Senyor, el nostre de cadascun de nosaltres i el nostre de la comunitat que constitueix l’Església. Una crida a ser missioners, a portar l’Evangeli arreu i respondre a aquesta missió és ser obedients a la fe que hem rebut, que és gràcia de Déu.
Descobrir a través de quina vocació concreta hem de respondre a aquesta missió a vegades pot no ser fàcil, hem de reconèixer la crida de Déu i això cal fer-ho a través d’un procés de discerniment, interpretant la veu de Déu que ens crida per saber ben bé a què ens crida.
Avui aquest germà nostre, en Lluc, fa un pas més en el seu compromís cap a Crist, un compromís que quan sigui el moment de rebre el ministeri del diaconat i del presbiterat, si a Déu plau, acceptaràs després d'haver-to pensat tant i que hauràs pogut refusar o acceptar.
Acceptar-lo com acceptà Pau la missió que el Senyor li confiava, com acceptà sant Josep, aquell home bo que desconcertat davant l’embaràs de la seva promesa, necessità d’un somni on un àngel el cridés a perdre la por i a acollir al nen i a la mare com a fill i com a esposa.
Cap de nosaltres no està exempt de la por, del dubte per
saber si fem el que ens crida Déu a fer o ve fem o cerquem de fer la nostra
voluntat.
No n’està exempt ningú del dubte o de la por, ni Pau, ni Josep, ni Zacaries, ni la mateixa Maria que es preguntava com seria allò que li anunciava l’àngel si ella no coneixia encara la relació carnal amb Josep.
La crida sempre ens desconcerta, el per què a mi Senyor? Per què ara? No és una pregunta fàcil de respondre, de fet no té una resposta racional. No la té perquè per respondre a la crida amb un sí, cal fer-ho des de l’amor i l’amor a Déu i als altres no està subjecte a les lleis de la raó, escapa a tota raó-
Estimem perquè estimem i no sabem sovint explicar-ho perquè l’amor no neix dels càlculs d’interessos, no neix d’una recerca interessada per obtenir una o altre posició social o un o altre reconeixement.
Ja ho hem escoltat, el mateix Jesús vingué al món d’aquesta manera i certament que Ell hauria pogut escollir-ne moltes d’altres de maneres de venir al món; de fet no va escollir la que molts pensaven i això precisament va desconcertar a aquell poble que esperava un Messies poderós, especialment va desconcertat als poderosos del seu poble.
Estimat Lluc refiat sempre del Senyor, confiat a Ell,
Ell sap el que es fa.
Ets cridat avui a l’acolitat que com escrivia sant Pau VI és un ministeri destinat de mode particular al servei de l'altar, estàs cridat a exercir-lo de manera que t'ofereixis diàriament tu mateix a Déu, essent per a tots un exemple de serietat i de devoció en el temple sagrat i a més, amb sincer amor, sentint-te proper al Cos Místic de Crist o Poble de Déu i has d’exercir-lo amb ferma voluntat de servir fidelment a Déu i al poble cristià. (Cf. Ministeria Quaedam; VI).
Un ministeri que amb el del lectorat el papa Francesc va estendre a tots els laics (Cf. Spiritus Domini). Vas febre fa uns mesos el ministeri del lectorat al servei de la Paraula de Déu i reps avui el del acolitat al servei de l’altar.
Déu es fa present enmig nostre a través de la seva Paraula i a través de la seva presència real en l’Eucaristia; però no oblidis que es fa present també a través del seu amor i si has estat cridat a proclamar la seva Paraula i a servir el seu altar, hi estàs també, com tots nosaltres, com tot creient, a ser missatger del seu amor.
Darrera el Nadal no hi ha cap altre missatge que aquest: Déu ens estima tant que ens ha enviat al seu Fill.
Acostem-nos-hi amb cor sincer cadascun des del servei al que ha estat cridat i tots com a germans.