Fèria
major d'Advent
Celebració del sagrament de la
penitència
Parròquia de la Mare de Déu dels
Àngels a Sant Feliu de Guíxols
Dimarts 23 de desembre de 2025
Ml 3,1-4.23-24; Salm responsorial
24,4-5ab.8-9.10 i 14 i Lc 1,57-66
Quan s’acosta
una festa important ens preparem per celebrar-la, això ho fem a les nostres
llars, mirant de que tot estigui a punt, el millor possible perquè la família o
els amics que acollirem se sentin a gust. Tant més hem de preparar els nostres
cors quan està a punt d’arribar el Senyor. Celebrem el Nadal, la nativitat del
Senyor, aquella primera vinguda seva entre nosaltres.
Fou una vinguda
sorprenent, perquè aquell poble que esperava al Messies, no l’esperava
d’aquella manera. Esperaven un rei poderós com David i el que anunciaven els
profetes, de fet no ho van entendre, no va copsar el fons del missatge d’Isaïes,
de Malaquies o de tants d’altres. I es trobaren així un infant posat en una
menjadora, sota un sostre precari i adorat tant sols per un grup de pastors que
dormien al ras, res de majestuós.
Això ens mostra
que Déu estima la senzillesa, que es plau en la humilitat. Aquesta humilitat
que Ell ens va ensenyar, que va practicar al llarg de tota la seva vida fins a
l’extrem de donar la seva vida a la creu, és la que ens demana de practicar
també a nosaltres. En primer lloc per ser humils cal reconeixent-nos febles, reconeixent
que no ho podem tot, per molt que a vegades ens ho creguem. Aquest és el primer
pas per acostar-nos a Déu, ser conscients de les nostres febleses tant físiques
com morals. Aleshores, tant sols aleshores, podem acceptar que pequem, que fem
faltes, que incomplim moltes coses que Déu ens demana sigui per acció o sigui per
omissió.
Déu no ens vol
humiliats, però ens vol humils. Tant sols a partir de la nostra humilitat ens
podem acostar al sagrament de la penitència, conscients dels nostres mancaments,
conscients de que no som pas superiors als altres i que quan així ho creiem i
ens volem imposar acabem fent mal a Déu i als altres. Però conscients alhora de
que Déu perdona, que ens espera sempre com el Pare de misericòrdia que és,
sempre disposat a perdonar.
Aquest
acostament a Déu, aquesta oportunitat de conversió és el que ens proporciona el
sagrament de la penitència. Ens hi hem d’acostar fent examen de consciència
sobre allò en que fallem, amb sinceritat de cor, perquè sabem ben bé on i en
que faltem, som conscients de quin bé deixem de fer i de quin mal fem; per
acció o per omissió, de pensament o en acte.
Recórrer a la
confessió individual és el que ens permet contrastar la revisió de la nostra
vida amb el ministre del sagrament. Fer-ho això en una celebració conjunta ens
ajuda a viure la fe en comunitat. La fe rau en la nostra relació personal amb
Déu, per això ens confessem individualment, però també és fe quan la vivim en
comunió amb els altres dins de l’Església, per això celebrem el sagrament de la
penitència en comunitat.
En paraules del papa Lleó XIV: «Que ningú es perdi! Que tots se salvin! Això és el que vol el nostre Déu, aquest és el seu Regne, aquest és l'objectiu de la seva acció en el món. En acostar-se Nadal, volem abraçar també nosaltres, encara amb més força, el seu somni, perseverants en el nostre compromís i plens de confiança. Perquè sabem que, fins i tot davant els desafiaments més grans, no estem solos: el Senyor és a prop, camina amb nosaltres i, amb Ell al nostre costat, sempre succeirà quelcom de meravellós i d’esperançador.» (14 de desembre de 2025).