Nadal del Senyor
Missa de la nit o del gall
Seminari Bisbe Sivilla
24 de desembre 2025
Is 9,1-6; Salm 95; Tt 2,11-14; Lc
2,1-14
El
poble avançava a les fosques i es feu una gran llum. Costa de reconèixer aquesta
llum enmig de la humilitat del pessebre, costa reconèixer-la en aquella
establia on s’han hagut d’aixoplugar Josep i Maria perquè no han trobat refugi
enlloc, de tot arreu han estat rebutjats i s’han de conformar amb el que han
trobat amb l’única companyia d’un bou i d’una mula.
L’escena
és inversemblant per acollir el naixement d’un rei, del Messies, del Fill de
Déu; però l’escena és molt comuna i ben present en la vida dels homes i de les
dones del temps de Jesús i també en la vida d’avui. Hauria estat potser més normal
que el Messies vingués acompanyat del soroll provocat per les petjades de les
botes dels soldats, acompanyat d’un gran exèrcit i envoltat de riqueses en un
palau.
Però
Déu no ve per imposar-se; Déu no s’imposa, Déu es proposa, com deia tantes vegades
el papa Francesc, de qui la seva veu profètica, el seu estil pastoral i el seu
ric magisteri han marcat el camí de l'Església en aquests anys, animant-nos
principalment a tornar a col·locar en el centre la misericòrdia de Déu, a donar
un més gran impuls a l'evangelització, a ser una Església alegre i gojosa,
acollidora amb tots i atenta als més pobres. (Cf. Lleó XIV 22 de desembre de
2025).
Déu
ens convida a estar atents als qui més pateixen i que no som nosaltres que
tenim molt més que la vida garantida. El senyal que ens dona Déu és un nen
embolicat en bolquers i ficat al llit en un pessebre perquè enlloc no hi havia
allotjament per a ell. Déu ho hauria pogut organitzar d’altre manera, però va
voler que fos així; d’aquesta manera tant simple es revela l’amor de Déu, d’aquest
qui és realment Déu-amb-nosaltres. Un déu que no s’estalvià cap de les misèries
humanes i que en fou víctima de moltes d’elles: rebuig, traïció, calumnies,
crítiques, murmuracions i tantes altres fins a portar-lo a la mort.
Si
Déu no hagués vingut d’aquesta manera, amb aquesta seva proximitat amb la que
vingué, no hauria estat realment aquest Déu amb nosaltres que és Jesús. Un Déu
que no es guardà gelosament per a ell la seva divinitat, sinó que venint per
compartir la nostra humanitat, volgué fer-nos arribar la proximitat de Déu. Altre
cosa és que nosaltres ho reconeguem i conformem la nostra vida al seu exemple.
En paraules del papa Lleó XIV: «Que ningú es perdi! Que tots se salvin! Això és el que vol el nostre Déu, aquest és el seu Regne, aquest és l'objectiu de la seva acció en el món. En acostar-se Nadal, volem abraçar també nosaltres, encara amb més força, el seu somni, perseverants en el nostre compromís i plens de confiança. Perquè sabem que, fins i tot davant els desafiaments més grans, no estem solos: el Senyor és a prop, camina amb nosaltres i, amb Ell al nostre costat, sempre succeirà quelcom de meravellós i d’esperançador.» (14 de desembre de 2025).