Celebració
del sagrament de la penitència
Parròquia de la Mare de Déu dels
Àngels a Sant Feliu de Guíxols
Dimarts 24 de març de 2026
Ef 4,23-32; Salm 50 i Jn 13,34-35; 15
10-13
Ens hem reunit
avui aquí per celebrar el sagrament de la reconciliació. Com ens ha dit sant
Pau, reconciliar-nos amb Crist és renovar la nostra manera de pensar per tal de
portar una vida justa, bona i santa de veritat. Això ens ho proposem sovint i
tantes vegades com ens ho proposem fallem i ens cal recomençar, redreçar el
nostre camí per seguir aquell camí que Crist ens ha marcat com el bon camí.
Fallem quan
deixem d’estimar. Ho podem fer de pensament, de paraula o d’obra. Però ens cal
controlar primer que tot els nostres pensaments. Com diu una reflexió oriental:
“Vigila els teus pensaments, esdevindran paraules. Vigila les teves paraules,
esdevindran actes. Vigila els teus actes, esdevindran costums. Vigila els teus
costums, esdevindran el teu caràcter. Vigila el teu caràcter perquè esdevindrà
el teu destí. Acabem essent el que pensem.”
Per això ens cal
reflexionar sobre on comencen les nostres faltes, els nostres pecats, quin és
el seu origen. Comencem a pecar quan ens apartem del manament que el mateix
Crist ens va donar: el de l’amor. Si ens estimem veritablement els uns als
altres difícilment podrem fer-los mal, els voldrem bé i fer-los el bé. Quan
passa per la nostra ment l’enveja o quan estem moguts per l’egoisme; l’amor
falla i quan falla l’amor, quan el nostre nivell d’amor decau, el risc de no fer el bé que voldríem
fer, sinó el mal que no voldríem augmenta (Cf. Rm
7,19).
Convé
reflexionar-hi, ens convé aturar-nos cada tant per analitzar com vivim la fe,
como vivim aquesta relació d’amor amb Déu i amb els qui ens envolten. Acostar-nos
al sagrament de la reconciliació, de manera personal, ens permet analitzar el
nostre nivell d’amor, d’acompliment dels manaments de Déu, d’aquest manament
tant gran que és el d’estimar a Déu i d’estimar-nos els uns als altres tal com
el mateix Crist ens estima.
També a vegades
incomplim aquest manament deixant-nos d’estimar a nosaltres mateixos, amb
pensaments, accions u omissions que potser ningú més que nosaltres coneix,
oblidant que sempre hi ha qui tot ho coneix, Déu, a qui res podem amagar.
Acostar-nos al
sagrament de la reconciliació requereix ser sincers amb el Senyor, ell sap que
fem bé, que fem malament, que deixem de fer, sap sempre el que fem, pensem o
deixem de fer. Però ens demana que siguem sincers davant seu, que li tinguem
confiança, perquè tant sols des del reconeixement de les nostres mancances i
debilitats podrem obrir els nostres cors a la seva misericòrdia.
Acostar-se al
Senyor per rebre el seu perdó és sempre una oportunitat, mai ens ha de fer ni por,
ni mandra, perquè ningú ens estima tant com Ell.
Com ens convida el papa Lleó XIV en el seu missatge de Quaresma: «demanem la gràcia de viure una Quaresma que faci més atenta la nostra oïda a Déu.