Paraules en el decurs del pregó de la Setmana Santa de Girona
Auditori Josep Irla
Dijous 26 de març de 2026
Moltes
gràcies Dr. Faulí pel seu pregó, en un any en que Gaudí està ben present, pel
centenari de la seva mort, l’acabament de les torres i la visita del nostre
papa Lleó. Vos no tant sols treballeu per la Sagrada Família, vos viviu la
vostra fe treballant al temple i pel temple i sempre mogut, com va fer-ho
Antoni Gaudí, per la vostra fe.
Un cop
més la Setmana Santa ens convoca per vireu-la amb fe. És l’ocasió de mostrar en
públic, als nostres carrers, el centre de la nostra fe: la passió i mort de
Crist, anunci de la seva resurrecció.
No ho
podem fer com en temps passats, perquè avui d’una religiositat catòlica amb una
majoria social evident hem passat a una presència de la fe en circumstàncies
ben diferents. Però tant en la Setmana Santa d’abans, com avui mateix, tot i
haver viscut molts canvis i moments de risc per a la pervivència d’aquesta
manifestació religiosa i cultural als nostres carrers, hi ha un element bàsic
que els uneix: perviu l’arrelament de la Setmana Santa i la seva manifestació
plàstica pels nostres carrers.
Això
no és fruit de l’atzar, això és fruit d’una dedicació i d’un esforç. Darrera de
la sortida dels manaies i dels passos al carrers, darrera de cada acte
convocat, hi ha un treball sovint amagat, que permet conservar aquesta singular
tradició, aquesta catequesis pels carrers. Darrera sempre hi ha la fe.
La
Setmana Santa és hereva d’un passat que fou gloriós sens dubte, i és també avui
present, a vegades esforçat i a vegades incert, i del passat i del present neix
la voluntat de que el seu futur quedi garantit i això demana de la preparació d’un
relleu generacional, d’anar incorporant les noves generacions, trametent-los
l’amor per la nostra Setmana Santa, que és alhora amor a Crist. Ens cal
explicar i explicar bé que aquesta riquesa espiritual i cultural necessita de
la fe i d’un esforç humà imprescindible per mantenir-se i si pot ser
envigorir-se i aquesta força tant sols pot venir dels més joves.
Darrera
la presència al carrer de passos i confrares hi ha una arrel cultural,
certament, però no podem oblidar mai que hi ha per damunt de tot una motivació
religiosa i espiritual. La processó i els actes que l’acompanyen tenen al
darrere el sentit de mostrar el centre del misteri de la redempció: la passió i
mort de Crist, d’una manera plàstica que ha de ser necessàriament alhora
profundament espiritual.
Sempre
és temps de millores, de possibles canvis per enfortir aquesta manifestació de
fe i de cultura. Sempre però conservant tres coses: la fe que la mou, les seves
arrels espirituals i la seva projecció cap al futur en un marc concret, la
nostra ciutat.
Bona Setmana Santa, sempre anunci i avantsala de la Pasqua.