Dimarts
Sant
Quart
aniversari de la mort del bisbe Francesc Pardo
Catedral
de Girona
Dimarts
31 de març de 2026
Is
49,1-6; Salm 70,1-2.3-4a.5-6ab.15 i 17 i Jo 13,21-33.36-38
El
profeta al final de la seva vida pensava haver-se cansat en va, haver consumit
les seves forces per no res. Davant la nostra migradesa, davant les nostres
febleses tant físiques com morals ens sentim ben poca cosa i com més avancem en
el coneixement del Senyor, tot i que aquest no sigui mai suficient, la
consciencia de la nostra petitesa augmenta. És el Senyor qui obra en nosaltres,
sense la seva gràcia no som res i res no podem assolir. Deixar-se obrar pel
Senyor demana ser conscients d’aquesta nostra feblesa i alhora de la seva
immensa bondat, perquè Ell es val dels febles per assolir grans metes.
En el
relat de la passió cada peça va encaixant, a cadascú li toca de jugar-hi el
paper que li ha estat assignat i cap dels actors ha triat el seu personatge tot
i que Déu ha escollit per a cadascun el que millor li escau. La història humana
està ben representada en el relats de la passió, en ells hi trobem la traïció,
la por, l’ambició o el desengany. Són aquestes actituds que trobem també al
llarg de la nostra vida, a vegades en som responsables i d’altres vegades
víctimes, perquè al llarg d’una vida hi ha moments per a tot.
Avui
recordem al nostre germà el bisbe Francesc en el quart aniversari de la seva
mort. Ell fou cridat a diverses responsabilitats en l’Església, hi esmerçà
molts esforços i mirà de servir al poble sant de Déu que li havia estat confiat
de la millor manera possible. El bisbe Francesc, com el profeta ben bé podia
pensar que es cansava en va i que consumia les seves forces per no res.
És
aquesta la temptació que ens pot sortir al pas quan no assolim allò que creiem
que cal assolir o no ho fem al ritme que creiem que cal fer-ho. Caiem en
aquesta temptació quan mirem les nostres minses obres amb mirada exclusivament
humana i no ens refiem del que Déu vol fer amb nosaltres.
El
servei a l’Església no és una cursa de mèrits, no és fruit d’aquell
“carrerisme” que tant va blasmar el papa Francesc. El servei a l’Església és
això, un servei que demana disponibilitat i obediència, humilitat i deixar-se
acompanyar sempre per la gràcia de Déu. Així ho visqué el nostre germà el bisbe
Francesc.
Segurament
que per a uns la seva tasca fou sempre encertada, mentre que per a d’altres no
ho fou en cap cas. En realitat com tota vida i com tota tasca humana la seva
fou una vida d’encerts i de desencerts, com qualsevol de les nostres. Però el
que compta als ulls de Déu no és una llarga llista d’accions, de mèrits humans,
sinó la voluntat amb que assumim allò que el Senyor ens confia i el nostre
germà tot va voler fer-ho per sevir a Crist i a l’Església que li havia estat
confiada.
L’apòstol
Pere en aquell moment en que Crist anunciava que seria traït no podia entendre
on anava Jesús, no podia entendre que aquell no era encara el moment perquè ell
l’acompanyés, ho seria més tard certament. Per a Pere llavors era el moment de
la negació, com per a Judes el de la traïció, calia que el primer madurés la
seva fidelitat i el darrer es penedís del seu gran pecat. Ells no n’eren ben bé
conscients del paper que jugaven, però cadascun d’ells representava una actitud
ben humana en el moment central de la història de la salvació: desconfiança,
por o gelosia; al cap i a la fi tot fruit de l’egoisme. També a nosaltres el
Senyor ens proposa una tasca i el que compta és portar-la a terme amb amor i
fidelitat, tot i que cometem errors i a vegades no fem el bé que voldríem, sinó
el mal que no voldríem. (Cf. Rm 7,19)
Demanem avui que el nostre germà el bisbe Francesc hagi estat acollit al Regne que Crist vingué a portar-nos. Que així com ell esmerçà la seva vida per servir a Crist i a la seva Església, ara hagi seguit al Senyor a la gloria eterna. I per a nosaltres demanem que el Senyor ens concedeixi d’aprendre del seu esperit de servei i de la seva generositat, seguint els dictats d’aquell que és llum per a tots els pobles i la salvació del qual arriba d’un cap a l’altre de la terra.