Sant Josep
Dijous
19 de març de 2026
Religioses de Sant Josep de Girona
Comunitat de Figueres
2S
7,4-5a.12-14a.16; Salm 88,2-3.4-5.27 i 29; Rm 4,13.16-18.22 i Mt 1,16.18.21.24a
Josep el fill de Jacob va tenir dos
somnis i els seus germans parlaven d’ell anomenant-lo el somniador. Déu parla
als homes de diferents maneres, a alguns com a Moisès de manera directe, cara a
cara, a d’altres a través de profetes o d’àngels, com en el cas de Maria. A
sant Josep, a aquest home bo i prudent, Déu li parlà a través també de somnis.
Aquest baró just, nascut del llinatge de
David, a qui l’Església venera com a patró i personatge clau en la història de
la salvació, que acollí a Maria i a Jesús, que fou l’espòs de Maria i feu de
pare de Jesús, se li comunicà la voluntat de Déu a través dels somni; enllaçant
en ell l’antiga dinastia reial d’Israel amb el nou i definitiu regne que
significa Crist.
Però Josep no es limità a somniar, fou
també l’home de l’acció, aquell que escoltant la paraula de Déu canvià els seus
plans i els emmotllà al pla de Déu, esdevenint-ne així partícip. Josep quan es
desvetllava del somni, quan havia escoltat el que Déu volia d’ell, complia el
que Déu li demanava, el que l’àngel li havia dit.
Així aquest home bo no desfeu el seu
compromís matrimonial amb Maria, com ja tenia decidit de fer, sinó que es refià
de Déu i la prengué a casa seva. No dubtà en deixar-ho tot i marxar amb Maria i
el nen cap a Egipte i de nou abandonant la seva nova vida es confià en Déu per
retornar a Israel i establir-se a Natzaret.
Aquesta figura discreta, sempre en un
segon pla al costat de Maria, sempre vetllant per Jesús, és un exemple de
fidelitat i de total lliurament a la voluntat de Déu. L’Escriptura no ens deixa
d’ell ni un sol mot, sempre en segon terme, sempre discret, sense fer soroll,
però sempre disposat a fer allò que Déu vol que faci. D’ell deia sant Pau VI
que havia fet de la seva vida un servei i el Papa Francesc en destaca la seva
tendresa, la seva obediència, la seva acollida, la seva valentia; en definitiva
en seu amor.
En aquest camí quaresmal vers la Pasqua sant
Josep ens surt al pas com un model de discreció, de fidelitat, de confiança; en
definitiva d’amor. No sabem gran cosa d’ell, llevat de la seva disponibilitat.
Però no ens cal saber-ne res més, sabem d’ell el més important, allò que marcà
la seva vida que és també la seva gran lliçó cap a tots nosaltres.
«La seva grandesa, com la de María,
ressalta encara més perquè va complir la seva missió de manera humil i oculta a
la casa de Natzaret. D'altra banda, Déu mateix, en la persona del seu Fill
encarnat, va escollir aquest camí i aquest estil —la humilitat i l'ocultació—
en la seva existència terrenal.» (Benet XVI 19 de març de 2006).
La figura de Josep va més enllà de la
tendre imatge d’una figura en el pessebre de Betlem, ell no fou un espectador
ras i curt, fou algú a qui li tocà de prendre la iniciativa, que emmotllà els
seus plans a la voluntat de Déu, sense posar mai en qüestió el que se li
demanava, sense condicions prèvies.
Parlant de la seva figura escrivia el
papa Francesc que: «Moltes vegades succeeixen fets en la nostra vida el
significat dels quals no entenem. La nostra primera reacció és sovint de
decepció i rebel·lió. Josep deixa de costat els seus raonaments per a donar pas
al que esdevé i, per més misteriós que li sembli, ho acull, assumeix la
responsabilitat i es reconcilia amb la seva pròpia història. Si no ens
reconciliem amb la nostra història, ni tan sols podrem fer el pas següent,
perquè sempre serem presoners de les nostres expectatives i de les consegüents
decepcions.» (Patris corde, 4).
Quin millor model que sant Josep podríem
trobar per a nosaltres que ens sentim cridats a seguir més de prop el
compliment de la voluntat de Déu que aquest sant fet d’una sola peça, forjat en
la confiança? L'exemple de sant Josep ens convida a tots nosaltres a complir
amb fidelitat, amb senzillesa i amb modèstia allò que Déu ens ha demanat. Sant
Josep no escollí la seva funció de pare de Jesús, Déu li demanà, ell era però
un home obert a complir la voluntat de Déu, confiat sempre en que allò que Déu
li manava era allò que li calia fer.
Encomanem-nos doncs a sant Josep, aquest home prudent, discret i amatent sempre a les necessitats de Jesús i de Maria. Perquè així ens vol Déu també a nosaltres.