Dimarts de la setmana V de Quaresma
Parròquia de la Mare de Déu dels
Àngels a Sant Feliu de Guíxols
Dimarts 25 de març de 2026
Nm 21,4-9; Salm 101,2-3.16-18.19-21
i Jo 8,21-30
El poble d’Israel, tot i haver estat alliberat de l’esclavatge es cansà
aviat de recórrer el llarg camí de la llibertat. Aviat va malparlar de Moisès i
de Déu mateix. No entenia que volia Déu d’ells i enyorava el pa i l’aigua que
tenia a Egipte tot i ser al preu de l’esclavatge.
Aquell poble es va manifestar desagraït i malgrat això Déu va procurar a Moisès el mitjà per guarir-lo, per alliberar-lo de les seves malfiances. Moisès enlairava una serp de coure i qui la mirava salvava la vida. Crist mateix és enlairat en la creu i nosaltres tenim en Ell la font de la salvació.
Aquell poble infidel i desagraït tancava les seves orelles a la veu del Senyor, com també ho feien aquells fariseus que de cor poc sincer deien cercar Déu i no cercaven altra cosa que el seu benestar. Nosaltres hem d’estar atents a la veu del Senyor, com ens convida a fer el papa Lleó XIV quan ens diu que: «l’itinerari quaresmal esdevé una ocasió propícia per a escoltar la veu del Senyor i renovar la decisió de seguir Crist, recorrent amb Ell el camí que puja a Jerusalem, on s’acompleix el misteri de la seva passió, mort i resurrecció.» Atents a escoltar la veu d’aquell qui és enlairat.
Així l’Evangeli segons sant Joan ens presenta un Crist enlairat, en aquest cas a la creu, el nou arbre de la vida. Un enlairament que per a molts serà un signe d’absolut fracàs, ho és per a aquells que no volen escoltar-lo, però que en realitat no és tal, perquè la creu és el mitjà per tal de manifestar-se, per tal de comunicar-nos la seva Paraula, el seu amor fins a l’extrem. Crist acomplint la voluntat del Pare, a la creu mor per amor a nosaltres.
Hi ha però qui ho va entendre. Aquella dona sempre atenta a la veu del Senyor, aquella dona fidel que no el deixà ni tant sols als peus de la creu. Demà celebrem la solemnitat de l’anunciació del Senyor. Potser en fer-ho en un dia entre setmana, ja a la recta final de la Quaresma, aquesta celebració ens passa un xic inadvertida. Però és una ocasió per fixar-nos en l’exemple de Maria. Ella fou una noia com qualsevol altre, que aspirava a una vida com la de qualsevol altra noia del seu humil poble de Natzaret.
La vida de Maria canvià d’un dia a un altre de manera radical, fou cridada per Déu a seguir-lo d’una manera singular, ella esdevingué així la primera deixeble del Crist, del seu fill. La primera dels deixebles ja que per ella, després d’acollir en el seu sí a la Paraula feta carn, fou més important ser deixeble que mare, tot i la grandesa sublim de la seva maternitat.
Ens ho dirà Jesús mateix quan una dona li digui creient afalagar-lo: «sortoses les entranyes que et van dur i els pits quer vas mamar!» (Lc 11,27) i Ell respongui «més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden» (Lc 11,28). Ningú com Maria sap guardar la paraula de Déu en el seu cor i meditar-la, ningú com ella sap acollir la voluntat de Déu i deixar que en ella s’acompleixin les seves paraules. Déu fa grans coses a través de la humilitat i així ho feu a través de Maria.