Diumenge V de Quaresma / Cicle A
Trobada de joves “Alegra’t”
Dissabte 21 de març de 2026
Ez 37,12-14; Salm
129,1-2.3-4.5-6.7-8; Rm 8,8-11 i Jo 11,1-45
Viure d’acord amb les mires naturals
o viure segons les mires de l’esperit, és la tria que ens posa davant dels ulls
sant Pau. Tenir Crist amb nosaltres és ser del Crist, és habitar en Crist per
l’Esperit que ens dona la vida, una vida que va molt més enllà del que ara
veiem, una vida que ens ve de Déu. La fe és un regal, no pas un regal del que
ens hàgim de sentir com per damunt dels altres, no és aquesta la fe que Déu ens
dona, sinó una fe que ens fa aprofundir en l’amor, l’amor a Déu i l’amor als
nostres germans i germanes.
Avui hem escoltat en l’Evangeli com
Crist es commou profundament, es contorba. Ho fa davant la mort del seu amic
Llàtzer, ho fa davant del dolor de les seves germanes. És un sentiment ben
humà, a nosaltres també ens afecta quan veiem patir a un amic, a un familiar, a
un company, voldríem estalviar-li el sofriment, que ningú patis mai al nostre
voltant i a vegades ens sentim impotents quan els altres pateixen , creiem no
poder fer-hi res per acompanyar-los, per ajudar-los.
Jesús ens ensenya que podem fer, Ell
està sempre proper, atent als malalts; coixos i cecs, paralítics i sordmuts,
dones amb pèrdues de sang i leprosos, s’acosten a Ell, cercant-hi consol i
guarició i ho fan sempre moguts per la fe i la confiança en Ell. Jesús es deixa
tocar per ells, els parla, els imposa les mans. Malalts del cos i de l’esperit
són acollits per Jesús i alliberats de les seves penes. La mateixa que fe que
nosaltres hem de tenir en Jesús.
Nosaltres també podem aportar el
nostre petit gra de sorra per alliberar als altres de les seves penes, mirant
de no ferir-los, de fer-los tant com puguem agradable les seves vides. Sempre
podem fer alguna cosa des de l’amor i l’amistat, com Jesús.
Per exemple el papa Lleó XIV en el
seu missatge de Quaresma ens diu que: «voldria convidar-vos a una forma
d’abstinència molt concreta i sovint poc apreciada, és a dir, la d’abstenir-se
d’utilitzar paraules que afecten i fereixen el nostre proïsme. Comencem a
desarmar el llenguatge, renunciant a les paraules feridores, al judici
immediat, a parlar malament del qui és absent i no es pot defensar, a les
calúmnies. Esforcem-nos, en canvi, per aprendre a triar les nostres paraules
amb cura i cultivar la bondat: dins de la família, entre els amics, als llocs
de treball, a les xarxes socials, en els debats polítics, als mitjans de
comunicació i a les comunitats cristianes. Aleshores, moltes paraules d’odi
donaran pas a paraules d’esperança i de pau.» Seria un primer pas, però un pas
molt important per mostrar una amistat vertadera, sincera, com la de Jesús cap
a Llàtzer i les seves germanes.
L’amistat és un valor que el mateix
Jesús va viure i ens ho mostra aquest episodi de l’Evangeli. A Bet-Hània aquesta
família amiga de Jesús pateix la mort de Llàtzer i Jesús també sofreix, ha
perdut a un amic, amb qui ha compartit vetllades a casa seva, casa seva era per
a Jesús un refugi quan estava cansat, quan tenia que fugir dels que li volien
mal.
Jesús estimava aquella família;
Maria, Marta i Llàtzer eren amics del Senyor, s’hi sentia bé amb ells com
nosaltres amb els nostres amics i
l’afecte mou a Jesús, l’empeny a anar-hi quan sap que ha passat alguna
cosa, corrent fins i tot un risc, ja que allí a Judea volien apedregar-lo. Però
tant se val, Jesús estimava Llàtzer i fins i tot els seus deixebles l’acompanyen
i diuen que estan fins i tot disposats a morir allí amb Ell.
Jesús us estima a vosaltres, és el vostre
amic, no en tingueu cap dubte. Ell es commou amb vosaltres quan patiu, quan
teniu dificultats; sempre està al vostre costat.
«Si haguéssiu estat aquí» li diu
Marta al Senyor, «Si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort», li
diu Maria; «No hauria pogut fer que Llàtzer no moris?» es pregunten els jueus.
Davant del dolor, davant de la malaltia, davant de la mort també ens venen a
nosaltres aquestes i altres preguntes. Jesús davant el plor de Maria, davant el
plor dels jueus que s’havien acostat amb les dones al sepulcre; es commogué i
es contorbà, se li negaren els ulls de llàgrimes. Jesús anà al sepulcre a
veure-ho i vora el sepulcre estant es commogué de nou.
I Jesús, aquell a qui Déu concedeix
tot el que li demana, com reconeix Marta, alçà els ulls al cel i pregant al
Pare, tot donant-li gràcies li demanà de poder fer que Llàtzer abandoni el
sepulcre i vagi cap a Jesús, cap a aquell qui és la resurrecció i la vida;
caminà de la mort a la vida recobrada.
Jesús plorà Llàtzer el seu amic com a
home que és, com qualsevol de nosaltres, i com a Déu veritable el va fer
aixecar del sepulcre. Nosaltres ara com a homes es preguntem per tant sofriment
com veiem al nostre voltant. Cal també que com a creients ens aixequem del sepulcre
del nostre abatiment per córrer confiats cap a Jesús que ens crida; aquell que
és la llum i la vida.
Tenim fe, aquest és un gran regal que
ens ha fet Déu. Cal però que la fe la cuidem, que no s’ensopeixi en els moments
de dificultat. Quan tenim problemes o els veiem al nostre voltant no ens podem
resignar a les fosques, per no ensopegar ens cal fer sota la llum de la fe, a
la llum del dia, a la llum de la resurrecció.
Estem a punt de celebrar la passió i
mort de Jesús, la part de la seva vida que més ens apropa a Ell. Però Jesús va
anar més enllà, va ressuscitar, no ja com Llàtzer que sortí del sepulcre per
tornar a morir al cap d’uns anys, la vida, l’esperança que ens dona Jesús va
molt més enllà del que ara creiem que és important; Ell ho va anunciar i ho ha
complert.
Confiem sempre en Ell, centrant la nostra vida en allò que val la pena, no pas en coses que avui hi són i demà ja no hi són. Viure la vida en plenitud, viure l’amor amb un sentit ple; això sí que és viure al costat de Crist i si el tenim a Ell al nostre costat cap dificultat serà insalvable.