Diumenge
de la setmana IV de Quaresma
Parròquia de Santa Maria de Palafolls
Dissabte 14 de març de 2026
1S 16,1b.6-7.10-13a; Salm 22,1-3.4.5.6;
Ef 5,8-14 i Jo 9,1-41
«Si l'acte de fe com a adhesió personal a Crist perd la seva profunda unitat amb la veritat salvadora que ens ha portat, es transforma en un acte buit i cec», ens diu una recent nota doctrinal de la Conferència Episcopal. La fe és això, una adhesió personal a Crist, viscuda en comunió, en Església, i que és capaç de transformar les nostres vides.
Qui ho havia de dir que el darrer dels fills de Jesè serà l’escollit per regnar sobre Israel, ningú no ho veia, ni el mateix Samuel a qui Déu havia encarregat la tasca. Ens costa de veure les coses de Déu, sovint posem més foscor que llum, no ens acabem de creure que som llum, que ho som perquè estem en el Senyor i com diu la dita popular “no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure”.
Crist ens convida a ser llum per al
món, però per poder ser-ho cal que en siguem conscients, conscients de que Déu
ens ha cridat a ser, no pas una llum «per posar-la sota una mesura, sinó en el
portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa.» (Mt 5,15).
En aquest quart diumenge de Quaresma,
la litúrgia ens convida a alegrar-nos, és com un petit anunci de la Pasqua. Quan
estem apunt per celebrar la passió i mort de Jesús, dels messies, del Fill de
Déu, aquest diumenge se’ns convida a posar la mirada més enllà.
Sense passió i mort no hi hagués
hagut resurrecció; és per tant bo recordar i celebrar que Crist es va lliurar
per amor a la mort, però el seu no fou un sacrifici endebades, ho feu per
rescatar-nos a nosaltres de la mort i donar-nos la vida. És això el que la llum
ha posat clarament visible, com ens ha dit sant Pau, i és visible i clar perquè
és llum, aquella llum que sols Déu pot ser.
També nosaltres a vegades som cecs,
estem en la foscor, som foscor; tant sols en el Senyor esdevenim llum, tant
sols per Ell podem viure com els qui som de la llum i quan trobem al Senyor,
quan Ell ens troba com va trobar al cec de naixement, és quan les coses a la
llum de la fe esdevenen clares i visibles.
Aquest camí cap a la llum de la
resurrecció és el que recorrem durant la Quaresma. Un camí que és semblant al
camí espiritual que recorregué aquell cec de naixement que començà per
considerar a Jesús com “aquell home”, per passar a veure-hi en Ell un profeta i
acabar reconeixent-lo com el Senyor, aquell qui té un poder que no pot tenir
ningú que no vingui de Déu.
Aquest és el camí de la conversió, el
camí de la fe cap a la plenitud de la llum, un camí en el que sovint podem
ensopegar quan esdevenint cecs de cor i ens tanquem a aquell qui és la llum i
ens deixem vèncer per la temptació de fer el mal enlloc de fer el bé.
Tornar la vista a aquell cec de naixement portà molt d’enrenou, posà damunt la taula moltes qüestions: Qui havia pecat, si era o no lícit fer aquell bé en dissabte, si Jesús era o no un pecador, si el que feia li venia de Déu. No és que fossin coses secundàries, no pas, però si que totes aquelles polèmiques acabaven per entorpir el que queda ben clar en aquest episodi: Jesús és el Fill de l’home i qui creu en Ell hi veu clar perquè per reconèixer-lo cal que miri amb els ulls de la fe.
En l’alegria que aquest diumenge Laetare ens convida a viure, comencem a albirar la llum que la nit de Pasqua esclatarà amb tota la força del Crist ressuscitat. Encara falta, Crist encara ha de patir molt, ha de ser negat, traït, abandonat, vexat, i mort. Però l’albada de la resurrecció que ens portarà la llum, ja s’albira.