Diumenge
XXVI durant l'any / Cicle A
Missa de
l’alba
Platja
de Sa Palomera a Blanes
Diumenge
26 de setembre de 2026
Ez
18,25-28; Salm 24,4-5.6-7.8-9; Fl 2,1-11 i Mt
21,28-32
«Digueu sí, quan és sí; no, quan és no», ens diu sant Jaume en la seva Carta. Dir i fer no sempre van de la mà i fins i tot podríem dir que vivim en una societat on la paraula ha perdut quasi tot el seu valor ja que diem, prometem, ens comprometem a fer i finalment no fem res del que hem dit. Dir sí a Déu compromet, és dir sí al que el Senyor ens mana, és dir sí a estimar. Estimar-lo a Ell vol dir certament estimar la natura, agrair el do de la vida, estimar als altres vivint plenament la fraternitat, ser justos i pacients, treballar per la pau i sembrar esperança.
Segurament aquell pare que cridà als seus fills per treballar a la vinya hauria estat feliç si ambdós haguessin dit sí i tot seguit hi haguessin anat. Però no tingué aquesta sort i mentre un li prometé al pare d’anar-hi, l’altre respongué des de la mandra dient que no hi aniria per finalment, qui sap si remordit, acabar anant-hi, segurament a desgrat.
Déu ens vol units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació i que això es concreti en una coherència entre les nostres paraules i els nostres fets. Sobre el paper tots estem disposats a declarar que volem fer la voluntat de Déu, que volem estimar-lo a Ell i als altres. Però no n’hi ha prou amb bones intencions, com diu la dita l’infern n’és ple de bones intencions, cal mostrar amb fets que el que passa pel nostre cor i surt de la nostra boca concorda amb allò que fem. És ben cert com ens ha dit el text del profeta Ezequiel que és la nostra manera d’obrar la que va desencaminada i que quan deixem d’obrar el bé de fet estem fent el mal. És el que diu sant Pau: «no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria.» (Rm 7,19).
Però Déu ens ofereix sempre una segona oportunitat. Sempre hi ha davant nostre l’oportunitat de deixar de fer el mal i obrar amb justícia i amb bondat. Dir sí a Jesucrist és acceptar aquesta invitació a mirar als altres amb humilitat i considerar-los superiors a nosaltres mateixos. Dir sí a Jesucrist és tenir els mateixos sentiments que veiem en Ell. Dir sí a Jesucrist és trobar en Ell la fortalesa d’ànima, l’amor que consola i els dons de l’Esperit.
Celebrem un nou diumenge, el dia del Senyor. Celebrem la resurrecció de Crist, vencedor de la mort i ens ho recorda aquesta albada. Sobre aquest mar on tanta gent perd la vida per cercar una dignitat que li ha estat negada i unes possibilitats de vida que li han estat vetades. I malgrat tot surt de nou el sol, perquè cada dia és com un morir en la foscor de la nit i un renéixer amb la llum de l’albada.
Dir sí a Jesucrist és voler ser albada, llum per als altres i ajudar-los a vèncer la foscor. Com ho feu el mateix Jesucrist quan renunciant a la seva igualtat amb Déu es va voler fer un de nosaltres. Ho feu per obrir-nos camí, ho feu per mostrar-nos que les aparences a vegades enganyen. Que no tot el que escoltem dir als altres o nosaltres diem, acaba succeint i segurament ara pensarem en els polítics que prometen mil i una coses i no en fan cap.
Tampoc nosaltres estem lliures de la manca de coherència. Sols dient sí a Jesucrist ens podem alliberar de l’esclavatge de tot allò que ens impedeix fer el que diem, fer allò que és coherent amb la nostra fe. Sols Crist ens pot encaminar en la veritat i instruir-nos, com ens ha dit el salmista.
En paraules del papa Lleó XIV: « Els testimonis de la fe no proposen una ideologia, sinó que mostren una fe viscuda en la vida quotidiana. La seva credibilitat sorgeix de la coherència entre les paraules i les accions.» (16 de setembre de 2026). Que així sigui per a tots nosaltres dient sí a Crist.