Mare de Déu
de la Mercè
Centre
penitenciari de Puig de les Basses
Dijous 24
de setembre de 2026
Is
61,1-3a.6a.8b-9; Salm Magnificat i Jn 2:1-12
Celebrem avui la festivitat de la Verge de la Mercè
patrona dels qui tenen restringida la seva llibertat. Maria és aquesta dona que
està sempre al costat del seu fill; en els bons moments i en els mals moments.
Ella és el seu suport fins i tot quan el seu fill està morint en una creu. Déu
ens estima en totes les circumstàncies de la nostra vida: «No existeix, doncs,
cap situació que faci al Senyor apartar de nosaltres la seva mirada.
És una veritat consoladora que ens acompanya en tot
moment i que ens recorda com el seu amor misericordiós està sempre per sobre de
quant bé o mal hàgim fet.» (Lleó XIV 10 de juny de 2026).
Ens ho ha dit en la primera lectura el profeta Isaïes,
sobre cadascun de nosaltres reposa l'Esperit del Senyor, aquest esperit que
busca el nostre consol sobretot quan les circumstàncies de la vida ens porten a
moments de crisis i de conflicte.
En aquests moments hem d'escoltar la veu de Maria que
ens diu «feu el que Ell us digui.» i que ens diu Jesús, perquè ens ressonen les
seves paraules a tots, ens parla de no guardar-nos rancor, de tenir esperança,
de procurar superar les nostres dificultats i de no fer als altres el que no
volem que ens facin a nosaltres.
Tots a o llarg de la nostra vida vivim moments de
feblesa, però en moltes ocasions se'ns ofereixen també oportunitats de
rectificar els nostres camins. Llavors han de ressonar en les nostres oïdes les
paraules de Maria: «Feu el que Ell us digui.»
El primer que ens diu Jesús és que ens estima, no hem
d'oblidar-ho mai, encara que moltes vegades ens percebem amor al nostre voltant
i ens sentim abandonats, sense forces per a buscar una alternativa. Encara que
l'aclaparament i la tristesa marquin alguns moments del nostre camí, recordem
que els errors de la vida no determinen la identitat d'una persona. (Cf. León
XIV 10 de juny de 2026).
Ens ho deia el papa León en la seva vista al centre
*Brians 1 «A cadascun us dic: Déu t'estima com ets, però et somia millor! El
Senyor ens permet a tots començar sempre de nou, perquè ésser humà i ser
cristià no consisteix a no equivocar-se sinó a créixer en la capacitat de
convertir-se, penedir-se, esmenar-se i, sobretot, de reconciliar-se i de
perdonar.» (Lleó XIV 10 de juny de 2026).
A aquest somni de ser millors no hem de renunciar mai. Com en les bodes de Canà de Galilea a vegades en la nostra vida podem servir primer els vins menys bons per a servir després els vins millors. Aprenent dels nostres errors podem esdevenir millors. Sempre som a temps de canviar de rumb les nostres vides i adequar-les als plans de Déu, a aquesta vida que Déu vol per a nosaltres, fent el que Ell ens diu.