Diumenge
XXVI durant l'any / Cicle A
Missa
de Festa Major
Parròquia
de sant Julià de Ramis
Diumenge
26 de setembre de 2026
Ez
18,25-28; Salm 24,4-5.6-7.8-9; Fl 2,1-11 i Mt
21,28-32
Dir i fer no sempre van de la mà, paraules i fets sovint no coincideixen i fins i tot podríem dir que vivim en una societat on la paraula ha perdut quasi tot el seu valor ja que diem, prometem, ens comprometem a fer i finalment no fem res del que hem dit, sigui per mandra o sigui perquè hem dit de fer tant sols per quedar bé davant dels altres. Dir sí a Déu, com ho fan els màrtirs, com ho van fer sant Cosme i sant Damià, és dir sí al que el Senyor ens mana, i Ell ens diu que hem d’estimar i és aquest el gran manament.
Segurament aquell pare de l’Evangeli que cridà als seus fills per treballar a la vinya hauria estat feliç si ambdós haguessin dit sí i tot seguit hi haguessin anat. Però no tingué aquesta sort i mentre un li prometé al pare d’anar-hi, l’altre respongué que. I aquesta situació ens posa davant dels ulls que més val fer, tot i que sigui sense dir-ho, que no fer havent dit que faríem.
Déu ens vol units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació i que això es concreti en una coherència entre les nostres paraules i els nostres fets. Sobre el paper tots estem disposats a declarar que volem fer la voluntat de Déu, que volem estimar-lo a Ell i als altres i així tantes altres coses que conformen la nostra vida de cada dia. Però no n’hi ha prou amb bones intencions, cal mostrar amb fets que el que passa pel nostre cor i surt de la nostra boca concorda amb allò que fem.
Però si ens equivoquem i algun cop deixem de fer coses bones, Déu ens ofereix sempre una segona oportunitat. Sempre hi ha davant nostre l’oportunitat de deixar de fer el mal i obrar amb justícia i amb bondat. Acceptant aquesta invitació a mirar als altres amb humilitat i considerar-los superiors a nosaltres mateixos.
Els creients hem de voler ser llum per als altres i ajudar-los a vèncer la foscor. Com ho feu el mateix Jesucrist quan renunciant a la seva igualtat amb Déu es va voler fer un de nosaltres. Ho feu per obrir-nos camí, ho feu per mostrar-nos que les aparences a vegades enganyen. Que no tot el que escoltem acaba succeint i segurament ara pensarem en els polítics que prometen mil i una coses i no en fan cap. Però de fet sovint nosaltres fem el mateix.
L’Evangeli segons sant Mateu ens crida a revisar la nostra pròpia actitud davant seu i davant dels altres. Jesús ens convida aquest diumenge a viure la fe amb fets i no sols amb paraules. L’actitud ideal hauria estat un fill que hagués dit al pare que anava a treballar a la vinya i tot seguit hi hagués anat. Ni el primer, ni el segon fill no acaben de viure amb coherència la seva vida. Però posats a fer, els fets valen més que les paraules i les paraules sense fets queden òrfenes de sentit.
Això ho podem viure cada dia amb els nostres veïns, amb els companys de feina, amb tots aquells amb els qui ens relacionem. Nosaltres sovint no estem lliures de la manca de coherència. Sant Pau ens aporta un model, Jesucrist pel que ens podem alliberar de l’esclavatge de tot allò que ens impedeix fer el que diem, fent allò que és coherent amb la nostra fe, com ho feren els màrtirs Cosme i Damià. Sant Pau ens convida a veure que Crist ens pot encaminar en la veritat i instruir-nos, com ens ha dit el salmista. En paraules del papa Lleó XIV: « Els testimonis de la fe no proposen una ideologia, sinó que mostren una fe viscuda en la vida quotidiana. La seva credibilitat sorgeix de la coherència entre les paraules i les accions.» (16 de setembre de 2026). Que així sigui per a tots nosaltres.