Diumenge
XXVI durant l'any / Cicle A
Missa
de ritus d’entrada del ministeri del nou rector
Basílica
de Sant Esteve d’Olot
Diumenge
26 de setembre de 2026
Ez
18,25-28; Salm 24,4-5.6-7.8-9; Fl 2,1-11 i Mt
21,28-32
Sant Pau demanava als cristians de Filips el goig de veure’ls units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. Vet aquí estimat Mossèn Pere un full de ruta per a la teva tasca com a pastor d’aquesta comunitat. Sovint tenim en l’Església falsos profetes que ens anuncien o diagnostiquen grans calamitats. En contra d’ells ens va advertit Jesús: «si algú us deia: "El Messies és aquí" o "És allà", no us ho cregueu. Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes, que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, també els elegits. Us ho he dit per endavant. Per tant, si us deien: "És al desert", no hi aneu; i si us deien: "És en un lloc amagat", no us ho cregueu.» (Mt 24,23-26) Déu sols està present allí on hi ha unitat, allí on les paraules i els fets coincideixen perquè seguim el bon camí, que és el de Crist. Si actuem, per rivalitat, per vanagloria, guiats pels propis interessos no som de Crist, com ens ha dit sant Pau.
Ens ho ha dit també el profeta Ezequiel, el que no va ben encaminat és la nostra manera d’obrar, no pas la de Déu. El que no anava ben encaminat en aquell primer fill no eren les seves paraules, eren les seves obres; perquè va dir però no va fer. Ens ho deia ahir a Paris el papa Lleó XIV: «Encara avui, són molt nombrosos en la nostra societat, en les nostres parròquies i en les nostres diverses activitats els qui continuen comprometent-se a favor de la vida, la família, la veritat, la pau, la fraternitat i la justícia.»
Ells són els qui fan realitat les paraules de Crist, mirant als altres amb humilitat i considerant-los superiors. És aquest el sentit d’una comunitat parroquial, d’una comunitat diocesana, de l’Església universal. No feu doncs cas dels qui us diguin “jo soc més bon creient que tu”, perquè si la fe no es viu amb aquesta humilitat de la que ens parla sant Pau, no és vertadera fe. L’orgull, ni que sigui suposadament pietós, mata la fe.
Ens hem d’emmirallar en l’exemple de Crist que renunciant a la seva divinitat, que no és poca cosa, es va fer no res fins a una mort en creu i tot per amor a la humanitat. A nosaltres no se’ns demana tant avui per avui, sols se’ns demana de ser coherents entre les paraules i els fets; entre la Paraula de Déu que escoltem cada diumenge i la vida que portem cada dia.
Aquesta ha de ser la manera de viure la fe d’una comunitat a la que el rector serveix en nom del bisbe, és a dir en comunió amb el conjunt de l’Església de Girona. Hem de treballar per una Església més senzilla, més fraterna, més acollidora i més evangelitzadora; una Església capaç de sortir i d’anar a trobar aquells que ja no venen al temple, aquells que no ens coneixen, aquells que cerquen Déu fins i tot sense saber-ho. Una Església sense por a parlar de Crist, sense por a saber escoltar als altres, especialment als qui pateixen. Una Església que viu la seva amb fidelitat a l’Evangeli i al magisteri, que la viu amb humilitat i convicció, que la viu amb joia i esperança.
Estimat Mossèn Pere aquesta tasca que t’ha estat encomanada, que t’he encomanat, no la faràs ni la podràs fer tot sol. T’hi ajudarà en primer lloc la gràcia de Déu, si ho vius sempre en comunió amb l’Església i t’hi ajudarà aquesta que és ara la teva comunitat, tots aquests germans i germanes que t’acompanyaran. Déu no ens crida a viure la fe sols, ens crida a viure-la en comunitat. Déu no ens crida a viure la fe creient-nos millors que els altres refugiats en velles fórmules; ens crida a viure-la amb humilitat. Déu nos ens crida a viure la fe de paraula tant sols, ens crida a viure-la de paraula i d’obra, amb fets, estimant més que no pas proclamant que estimem.
Avui és un bon moment per recordar que és Crist el veritable i bon pastor del seu poble. Nosaltres rebem una missió en nom de Crist per servir a la comunitat. No estàs doncs cridar a ocupar un lloc, sinó a servir una Església concreta, amb la seva història, les seves alegries, les seves ferides, les seves esperances i també els seus reptes.
Estimat
Mossèn Pere has rebut l’encàrrec de servir a una comunitat concreta, aquesta. La
formen unes persones amb noms i rostres concrets. La formen famílies, infants,
joves, matrimonis, persones grans, malalts, persones que viuen la fe amb molta
intensitat i d’altres que potser se n’han allunyat. La formen també els qui
cerquen, els qui dubten i els qui esperen una paraula d’acolliment.
Darrera de cada un d’ells hi ha la imatge de Déu. Estima doncs aquestes comunitats que t’han estat confiades i estimant-les estimaràs a Déu.
I vosaltres poble de Déu que feu camí a Olot i a la Garrotxa estimeu-lo al vostre nou rector, ajudeu-lo compartint els vostres dons i les vostres preocupacions amb ell i els seus col·laboradors, vivint la fe com una comunitat viva, esperançada i evangelitzadora. Com ho heu viscut amb Mossèn Pere Domènech que ha servit aquestes comunitats els darrers deu anys i a qui cal agrair i molt la seva tasca.
El vostre rector, el vicari P. Gaspar, que tant treballa per aquestes comunitats, i els preveres i diaques que els ajuden, com ja sabeu, hauran d’acompanyar diverses comunitats alhora i això demana una mirada de comunió i un cor generós per part de tots. Cada poble té la seva personalitat, la seva història, la seva manera de viure, les seves tradicions i el seu rostre propi. Però tots formen part d’una mateixa Església i tots han de poder sentir-se servits, estimats, escoltats i acompanyats.
Les nostres parròquies ja no poden ser ateses pel nombre de preveres de fa unes dècades. Hi ha menys sacerdots, les comunitats són més petites i la participació en la vida eclesial ha canviat. Però això no ens pot portar al desencís. Ens cal pregar sempre perquè el Senyor ens concedeixi noves vocacions, mirant d’implicar-nos en la mesura de les nostres possibilitats en la vida de la nostra parròquia. No tenim dret a la desesperança, ja que si participem dels mateixos sentiments de Crist hem de viure la fe amb confiança i esperança.
Déu ens vol units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dient sí a Crist. I dir sí a Jesucrist és voler ser llum per als altres i ajudar-los a vèncer la foscor. I sols dient sí a Jesucrist ens podrem alliberar de tot allò que ens impedeix fer el que diem, fent allò que és coherent amb la nostra fe. Conscients de que tant sols Crist ens pot encaminar en la veritat i instruir-nos, com ens ha dit el salmista.
Que Maria, sota l’advocació de la Mare de de Déu del Tura, t’hi acompanyi a tu Mossèn Pere, a tu P. Gaspar i a vosaltres preveres i diaques que formeu part dels equips pastorals, a vosaltres catequistes i col·laboradors de les diverses parròquies, que us hi acompanyi a tots els qui formeu aquestes comunitats i als qui desitgem que en formin part ben aviat.