Diumenge
XXIX durant l’any / B
Confirmacions la Parròquia de Sant
Genís de Torroella de Montgrí
Diumenge 20 d’octubre de 2024
Is 53,10-11; Salm 32,4-5.18-19.20 i
22; He 4,14-16 i Mc 10,35-45
Avui estimats germans i germanes
rebreu el signe del do de l’Esperit Sant, ungits amb el sant crisma i amb el
senyal de la creu. La creu representa per als creients a Crist, aquest símbol
que en el seu moment no podia representar res més que la mort i una mort no pas
honrosa, Crist el transformà en símbol de vida, el denominem l’arbre de la creu
perquè d’ell penjà la salvació del món.
Crist és aquell a qui es referia
el profeta Isaïes, el qui donant la seva vida per les culpes dels altres, acabà
per crear una descendència que viurà llargament, que viurà aquesta vida que
veiem, que sempre acaba, sigui més tard o més d’hora, i en viurà una altra que
mai no s’acaba.
Aquest misteri de la mort l’heu
viscut en aquesta comunitat de manera molt directe aquests darrers mesos amb la
mort del vostre rector Mossèn Josep; ell visqué mogut per aquesta fe, us ho
predicà molts cops, us parlà d’aquesta realitat fonamental de la nostra fe, que
Crist morint a la creu vencé la mort i vencent-la ens dona a tots la vida.
Tot plegat a vegades ens costa
d’assumir-ho i sovint per les nostres pròpies forces se’ns fa feixuc i costós aquest
camí cap a Crist, per això ens cal la força de l’Esperit Sant, per tal de que
el seguiment del Senyor ens sigui més planer.
Avui aquesta força la rebreu
vosaltres, la força de l’Esperit que ens cal per viure en plenitud la nostra
fe. Fins i tot als deixebles els calia perquè tot i conviure amb Crist, tot i
escoltar-lo, no acabaven d’entendre massa de que anava tot plegat; creien
ingènuament que el regne que Jesús prometia d’implantar es tractava d’un regne
com els altres regnes del món i per això demanaven per a ells un lloc
privilegiat en aquest regne, seure un a la dreta i l’altre a l’esquerra del
tron del nou rei.
Però el regne del que parlava
Crist no tenia ni té res a veure amb el que nosaltres entenem també avui per
regne o per poder; el poder del que parlava Jesús és el servei a Déu i als
germans.
En paraules del papa Francesc: «No
oblidem mai que el veritable poder és el servei, i que per a exercir el poder, cal
entrar cada vegada més en aquest servei que té el seu cim lluminós en la creu»
(19 de març de 2013). Per això aquest nou rei no cerca ser temut sinó que, com
ens ha dit la carta als cristians hebreus, és capaç de compadir-se de les
nostres febleses, es compadeix de nosaltres, ens acull i ens dona l’auxili que
ens cal i aquest és la força de l’Esperit Sant.
Als deixebles també els calgué la
força de l’Esperit Sant, fins que aquest davallà sobre d’ells no acabaren
d’entendre per a què havia vingut Crist al món. L’havien escoltat moltes
vegades, havien vist com guaria malalts, com se’n sortia quan els doctors de la
llei miraven de posar-lo en evidència, el veieren fins i tot fent tornar a la
vida a alguns morts, el veieren entrar triomfal a Jerusalem; però quan el
veieren arrestat, torturat i clavat a la creu tot allò que havien viscut fins
llavors se’ls esvaí ràpidament i la por s’apoderà d’ells. Esperaven un regne on
seure al costat del tron del rei i acabaren descobrint que aquell rei tenia per
tron una creu i per corona unes espines i això els desconcertà. Els calia veure
encara la tomba buida, però ni això els fou suficient per estar-ne convençuts,
especulaven que si havien robat el cos o si tal altra cosa. Sols quan la força
de l’Esperit Sant davallà damunt d’ells aconseguiren el valor suficient per
sortir als camins i predicar que Jesús era el Messies, el Fill de Déu vingut
per a vèncer el pecat i la mort.
Les nostres forces son minses,
moltes vegades no en tenim prou tant sols amb elles, ens passa com als apòstols
que no acabem d’entendre i ens costa seguir endavant en el camí de la fe. Per
això avui estimats germans i germanes rebeu la força i el signe del do de
l’Esperit Sant. Però també a tots nosaltres que avui us acompanyem en aquest
dia important per a vosaltres, ens cal aquesta força i aquest do i és bo que li
demanem al Senyor que ens la doni.
Creure avui no és fàcil, la vida
de fe no és molt planera que diguem; però no oblidem mai que depèn en gran part
de nosaltres mateixos de que l’Evangeli arribi als qui conviuen amb nosaltres i
la millor manera de fer-lo arribar és viure la nostra fe amb joia i amb
esperança, practicant la caritat, és a dir compartint l’amor de Crist amb els
qui ens envolten.
En paraules del papa Francesc: «L’Esperit
Sant, amb la seva presència perenne en el camí de l’Església, és qui irradia en
els creients la llum de l’esperança: Ell la manté encesa com una flama que mai
no s’apaga, per a donar suport i vigor a la nostra vida.» (Spes non
confundit, 3). Que així sigui per a tots nosaltres.