Dijous
de la setmana XXIX durant l’any / II
Religioses
de Sant Josep de Girona
Aniversari
del naixement de Maria Gay Tibau, fundadora
Dijous
24 d’octubre de 2024
Ef
3,14-21; Salm 32,1-2.4-5.11-12.18-19 i Lc 12,49-53
L’apòstol sant
Pau ens ha dit que no ens refiem d’un títol visible, sinó que ens gloriem en
Jesucrist. Els fariseus i els mestres de la llei que escoltaven a Jesús es
creien amb més títols i drets que els cobradors d’impostos i els altres
pecadors que s’acostaven a Jesús. «No he vingut a cridar els
justos, sinó els pecadors.» (Mt 9,13) aquest és el centre de l’actuació de
Crist, Déu no és un déu de suposats perfectes, sinó un déu que vol
encaminar-nos cap a la perfecció, sabent ben bé que som febles, que tots tenim
les nostres febleses tant físiques com morals, que diu sant Benet, unes
febleses que ens impedeixen de fer el bé que voldríem, de la manera que
voldríem i quan voldríem. Atendre aquesta naturalesa humana feble certament,
però alhora conscient de que cerca de ser cada cop més forta, sols es pot fer
amb l’ajut de la gràcia de Déu.
És d’aquesta
manera que podem aconseguir grans fites, no pas perquè nosaltres puguem
assolir-les per les nostres soles forces, sinó perquè la gràcia de Déu i la
força de l’Esperit actuen en nosaltres perquè això sigui així. Aquesta és la
grandesa d’homes i de dones com Maria Gay que deixaren actuar en elles la
gràcia del Senyor. No vol dir tampoc que ésser receptius a aquesta gràcia sigui
equivalent a que el nostre camí serà planer, la mateixa vida de la vostra
fundadora ens mostra com n’és de difícil molts cops deixar-se fer per Déu,
ser-ne instruments. Maria va néixer en una família senzilla i cristiana, ben
aviat ajudava a casa i al camp en les tasques que calia, prop de vint anys els
dedicà a treballar a casa de la família del doctor Ros i visqué la seva fe
cercant una vida cristiana més compromesa fins a arribar a discernir que volia
concretament Déu d’ella, fins arribar a compartir el que ens diu sant pau avui,
considerar tots els avantatges com a desavantatjosos comparats al servei de
Crist. Maria fou una dona que dedicà la seva vida a cercar i a posar sobre les
seves espatlles l’ovella que tenia necessitat d’ajuda i ajudant-la tingué més
alegria per ella que per noranta-nou ovelles que tenien cobertes ja el més
essencial. Una ovella, una moneda, per a Crist adquireixen vertadera
importància quan es perden, quan corren risc, avui diríem d’exclusió social un
concepte que en la societat de Maria Gay no era present però sí evidentment la
realitat que implica. Maria no coneixia tampoc la idea que anys a venir
formularia el papa Francesc, però visqué ja una església en sortida seguint
allò que ens diu avui el papa a tots nosaltres: «Cada cristià i cada comunitat
discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som convidats a
acceptar aquest denominat: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar
a totes les perifèries que necessiten la llum de l'Evangeli.» (Evangelli
Gaudium, 20). La vostra fundadora fou una creient en sortida, que cercava
d’ajudar en les perifèries dirigint la seva activitat, la realitat de la seva
fe cap allí on creia que Crist la cridava i que els germans la necessitaven.
Però la fe,
l’esperança i la caritat no són per viure-les en solitud, són per viure-les en
comunitat i així ho feu Maria Gay reunint un grup que a partir de la vigília de
la festa de sant Pere de 1870 anà fent-se més gran unides totes elles per una
consideració: els avantatges que tenien els tenien per desavantatjosos per tal
de lliurar-se per amor de Crist al servei als germans. Aquell carisma el viviu
també avui, aquell carisma que reconegueren els meus predecessors a la seu
gironina Constantí Bonet o Tomàs Sivilla segueix avui viu a la nostra diòcesis
i en molts altres llocs gràcies a vosaltres i d’això en donem gràcies a Déu.
No oblideu mai
les vostres arrels, com ens diu el Concili Vaticà II conserveu amb fidelitat
l'esperit i els propòsits de la vostra fundadora perquè això constitueix el
patrimoni de cadascun dels instituts. Maria conscient de la seva feblesa
desitjava ser ajudada pel Senyor en un camí de perfeccionament, cercant de fer
cada dia més la voluntat de Déu per qui se sentia cridada a servir-lo en els
altres, ella buscà al Senyor i el trobà en els qui més necessitat tenien de
sentir-lo al seu costat. Que així sigui també per a totes vosaltres avui i
sempre.