Dimecres XI durant l'any II
Exèquies
de Mossèn Josep Puig Teixidor
Santa Maria
de Banyoles
Dijous 31
d’octubre de 2024
Dn 12.1-3;
Salm 62,2.3-4.5-6.8-9 i Lc 12,35-40
La mort a primer
cop d’ull ens porta dol i plor, incertesa i neguit; a primera ullada no som
capaços de veure-hi una llum de salvació. Que un dia la pols de la terra sigui
capaç de desvetllar-se i que aleshores els justos resplendiran com la llum del
firmament no és tant fàcil de creure. Si mirem la mort però des dels ulls de la
fe tot això se’ns fa més evident. Ens ha dit el profeta Daniel que els qui
guien els poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més. La vida
de Mossèn Josep ha estat dedicada precisament a guiar pel bon camí, pel camí de
l’Evangeli. No ha fet altra cosa des de després de fer els estudis eclesiàstics
al Seminari diocesà quan va ser ordenat prevere a la nostra catedral Basílica
de Girona el 23 de maig de 1959 de mans del bisbe Cartanyà. Seguí guiant pel
bon camí de l’Evangeli des de molts llocs, entre d’altres, la vicaria de Foixà,
la parròquia de Borgonyà, Santa Llogaia del Terri, Pujarnol, Miànegues, Camós,
Mata i finalment aquesta parròquia de Santa Maria de Banyoles on ajudà com
adscrit mentre li permeteren les forces.
Sempre exercí el
seu ministeri presbiteral guiant pel bon camí i mogut ell pel seu esperit
missioner, així de l’any 1961al 2010 fou membre dels missioners de la Casa
Missió de Banyoles, i mogut per aquest mateix esperit missioner de 1964
al 1970 va exercir el ministeri, a Bogotà o amb motiu de les Olimpíades quan se
li van encomanar els serveis religiosos de la Vila Olímpica de Banyoles. També
fou consiliari del Moviment Familiar Rural de la zona pastoral de l’interior i
durant tres períodes arxiprest aquí a Banyoles. En definitiva noranta anys de
vida, dels quals més de seixanta servint a l’Església de Girona com a prevere.
Mossèn Josep vingué certament a servir i no a ser servit, seguí l’exemple de
Crist fil per randa i avui li demanem al Senyor que li tingui present aquest
lliurament a la tasca evangelitzadora i el rebi al Regne en el que ell cregué i
al que ajudà a creure a tants d’altres. Com ens ha dit el salmista la seva fou
una vida assedegada, tenia set de Déu i l’amor del Senyor fou per a ell més valuós
que la vida.
Li diem al
Senyor avui que creiem de tot cor que Mossèn Josep estava a punt per a rebre’l,
amb el cos cenyit i els llums encesos. Ara l’amo a qui serví ha trucat a la seva
porta i l’ha trobat vetllant. Per la fe, la mort esdevé quelcom alliberador, la
feixuguesa que vivim en aquest món, les xacres de l’edat o la malaltia
esdevenen quelcom fugisser.
La nostra vida
aquí a la terra és un pas, no per això l’hem de menysprear, ans al contrari, la
vida és el millor regal que Déu ens podia fer, però tot i la grandesa d’aquesta
d’aquí, ens espera, així ho creiem, una altra de vida, plena, infinita i el que
és el més important, propera a Déu. Si qualsevol creient això ho ha de tenir
present, molt més ho hem de tenir present nosaltres que hem rebut l’encàrrec
d’anunciar-ho als nostres germans.
Vivim per morir?
Vivim esperant la mort en tot moment? No pas, però no vivim d’esquenes a la
mort, perquè el centre de la nostra fe, el centre del misteri de la salvació és
la mort i la resurrecció de Crist; per ressuscitar Crist va haver de morir, de
fet va voler morir, com va voler encarnar-se i fer-se home. Ens mostra així que
allò que pot semblar forassenyat, que pot semblar un relat dissenyat per no
desesperar d’una vida on tantes dificultats i desencisos ens surten al pas, és
una realitat. Crist ens obre el pas cap a la vida de Regne, Maria hi fou
assumpta en cos i ànima, els sants i els màrtirs proclamem que comparteixen ja
la gloria i per a nosaltres quan arriba l’hora a un germà és el moment de
pregar al Senyor que l’aculli a la casa del Pare. Creiem com sant Pau, confiem
vivament i esperem; més encara, estem segurs que Crist serà glorificat en el nostre
cos, per això per a nosaltres viure és Crist, i morir ens és un guany (Cf. Fl
1,20-21).
El nostre germà
Mossèn Josep Puig no marxa amb les alforges buides, en el sarró de la seva vida
hi porta anys de servei a l’Església de Crist, anys de predicació,
d’administració dels sagraments, de fer créixer la fe en el seu interior per
fer-la créixer en el cor dels altres. La seva vida no ha estat en va, per això
en donem gràcies, pel seu treball perquè ha esmerçat la seva vida per servir a
aquell qui l‘havia cridat al seu servei i aprengué servint-lo a servir als
germans, donant-los allò que per a ell fou el millor, allò que donà ple sentit
a la seva vida, la fe.
Avui donem
gràcies al Senyor per l avida de Mossèn Josep i li demanem al Senyor que
l’aculli, que allò en que cregué es faci per a ell ara realitat en el Regne.