Diumenge
XXVII Durant l’any / B
Administració del sagrament de la confirmació
Parròquia
de sant Martí de Tours a Arenys de Munt
Dissabte 5 d’octubre de 2024
Gn 2,18-24; Salm 127,1-2.3.4-5.6; He
2,9-11 i Mc 10,2-16
Ser una sola
família, ens diu Jesús. Som una comunitat de creients, units pel nexe de la fe,
és Crist qui ens uneix en aquesta comunitat que és l’Església. Sovint el
missatge cristià, l’Evangeli, el missatge de Crist resulta incòmode en la
nostra societat actual; cert que cal protegir i respectar els drets de les
persones i especialment els dels més desafavorits. Els drets humans tenen una
indubtable arrel cristiana, és Crist qui va parlar de fraternitat entre tots
els homes i dones, qui va parlar de que la fe ens fa lliures i qui va venir a
portar la salvació a tots, ens a dir a fer-nos iguals; Per Crist tots som
germans, fills d’un mateix Pare que és Déu. Ens ho ha dit la carta als hebreus,
no ens hem d’avergonyir d’anomenar-nos germans, però no ha de ser una germanor tant
sols de paraula, sinó una fraternitat real. A vegades la paraula germà ha
perdut el seu sentit i no son poques les lluites fratricides entre un mateix
poble, una mateixa comunitat, una mateixa família o fins i tot dins de la
mateixa Església.
Com ens ha dit la carta als cristians hebreus Déu ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix i Ell és el camí, la veritat i la vida. D’aquí el profund respecte per la vida humana, des dels seus inicis fins a la seva fi, perquè hi veiem en ella un do de Déu i aquest respecte cal estendre’l a les diferents facetes. No te sentit parlar de respecte a la vida si els nostres cors són insensibles als sofriments dels altres; no te sentit defensar la vida si l’únic sentit que mou la nostra és enriquir-nos sigui al preu que sigui per tal de mantenir el nostre benestar sense importar-nos el benestar i la dignitat dels altres. La fraternitat és quelcom més que un discurs, ha de ser un sentiment viscut.
La nostra fe sovint no és una opció de vida còmode; en el fons la fe és exigent perquè ens demana de ser fidels als ensenyaments de Crist i Jesús de Natzaret era exigent amb els qui el seguien i d’això en tenim prous elements al llarg dels relats evangèlics. Però la fe és alliberadora, per tant estimats germans i germanes que avui refermeu la vostra fe amb el sagrament de la confirmació no tingueu por de creure en Crist, no us faci basarda tenir fe, no us avergonyiu mai de l’Evangeli. Visqueu-lo com Crist vol que el visquem amb sinceritat, amb llibertat i amb honradesa; pensant sempre en Crist i reconeixent la seva imatge en els altres, en tots, tant en els qui ens cauen bé com en els qui no ens cauen tant bé; perquè al cap i a la fi tots plegats som fills d’un mateix Pare.
Visqueu doncs la vostra vida de fe amb sinceritat i obertura de cor, apreneu dels altres allò que us puguem aportar de bo i no ens imiteu en tot allò que de no tant bo o de dolent hi pugui haver en les nostres vides. Jesús posava d’exemple per acostar-se al Regne la senzillesa de cor dels infants; per això ens dol tant quan som causa per a ells d’escàndol, és una actitud injustificable i no hi ha cap punt de vista que el pugui explicar. Per tenir aquesta puresa de cor que ens cal tots plegats hem de confirmar la nostra fe dia rere dia, a tots plegats ens cal la força de l’Esperit per fer el bé i rebutjar el mal. La fe és una cursa de fons, on hi ha petites fites a aconseguir però la vertadera meta està al final del trajecte quan, com escrivia sant Joan de la Creu, serem examinats en l’amor. Com escriu l’apòstol sant Pau en el vell passatge de la primera carta als cristines de Corint, si repartim tots els nostres béns als pobres, fins i tot si ens venem a nosaltres mateixos com esclaus per tenir així un motiu de glòria, però no estimem, de res no ens serveixen aquests gestos.
Estimats germans i germanes que avui rebeu de manera especial la força de l’Esperit Sant damunt vostre, no tingueu por de creure en Jesucrist, no us avergonyiu mai de l’Evangeli; la millor opció de vida és seguir-lo a Ell perquè les seves son paraules de vida, d’una vida que va molt més enllà de la que nosaltres podrem experimentar mai aquí. I sobretot no oblideu mai que Déu ens estima, que us estima a cadascun de vosaltres i ens estima a tots plegats com a fills i filles seus.