Sant Martirià
Parròquia
de Santa Maria de Banyoles
Monestir de Sant Esteve
Dissabte
19 d’octubre de 2024
Sir
51,1-12; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8; Rm 8,31b-39 i Jo 12,24-26
Com pot algú proclamar que tot i patir persecució per causa de la seva fe, tot i morir de manera ignominiosa se sent, com proclama el llibre del Siràcida, alliberat dels llaços dels qui estaven a punt de devorar-lo, de les mans dels qui buscaven la seva vida, de les moltes proves que ha patit, de l'asfíxia sufocant que l'envoltava, d’estar enmig d'un foc que havia encès, de les entranyes profundes del país dels morts, dels qui tenen impura la llengua i diuen paraules mentideres, o de les fletxes malvades? Un sentiment de llibertat omple als màrtirs, malgrat que per les aparences, malgrat que davant la gent siguin els més desgraciats del món, rebutjats, escarnits i occits, ells se senten arribar a la gloria, al cim més alt al que ningú pot arribar. La força de la fe fa assenyat allò que als ulls de molts sembla forassenyat.
Ens ho ha dit també l’apòstol sant Pau. Si tenim Déu amb nosaltres res tenim en contra; res no ens pot separar de l'amor de Crist; ni la tribulació, ni l'angoixa, ni la persecució, ni la fam, ni la nuesa, ni el perill, ni la mort violenta, poden res contra nosaltres, perquè de tot plegat se’n pot sortir victoriós gràcies a aquell qui ens estima, amb Ell al costat res no ens pot separar de l'amor de Déu.
Sembla aquest un plantejament d’altres temps, avui fora de lloc, més folia que seny i que no te cap sentit. Però els màrtirs no cerquen mai de ser-ho, no son uns malats que han perdut el seny, no ho son ni els màrtirs d’ahir ni els màrtirs d’avui. Per això els venerem i en fem memòria, perquè la seva vida i la seva mort son un referent sobre la profunditat de la fe, que arriba en ells al més alt nivell.
Als màrtirs els mou l’amor, res més que això, un amor profund i certament radical que afecta a cada aspecte de la seva vida, estan moguts per l’amor a Crist i als germans, perquè un i altra son difícilment explicables per separat i van sempre estretament units, van sempre de la mà. Ells son aquest gra de blat del que parla Crist, que quan cau a la terra, si no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit; els màrtirs no son aquells qui estimen la pròpia vida per damunt de qualsevol altra consideració i que per conservar-la fan de tot i qui diu la vida diu la suposada tranquil·litat, el poder, la riquesa o qualsevol altre valor caduc, tots aquests al cap i a la fi perden llur vida perquè la viuen per a ells mateixos i no per als altres. En canvi els qui no estimen tot això en aquest món, els qui miren més enllà de les coses passatgeres, els qui viuen per als altres al cap i a la fi es guarden per a la vida eterna.
Els màrtirs són els qui de tot cor volen ser servidors, seguint al Crist i acaben esdevenint servidors seus i dels germans. Ens podem preguntar també nosaltres avui de que els serví als màrtirs perdre la vida i afegir-hi la pregunta sobre de que ens serveixen a nosaltres avui els màrtirs, què ens diuen, més enllà de fer-ne una lectura pietosa, de ser un relat per escoltar a la vora del foc i que ens pot sorprendre o qui sap si fer estremir. Al cap i a la fi ells moren, desapareixen de la vista dels seus enemics i ja no molesten més als qui fins llavors feien nosa.
És aquesta segurament una lectura excessivament superficial de la vida, perquè hi ha també avui molta gent que es juga la vida per aconseguir-ne una de millor per a ells segurament, però també pels seus fills per exemple, molta gent que per servir als altres deixa la vida lluitant contra un munt de dificultats que esdevenen molts cops un mur infranquejable. Molts d’aquest màrtirs ens passen pel davant dels ulls cada dia en els diaris, en els noticiaris i nosaltres actuem sovint com els contemporanis d’aquells botxins de l’antiguitat, passem pàgina, canviem de canal i mirem que la seva vida i sobretot la seva dissort no pertorbi la nostra comoditat fugissera.
Els màrtirs no moren en va, sant Martirià no morí en va, no morí per no res, la seva vida assolí un sentit ple amb la seva mort, una mort coherent, gratuïta i sobretot amorosa, morí o més aviat fou mort, perquè estimava a Crist i per aquest motiu estimava als germans, a tots, fins i tot als qui li causaren la mort. Aquesta lliçó seva, que és la de tots els màrtirs, la dels màrtirs dels primers segles del cristianisme i els de tots els segles, també els d’avui, i la seva gesta es resumeix en una paraula: Amor.
Tant de bo que al menys això ens quedés d’ells, aleshores la seva vida i la seva mort haurien tingut ple sentit si és que aconsegueixen fer-nos arribar també avui a nosaltres aquest missatge, el nucli del missatge de Crist, el primer dels màrtirs, que Déu és amor i que aquest amor seu ens és donat per tal de que el compartim amb els altres, amb tots, amb als qui tenim a prop i amb els qui tenim lluny, amb aquells que considerem dels nostres i amb els qui no considerem com a tals.
En paraules del papa Francesc «els màrtirs no han de ser vistos com a “herois” que han actuat individualment, com a flors que han brollat en un desert, sinó com a fruits madurs i excel·lents de la vinya del Senyor, que és l'Església.» (Audiència general 19 d’abril de 2023).