Mare
de Déu del Pilar
Festa
Santuari de la Mare de Déu de Lorda a
Arenys de Munt
12 d’octubre de 2024
Fets 1,12-14; Salm 26,1.3.4.5 i Lc
11,27-28
Maria és salut per als malalts, aquesta és una de les invocacions amb que la venerem en la pregaria mariana per excel·lència, el sant rosari. Tots els atributs amb que honoren a aquesta dona, ens mostren la centralitat de Maria en la història de la salvació humana. Crist és sempre el centre, però ben a prop d’Ell hi ha Maria. Ella és qui el va portar al seu ventre, qui el va criar, qui acolli la seva paraula, qui el seguí i qui finalment l’acollí amb els braços oberts i el cor traspassat pel dolor als peus de la creu. Però Maria és també una dona confiada, de fet és model de confiança en la voluntat de Déu. S’hi confià tan bon punt rebé la visita de l’àngel, aquella visita que en uns instants la torbà i li va canviar la vida per sempre, el seu sí va canviar la seva vida i la nostra; Maria és la qui confiada donà a llum en una establia; confiada fugí a l’exili d’Egipte; confiada a Cana de Galilea i confiada també al calvari. Ella no sabia ben bé com es produiria tot allò que anava vivint, però estava certa de que si seguia i acomplia la voluntat de Déu res no havia de témer. Maria restà confiada després d’aquell diumenge quan el sepulcre restà buit i pocs entenien el que realment havia passat. Maria seguí confiant en Déu fins al darrer moment de la seva vida a la terra, pregant amb aquell primer nucli de l’Església que formaven els apòstols, algunes dones i els parents de Jesús; tots units en l’esperança i en la pregària.
Per això Maria esdevé un referent per a tots nosaltres quan un o altre problema ens preocupa o ens abat, quan la malaltia es presenta en les nostres vides sabem, estem certs, de que ella com a mare que és, està amatent a consolar-nos i a ajudar-nos tant com pot. Aquesta columna de l’Església que és Maria, aquest pilar de la fe que és la Mare de Déu, esdevé port de salvació quan la salut flaqueja i l’angoixa ens envaeix. Aleshores podem dir com el salmista que ni que acampi contra nosaltres tot un exèrcit d’adversitats, els nostres cors no temen res perquè ens sentim confiats. És ben cert el que exclamà aquella dona que cridà entre la gent, Maria és sortosa per haver portat a les seves entranyes a Crist i per haver-lo criat amb els seus pits; cert és també el que respongué Jesús i Maria alhora és sortosa per haver escoltat la paraula de Déu i haver-la guardat; havent-la guardat en el seu cor, perquè Maria és aquella que tot allò que vivia, potser sense acabar-ho d’entendre, ho guardava en el seu cor i ho meditava. A primer cop d’ull ens pot semblar que Jesús rebutjava en certa manera a la seva mare, «si així pot semblar sobre la base del significat d'aquelles paraules, s'ha de constatar, no obstant això, que la maternitat nova i distinta, de la que Jesús parla als seus deixebles, concerneix concretament a María d'un mode especialíssim. No és tal vegada María la primera entre «aquells que escolten la Paraula de Déu i la compleixen»? (...) l'elogi pronunciat per Jesús no es contraposa, malgrat les aparences, al formulat per la dona desconeguda, sinó que ve a coincidir amb ella (..) cert que «totes les generacions la diran benaurada» (cf. Lc 1, 48), - així -es pot dir que aquella dona anònima fou la primera a confirmar inconscientment aquell verset profètic del Magníficat de María.» (Redemptoris Mater, 20).
Tenim en Maria un model de fe i un model de vida, una porta on trucar quan la nostra confiança trontolla, quan les onades de la vida esdevenen forts temporals. Ella sempre confià i a la fi, malgrat tants sofriments i angoixes, mai no es veié decebuda. Així és la nostra vida, on patim, on ens alegrem, on emmalaltim; la vida no és una basa d’oli però si posem la mirada en Crist, com ho feu sempre Maria i si seguim el seu consell «Feu tot el que ell us digui.» (Jn 2,5), aleshores estarem certs de que «és ella la qui excel·leix entre els petits i pobres del Senyor, que esperen confiadament i reben d’Ella salvació.» (Lumen Gentium, 55)