Dilluns setmana XXXII durant l’any / II
Tridu de preparació de la festa de Sant Narcís
Basílica de Sant Feliu de Girona
Dilluns 28 d’octubre de 2024
Sir 51,1-12; Salm 33, 2-3.4-5.6-7.8-9; 1Jn 5,1-5 i Jn 15,
18-21
Sant
Narcís lluitant amb valentia va guanyar la palma d’or, ens diuen els goigs al
nostre sant patró. La seva fou una lluita desigual pel Regne, per acostar el
Regne de Déu als qui l’escoltaven. No li fou aquesta una tasca fàcil, hi hagué
d’esmerçar molts esforços, per acomplir-la una part del seu món arribà fins i
tot a odiar-lo; però el Senyor l’havia escollit per aquesta tasca i per això no
fou més que l’amo i si el seu amo, Crist, donà la seva vida per tots, Narcís,
encès de l’amor de Déu, feu el mateix i fou traspassat per tres llances al peu
de l’altar, d’allí on brolla la font i cimal de la nostra fe, l’Eucaristia. Narcís
fou perseguit, tal com Crist havia estat perseguit, perquè portava el seu nom i
el mateix Senyor l’havia enviat a portar-lo als qui l’escoltaven. Narcís pot
dir com sant Pau: «jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli, perquè és una
obligació que m'han imposat: ai de mi si no anunciés l'evangeli» (1Co 9,16). I
complí aquesta tasca que el mateix Crist li havia encomanat sense que defallís en
cap moment l’enteresa del seu valor
Aquest anunci li comportà paranys i calúmnies, enganys i enemics, mans que li volien la mort i molts perills, flames que l’envoltaven i fletxes que cercaven de ferir-lo tot sortint de llengües mentideres. Però aquell qui l’hi havia confiat la missió de proclamar l’Evangeli, qui l’havia cridat a fondre el glaç que hi havia als cors dels qui l’escoltaven, l’acollí amb la seva mirada a ell que havia guardat des de sempre llur amor, a ell de qui recordava la seva pietat i se sentí així alliberat perquè esperava en Ell i el Senyor salva els qui en Ell tenen posada l’esperança, malgrat hi hagi qui els vol mal. Per als seus botxins la mort de sant narcís fou motiu de joia, però estaven enganyats, occint-lo no feren més que obrir-li les portes del cel i des d’allí avui també ens l’envia Crist com a rosada de tardor.
Sant Narcís estimava al Pare i per això estimà també als fills que han nascut d’Ell i així la seva fe fou aquella victòria que venç al món. La fe s’exerceix per la caritat i és font d’esperança. Ens diu el papa Francesc en la seva darrera Encíclica: «L'Evangeli, en els seus diferents aspectes, no és només per a reflexionar-lo o recordar-lo, sinó per a viure'l, tant en les obres d'amor com en l'experiència interior, i això val sobretot per al misteri de la mort i resurrecció de Crist. Les separacions temporals que la nostra ment utilitza no semblen contenir la veritat d'aquesta experiència creient on es fundin la unió amb Crist sofrent i alhora la potència, el consol i l'amistat que gaudim amb el Ressuscitat.» (Dilexit nos, 156).
Sant Narcís no va tant sols reflexionar i recordar l’Evangeli, el va viure a través de les seves obres, mogut per l’amor que havia rebut de Déu i amb el que servia al Senyor, portant-lo en el seu cor, en el seu interior, conreant l’amistat amb el Ressuscitat. Sant Narcís compartia així les paraules de l’Apòstol sant Pau: «de fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist.» (1Co 3,11) I així ell també gràcies a la constància i al consol que li donaren les Escriptures, mantingué l'esperança (Cf. Rm 15,4). «Aquesta esperança – que - no cedeix davant les dificultats: perquè es fonamenta en la fe i es nodreix de la caritat, i d’aquesta manera fa possible que seguim endavant en la vida.» (Spes non confundit, 3).
Que sant Narcís doncs intercedeixi davant del Senyor per tal de que mantinguem amb energia la caritat, l’esperança i la fe arrelada als nostres cors.