Sant
Francesc d’Assis
Fraternitat de Santa Clara a Vilobí
d’Onyar
Divendres 4 d’octubre de 2024
Sir 50,1.3-7; Salm 15,1-2 i 5,7-8; Gal
6,14-18 i Mt 11,25-30
Francesc humil
i pobre era, com Simó, com l’estel del matí enmig dels núvols que amenaçaven
l’Església, la seva simplicitat i la seva pobresa eren com la lluna quan fa el
ple els dies de gran festa, la seva fe com el sol que resplendeix, el seu amor
al Crist era com l’arc iris que brilla
entre núvols resplendents. No el feia feliç altra cosa que seguir al Crist i
per tal de fer-ho, lluny d’actuar com el jove ric, ho deixà tot, el patrimoni
familiar, el benestar, fins i tot la roba, per dedicar-se a reconstruir la casa
de Déu. El Senyor posa a les seves mans la tasca de refer la seva Església i
acceptant el seu jou, ell cansat i afeixugat per les riqueses fugisseres del
món, fent el camí cap al vertader regne benèvol i humil de cor, ara ha trobat
el repòs i tot allò que pels altres era bogeria i insensatesa per a Francesc
fou una lleugera càrrega, un no res comparat amb la recompensa que l’esperava.
Però Francesc no actuà pas mogut per un interès personal, per aconseguir el regne, això li vingué d’afegit, ell portant en el seu cos les marques del sofriments del Crist, no es gloriava de res més que de la creu de nostre Senyor Jesucrist. La creu fou per a Francesc un referent constant, ell que es pugué estalviar moltes creus, renuncià al que els altres consideraven plaers per gaudir d’aquell plaer suprem que és la companyia del Crist. El missatge de Francesc avui és un missatge de simplicitat, d’humilitat i de pobresa. En el seu moment aquest missatge seu incomodà als poderosos, també als qui tenien responsabilitats en l’Església, el seu camí i el dels seus fills i filles no fou fàcil, però a la fi ens mostra com n’és d’important anar a allò que és essencial, prescindir de tot allò superflu i seguir endavant amb la mirada fixe en la creu. «La pobresa i l'austeritat de sant Francesc no eren un ascetisme merament exterior, sinó una cosa més radical: una renúncia a convertir la realitat en mer objecte d'ús i de domini.» (Laudato si, 11)
Francesc fou un enamorat de Crist, a servir-lo empenyé a molts, constituint amb santa Clara una nissaga de seguidors fervents del Crist que ens arriba fins avui. Però Francesc aprengué a estimar a Déu en cada aspecte, en cada racó on reconeixia la seva imatge. Primer que tot en els germans i germanes, en els qui feren camí amb ell, certament, però sobretot amb els pobres. Així es dirigia als fidels escrivint: «a tots els que habiten en el món sencer, el germà Francesc, el seu servent i súbdit: obsequia amb reverència, pau veritable del cel i sincera caritat en el Senyor.» (Carta als fidels II). Francesc veié també en la creació la imatge de Déu, la veié com una nova encarnació i va saber reconèixer en la natura l’empremta de Déu. Francesc ens convida també avui a estimar-la, a respectar-la i a custodiar-la amb amor. En paraules del papa Francesc: «sant Francesc, fidel a l'Escriptura, ens proposa reconèixer la naturalesa com un esplèndid llibre en el qual Déu ens parla i ens reflecteix alguna cosa de la seva bellesa i de la seva bondat.» (Laudato si, 12)
Francesc tingué a la fi la pau com a bé suprem. Una pau que en el seu temps, abans i també avui es veu amenaçada. Ens hem acostumat a escoltar i a parlar de guerres i de víctimes, tant que ja no ens toca el cor i ho considerem part de la mateixa vida o, encara pitjor, com quelcom sinó natural sí inevitable, un preu a pagar. Francesc pregava per la pau del món i també per la pau interior i escrivia: «Són veritablement pacífics aquells que, amb tot el que pateixen en aquest segle, per l'amor del nostre Senyor Jesucrist, conserven la pau en l'ànima i en el cos.» (Admonicions). Tant de bo també nosaltres avui cerquem de contemplar a Déu en els germans, en la natura i cerquem de viure aquesta cerca en pau. «Aquesta és la vida de l'Evangeli de Jesucrist, que el germà Francesc va demanar al senyor papa que la hi concedís i confirmés; i ell la hi va concedir i va confirmar per a si i per als seus germans, presents i futurs.» (Regla no bulada, 1). Que així sigui per a vosaltres seguidores de Francesc i de Clara i que així sigui per a tots plegats seguidors del Crist, que per l'amor del nostre Senyor Jesucrist, conservem la pau en l'ànima i en el cos.