Confirmacions
a la Parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar
Dissabte 16
de novembre de 2024
Fets 2,
1-6.14.22.23.32-33; Salm 103; 1Cor 12, 3b7, 12-13 i Lc 4, 16-30
Estimats germans
i germanes, avui rebreu l’Esperit Sant que us enfortirà en la vostra fe.
Demanarem al Senyor que aquell Esperit que davallà damunt dels apòstols ho faci
ara sobre vosaltres. No sentirem segurament que es giri una ventada violenta, ni
potser tampoc veurem llengües de foc; però el que si tenim en comú amb aquella
primera pentecosta és que estem tots junts en un mateix lloc. Tingueu present,
estimats germans i germanes, que avui us uniu de manera més directe i
compromesa a l’Església; els qui estem ara i aquí reunits venim a
representar-ne el conjunt i demanem per a vosaltres que quedeu com els apòstols
plens de l’Esperit Sant.
Què us donarà
l’Esperit Sant de més a vosaltres que ja vau rebre el baptisme? El coratge per
viure la fe, cadascú de vosaltres des de la seva pròpia personalitat, vivint
amb els dons que ha rebut, que són diversos, però participant tots plegats d’un
mateix do, el de l’Esperit. Aquest mateix Esperit que avui rebreu és el que reposava
sobre Jesús a la sinagoga de Natzaret. Els seus antics veïns no se’n sabien
avenir; el fill de Josep el fuster i de Maria, de sobte tornava a Natzaret i
els deia que aquella frase del profeta Isaïes estava escrita per acomplir-se en
Jesús; tothom ho comentava i s’estranyava. No fou fàcil per a Jesús viure la seva
missió, no és tampoc fàcil avui per a tots nosaltres viure la fe; a vegades
fins i tot podríem dir que la vivim a contracorrent, perquè les onades de la
societat porten més aviat cap a d’altres roques i ens allunyen de les suaus
platges de la fe. A vegades els temporals de la indiferència, molt més que els
huracans de l’hostilitat, fan que viure la nostra fe ara i aquí sigui una
aventura, però de ben segur que és una aventura apassionant. De fet seguir a
Crist és la millor aventura i lla més apassionant que podem viure.
Fa pocs dies el
papa Francesc parlant del sagrament de la confirmació deia: «El problema és com
aconseguir que el sagrament de la confirmació no es redueixi, en la pràctica, a
una «extremunció», és a dir, en el sagrament de la «sortida» de l'Església. Es
diu que és el “sagrament de l'adeu”, perquè una vegada que els joves el reben se’n
van, i després tornaran per a casar-se. Això diu la gent. Però hem de fer que
es converteixi en el sagrament de l'inici d'una participació activa en la vida
de l'Església. És un objectiu que pot semblar-nos impossible, donada la
situació actual en gairebé tota l'Església, però això no significa que hàgim de
deixar de perseguir-ho. No serà així per a tots els confirmants, siguin nens o
adults, però és important que ho sigui almenys per a alguns que després seran
els animadors de la comunitat.» (30 d’octubre de 2024)
Rebeu-lo doncs
l’Esperit Sant amb un sentit de compromís, comprometeu-vos a viure la vostra fe
amb sentit ple, que ompli tota la vostra vida i que vivint-la us convertiu en
evangelitzadors dels qui us tractin. No us importi si algú us ignora, si viviu
la fe amb joia i esperança el vostre ministeri d’evangelitzadors anirà
obrint-se pas i la millor pregunta que us poden fer és “d’on et ve aquesta teva
joia?” i podreu respondre, de Crist en qui he confirmat la meva esperança. És
cert, tot i que l’Església sigui santa, nosaltres els qui la formem som
pecadors, cometem errors, a vegades sense voler i a vegades conscientment; però
més que tenir mancances, el vertaderament important és que tinguem voluntat de
seguir caminant cap a Crist i d’aixecar-nos tantes vegades com caiguem,
acollits per la mà misericordiosa del Senyor.
Avui estimats
germans i germanes, aquesta assemblea en nom de tota l’Església, s’alegra de la
vostra decisió i us acull amb els braços oberts com això, com a germans i
germanes en Crist. Demanem al Senyor que la vostra fe doni fruits abundosos en
les vostres mateixes vides i que sigueu per als altres un exemple de com viure
aquesta nostra vida ara i aquí, amb joia i amb esperança. Rebreu el do de
l’Esperit Sant amb un petit signe, la crismació, posant oli al vostre front; és
una unció que significa un compromís, és un compromís, en paraules del papa
Francesc a «no enterrar sota terra els carismes i talents rebuts» per la força
de l’Esperit. Que així sigui per a tots.