Tots Sants
Catedral de Girona
1
de novembre 2024
Ap 7,2-4.9-14, Salm 23, 1Jo
3,1-3 i Mt 5,1-12a
Qui és un sant? Avui
celebrem la festivitat, la solemnitat litúrgica, de tots els sants. Ho associem
sovint als difunts ja que demà commemorarem a tots els fidels difunts i en
certa manera diferenciem que uns han arribat ja a la gloria, al Regne, i uns
altres estan en procés de purificació ja que el conjunt de la seva vida no ha
estat mereixedor d’arribar-hi encara a la gloria. Quan recordem als sants al
llarg de l’any litúrgic, celebràvem aquesta mateixa setmana a sant Narcís el
nostre patró, celebrem a aquells als quals l’Església ha proclamat com a justos
i dels que diem que ja han arribat al Regne, son vora Crist i per tant ens
poden ajudar amb la seva intercessió a nosaltres que encara peregrinem a la
terra.
En la pregària eucarística
IV, un dels textos litúrgics més rics en contingut del Missal Romà, fem esment
dels difunts tot dient “la fe dels quals només Vos heu conegut”. Certament tant
sols Déu coneix el nostre interior, la nostra fe, la nostra realitat espiritual
i per tant sols Ell sap qui mereix de ser rebut al Regne i qui de moment o de
manera definitiva no ho mereix. Per ser justos nosaltres no podem adduir
desconeixement, sabem que ens cal fer, sabem com hem de viure.
El Regne de Déu és un sense
sentit si el comparem amb els regnes humans; perquè no està destinat als
poderosos sinó als qui estan de dol, als humils, als qui ara tenen fam i set de
justícia, als compassius, als nets de cor, als qui posen pau, als perseguits
per ser justos, als qui reben ofenses, persecucions i calumnies pel nom de
Crist. No són pas pocs, ens ho ha dit el llibre de l’Apocalipsi, són una
multitud tant gran que ningú no pot comptar i procedeixen de totes las
nacionalitats, races, llengües i pobles. Són els qui venen de la gran
tribulació, els qui han patit en aquest món i especialment els qui han donat
testimoni amb la seva vida de l’Evangeli.
Són tants que ni els podem
comptar tampoc avui nosaltres, per això diem que són tots aquells que el Senyor
ha considerat sants; independentment de si han fundat un orde religiós, han
estat papes o bisbes o han tingut molta gent implicada en el seu procés de
canonització. Potser fins i tot molts d’aquests sants els hem conegut i ens han
conegut, els hem tractat. Són els qui ara, ens ho ha dit la primera carta de
sant Joan, s’ha manifestat ja com son, semblants a Crist, els qui veuen al
Senyor tal com és. Això ens dona esperança, ens mou a l’esperança, saber que la
santedat és al nostre abast ens mou a esperar un dia de compartir-la.
Ja sabem que ens cal fer
per mirar d’assolir-ho, donar de menjar al famolenc, donar de beure a
l’assedegat, acollir al foraster, vestir al despullat, i visitar al
malalt i a l’empresonat; ens ho diu Crist i ho recull
l’evangelista sant Mateu (Cf. Mt 25,35-36).
L’Església, n’ha afegit una
més d'obra de misericòrdia per acabar d’ajudar-nos a saber com ens hem de
comportar en la nostra vida aquí a la terra, és la d’enterrar als morts. Son
les denominades obres de misericòrdia corporals que a vegades oblidem víctimes
d’una distracció espiritual, per això potser l’Església hi ha afegit les
titulades obres de misericòrdia espirituals precisament, que són: ensenyar al
que no sap, donar bon consell al qui ho necessita, corregir al qui s'equivoca,
perdonar al que ens ofenen, consolar al trist, sofrir amb paciència els
defectes del proïsme i resar a Déu pels vius i pels difunts.
Bon programa de vida i a
més segur que molts d’aquests sants que avui celebrem no seguien fil per randa
aquest llistat o el desconeixien, fer el bé els hi sortia del cor, d’aquell
amor que mira d’imitar el que Déu ens té quan ens reconeix com a fills seus i
ens demostra encara més aquest amor quan actuem com a tals fills seus vivint
amb misericòrdia, és a dir amb amor a Déu i al proïsme. Sants d’ahir i sants
d’avui, sants que coneguérem i sants dels que ni tants sols hem tingut noticia.
Nosaltres no sabem el que
porten els altres en el més profund del seu ànim, del seu cor; per això tant
sovint ens sentim insegurs sobre el sentit de la vida en aquest món; envaïts
pel dubte que es transforma fins i tot en desesperació. No reconeixem que Crist
ha parlat al cor de molts; Ell que és l’únic que té paraules de vida eterna,
(Cf. Sant Joan Pau II 22 d’octubre de 1978).
Saber que porta cap a Crist
i el seu Regne, saber que n’hi ha molts que hi han arribat, a nosaltres ens mou
ara seguir les seves passes i a ser fidels a aquell qui coneix que hi ha dins
del cor de cada home i de cada dona, aquell qui coneix el que hi ha dins dels
nostres cors i aquest no és altre que el Senyor.
Ell que ha acollit ja al
seu Regne a tots els qui han viscut segons el seu mestratge, segons l’Evangeli
i han arribat així a la gloria de la santedat, ens hi aculli un dia també a
nosaltres. Tant de bo bo que gràcies a tants intercessors nosaltres arribem a
merèixer també la misericòrdia de Déu.