Diumenge I
d’Advent / Cicle C
Confirmacions
a la Parròquia de Santa Maria a Blanes
Dissabte 30
de novembre de 2024
Jr 33,14-16;
Salm 24,4-5ab.8-9.10 i 14; 1Te 3,12;4,2 i Lc 21,25-28.34-36
Una veu crida en el
desert. La figura de Joan Baptista, el precursor, esdevé una figura clau de
l’Advent. Aquest home que anava per tota la comarca del Jordà predicant un
baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats, és l’encarregat d’obrir
una ruta al Senyor, d’aplanar-li el camí per tal de que tothom vegi la salvació
de Déu. La fe ens vincula a cadascun de nosaltres a aquesta missió, per la fe,
pel baptisme i per la confirmació, ens convertim en veus que criden, en gent
que obre camins perquè aquesta bona nova que és Crist, una bona nova que es fa carn,
que es fa un de nosaltres, pugui ser reconeguda i acceptada. Avui estimats
germans i germanes, en aquest primer diumenge d’Advent quan la figura del
baptista se’ns presenta com a exemple, vosaltres renoveu el vostre compromís
amb Crist, us feu amb més força un del seus i a aquesta tasca us hi ajudarà la
força de l’Esperit Sant que avui rebreu.
Com ens ha dit l’apòstol sant Pau, també nosaltres, aquesta comunitat que representa aquí al conjunt de l’Església, prega plena de goig, demanant al Senyor que contribuïu a la causa de l’Evangeli, Déu que ha començat en vosaltres un bon treball, aquest tingui per meta al mateix Crist. Demanem com Pau que el vostre amor s’enriqueixi més i més, un amor generós, que s’estengui als qui us cauen bé i als qui no us cauen tant bé, un amor ple de coneixement i amarat amb la finor que us dona l’Esperit. Tenim necessitat de vosaltres, ens cal la vostra ajuda perquè la bona nova de Crist arribi arreu i de manera especial als joves que no han sentit parlar de Crist o als qui n’han sentit parlar però han fet un pas enrere, no han seguit caminant pel camí de la fe. Mostreu-los amb la vostra vida, amb el vostre amor que aquest camí és el millor dels camins, que davant la feixuguesa de la vida, dels entrebancs de cada dia, tenir per company de camí a Crist és tenir el millor dels companys possibles. Amb Ell al costat sempre es torna cantant d’alegria, perquè, com ens ha dit el salmista, es magnífic el que el Senyor fa a favor dels qui l’estimen i dels qui Ell estima i el seu d’amor no té límits. Crist no té altres preferits que aquells que més ho necessiten, d’aquells a qui més els hi cal de ser estimats.
En l’Advent fem camí cap a Crist, fem camí cap aquell infant posat en una menjadora, feble i tremolós, però que malgrat aquesta imatge seva de fragilitat, malgrat haver-se fet fràgil amb els fràgils d’aquest món, ho ha fet per tal de donar-los, de donar-nos a tots plegats, la força necessària per caminar cap a Ell. Tota la nostra vida és un caminar, és un esperar, és un Advent que ens porta cap a la trobada personal amb Crist. Avui vosaltres estimats germans i germanes feu un pas important en aquest camí, tant important que us cal la força de l’Esperit Sant. És bonic i tot un símbol que el feu en aquest temps d’espera i en vigílies de començar un any sant, convocat pel papa Francesc sota el lema de l’esperança. Visqueu la vostra fe sempre des de l’esperança, d’una esperança creadora de realitat, amb capacitat d’escolta, mirant la imatge de Crist que va venir per ser un home d’esperança, a qui el Pare va enviar per tal de donar-nos esperança. Poseu esperança en tot el que feu, confiats sempre de que el Senyor es al vostre costat, com hi és avui en que l’Esperit Sant, aquell que va davallar damunt dels apòstols i els va donar la força necessària per tal d’anar per tot arreu i anunciar la bona nova, serà damunt vostre significant-ho amb uns petits gestos, com són la unció, la pregària de l’Esperit i el gest de la pau. Els rebreu un cop confirmeu davant d’aquesta assemblea i juntament amb ella la vostra fe, de bon grat, amb la joia de saber-vos prop de Crist, una mica més a prop cada dia i més especialment avui. Deia el papa Francesca aquesta mateixa setmana: «No tots a l'Església poden ser apòstols, profetes, evangelistes; però tots indistintament poden i han de ser caritatius, pacients, humils, constructors de pau. Tots nosaltres, si, hem de ser caritatius, hem de ser pacients, hem de ser humils, artífexs de pau i no de guerra.» (27 de novembre de 2024). Un bonic i senzill programa de vida el que ens proposa el Papa. Que us hi ajudi a vosaltres i també a tots nosaltres la força de l’Esperit Sant que avui es farà present de manera singular aquí en aquesta assemblea, reunits tots en nom de Crist.