Diumenge XXXIII durant l'any / Cicle B
Eucaristia en
memòria de les víctimes per accidents de trànsit durant el darrer any
Diumenge 17
de novembre de 2024
Parròquia de
Sant Josep de Girona
Dn 12,1-3;
Salm 15,5 i 8.9-10.11; He 10,11-14.18 i Mc 13,24-32
En aquestes darreres setmanes de l’any litúrgic, a les portes del inici
de l’Advent en el que ens prepararem per celebrar el naixement del Senyor,
l’Església ens proposa de reflexionar sobre la fi dels temps i la nostra pròpia
fi. Sovint no és per a nosaltres una reflexió agradable, no ens agrada recordar
la nostra pròpia finitud, saber o millor dit recordar, perquè saber-ho ho
sabem, que un dia arribarà la fi dels nostres dies en aquests món. Per a cadascun
de nosaltres el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror i les estrelles
aniran caient del cel; com la figuera quan les seves branques es tornen verdes
sabem que ve l’estiu, així sabem que ve la fi del nostre pelegrinatge per
aquesta terra. Però malauradament no som senyors de la vida i de la mort i
aquesta ens pot venir en un o altre moment, sens dubte sempre massa aviat.
Tot plegat seria ben depriment i alhora desesperador. Però ens ha dit el profeta Daniel que aquell temps serà quan serà salvat el poble de Déu i els qui dormen a la pols es desvetllaran. Aquesta és la nostra fe, sabem que Crist va morir i tot i morir va ressuscitar, no tant sol va tornar a la vida, com per exemple Llàtzer, sinó que va ressuscitar a una vida nova, plena i eterna. Si la mort arriba sempre massa aviat per a alguns ho fa de manera violenta, tràgica i inesperada. Avui recordem i preguem per les víctimes dels accidents de trànsit que han trobat la mort en el darrer any; aquells qui un dia van sortir com cada dia cap a la feina, cap a casa o cap a classe i no van tornar a les seves llars, deixant a les seves famílies sumides en el dolor i l’enyorança. Molts cops aquestes morts s’han produït per negligències o imprudències i això les fa encara més doloroses. També moltes altres persones veuen, sense perdre la vida, com aquesta queda afecta de manera molt severa amb múltiples conseqüències.
Nosaltres
creiem en la vida eterna, guanyada per Crist per a tots nosaltres, per això avui
preguem de manera especial per als qui han perdut la vida a la carretera, perquè hagin arribat a resplendir
com la llum del firmament, com ens ha dit el profeta Daniel. Demanem al Senyor
que els hagi perdonat aquelles culpes que poguessin tenir, perquè tots al llarg
de la nostra vida fem coses bé i d’altres no tant bé, i així com ens ha dit la
carta als cristians hebreus, un cop Déu els hagi perdonat els pecats, ja no els
caldrà res més que gaudir de la presència del Senyor.
Aquesta confiança no elimina la nostra enyorança, tant sols la mitiga. Trobem a faltar als qui ens han deixat tot i confiar en que gaudeixen de la vida eterna. La mort dels qui ens envolten ens sumeix a nosaltres en la foscor, tant més si aquesta mort ve de sobte, com un lladre durant la nit, sense avisar, i de sobte la commoció ens atordeix. Perquè és cert, del dia i de l’hora de la nostra mort ningú no en sap res, estem en mans de Déu i la nostra vida és sempre una lluita contra la mort, però per molt que avancem en la medicina, per molt que mirem de preveure mil i una incidències, la mort arriba.
Per la fe l’hauríem de veure amb esperança la mort, però ens costa perquè en
l’absència dels qui ens han estimat i hem estimat no en veiem cap d’esperança,
ans al contrari. Donem tombs un cop i un altre a com va poder succeir, com es
podria haver evitat i certament hem de lluitar per mirar d’evitar-ho amb totes
les nostres forces. Davant del fet, consol, conformitat, resignació no son pas
un bàlsam, sols la fe ens pot ajudar a veure una mica més enllà, una mica més
enllà del dolor; perquè amb els ulls de la fe podrem veure que darrera de la
mort hi ha quelcom, que avui ara i aquí nosaltres no podem ni tant sols
plantejar-nos com és, però per Crist sabem que un cop mort el cos hi ha quelcom
que ens pot acostar de manera definitiva a la llum i a la pau, és la proximitat
del Pare, la percepció del seu amor sense restriccions, ni cap trava. Amb
aquesta confiança demanem avui al Senyor que hagi acollit als nostres germans
difunts, especialment els qui aquests darrer any han perdut la vida a les
carreteres. Que el seu record ens acompanyi de manera serena, gaudint ara del
seu amor i estimant-los de manera diversa amb com ho hem fet fins ara, però
igualment intensa. L’amor ens uneix a ells com ens uneix a Déu que és amor.