Exèquies de Exèquies Mossèn Martí Colomer i Pujol
Sant Pere a l’Escala
Divendres 29 de novembre de 2024
Rm 6.3-9; Salm 22 i Lc 24,13-35
Fa ben poc temps Mossèn Martí Colomer
parlava així de la seva vocació com a prevere dient: «En la vida de cada dia i
amb els altres vas descobrint el que és ser capellà. Unes experiències
inoblidables i plenes de confiança en la força que ens ve d’haver respost a la
crida que Déu et fa en els signes dels temps. Fent present al ulls de tothom
aquella fe que va transformant la nostra vida i ens fa reconèixer que Déu és
amb nosaltres».
Mossèn Martí ha viscut la seva
vocació ben conscient de que el Senyor ha estat el seu pastor, aquell a qui ara
demanem que li permeti de descansar en prats deliciosos i que hagi parat davant
d’ell la taula del banquet etern. Passats els barrancs tenebrosos de la
malaltia, que ha estat ràpida, i de les dificultats que de tot tipus vivim en
el dia a dia de la nostra vida, ara demanem al Senyor per a Mossèn Martí la pau
i el repòs etern. Per a ell que s’ha mantingut actiu, al peu del canó del seu
ministeri presbiteral fins al darrer moment, fins que li han fallat les forces
i per això pot ben bé dir que acabada la cursa, s’ha mantingut fidel i que ara pot
dir-li al Senyor, com aquells deixebles que entre desconcertats i adolorits pel
que havien viscut, sense anar més enllà del que els seus ulls havien vist,
feien camí cap a Emmaús, a onze quilòmetres de Jerusalem: «queda’t amb mi que
ja es fa tard i el dia comença a declinar.»
La vida de Mossèn Martí ha declinat,
certament, les forces l’han abandonat, però ell estava cert de que, com ens ha
dit l’Apòstol, si som submergits en la mort de Crist pel baptisme, si som
sepultats amb Ell en la mort, també nosaltres emprendrem una nova vida; si la
nostra mort ha estat semblant a la seva, a la de Crist, també ha de ser-ho la
nostra resurrecció.
Mossèn Martí definia la seva vida
dient: «situant-me al mig del món, mirant el camí fet i el que la vida m’ha
portat, descobreixo que la meva manera de ser capellà ha estat fent un
compromís al mig del món com a cristià i amb el servei i testimoni de l’Evangeli
en el servei a la comunitat. Aquesta es la fe que ens uneix a tot els cristians
i que ens en fa testimonis. Un testimoniatge seguint l’Evangeli.»
Mossèn Martí ha viscut no tant sols
seguint l’Evangeli, sinó essent-ne propagador, portant la bona nova als altres.
Nascut a Arenys de Munt el 13 d’octubre de 1941, la seva vocació de prevere es
feu realitat a l’església parroquial de Castelló d’Empúries el 12 de setembre
de 1965 quan fou ordenat pel meu predecessor el bisbe Narcís Jubany. A
Hostalric, a Cassà de la Selva, a Santa Maria de Vista Alegre de Girona, a
Massanes, a Fogars de la Selva, a Arenys de Munt, a Sant Iscle, a Vilanova de
la Muga, a Peralada, Pedret i Marzà, a la Sagrada Família de Figueres, a
Vilabertran, a Cabanes, a Castelló d’Empúries, a Colera, Llançà i Portbou, fins
a l’Escala i Viladamat, ha servit a Crist i a l’Evangeli. La seva dèria ha
estat en tots aquests llocs, «haver respost a la crida que Déu et fa en els
signes dels temps. Fent present al ulls de tothom aquella fe que va
transformant la nostra vida i reconèixer que Déu és amb nosaltres», en les
seves pròpies paraules.
El seu cor no fou pas indecís, no li
costa pas massa d’entendre el que Déu volia d’ell i s’ha mantingut fidel fins
al final. Sense por, fiat sempre de la bondat i de l’amor de Crist, sabent-se
morir amb Crist i creient viure amb ell, en aquella vida que ara demanem que li
hagi arribat, on ja no és mor més, on la mort ja no te cap poder.
Potser sí que Mossèn Martí havia
perdut la voluntat de lluitar per la vida els darrers dies, però no era altra
cosa que un signe de confiança en que havent acomplert allò que Déu volia
d’ell, no el podia esperar altra cosa que l’abraçada amorosa del Pare.
Compromès amb els exclosos, els febles i els desvalguts, ara demanem al Senyor
que li digui: T’ho asseguro: tot allò que vas fer a un d'aquests germans meus
més petits, a mi m'ho vas fer. (Cf. 25,40).
La mort de Mossèn Martí ens
entristeix, però alhora ens dona coratge per viure la nostra fe i el nostre
servei, com ell l’ha viscut, responent a la crida de Déu i a reconèixer-lo en
els signes dels nostres temps, que han estat també els de Mossèn Martí. Encomanem
l'ànima del nostre germà, amb l'esperança segura que ressuscitarà amb Crist el
darrer dia, com tots els qui han mort creient en ell. Com ens deia avui sant
Cebrià en l’Ofici de Lectura: «traguem-nos el temor de la mort i pensem en la
immortalitat. Demostrem ser el que creiem.» (Del tractat de sant Cebrià,
sobre la mortalitat, 18, 24. 26).