Divendres de la setmana XXXII durant l’any / II
Catedral
Visita a la
diòcesis de Girona dels seminaristes del Curs propedèutic dels Seminaris de
Catalunya
Divendres 15
de novembre de 2024
2Jo 4-9; Salm 118,1.2.10.11.17.18 i Lc
17,26-37
Viure en la veritat,
estimant-nos els uns als altres; no és res de nou, no és pas cap manament nou.
Crist que és el camí, la veritat i la vida ens va deixar resumits en dos els
manaments de la llei: Estimar a Déu i estimar al proïsme. Això ho sabem prou
bé, sabem que és el full de ruta que ha de guiar la nostra vida. Però el món és
molt seductor, ens cal estar alerta per mantenir-nos fidels en la doctrina i no
caure en les males seduccions. És aquesta la felicitat dels qui segueixen la
llei del Senyor, la dels qui guarden el seu pacte i busquen el Senyor amb tot
el cor.
No es tracta de
posar les nostres mires en coses humanes, això no vol pas dir que hem de
menysprear el món, ens cal sempre estimar-lo com a obra que és de Déu, però el
nostre vertader objectiu està en la vida terna, treballem pel Regne, tenim la
mirada posada en el Regne. Vosaltres us esteu formant per ser missatgers de la
bona nova del Regne, per guiar a la gent vers el camí que porta cap al Regne. Esteu
cursant l’etapa propedèutica, que té una identitat i una proposta formativa
específiques, segons la defineix la Ratio Fundamentalis Institutionis
Sacerdotalis de l’any 2016. Aquesta etapa propedèutica és
indispensable i té la seva pròpia especificitat, gaudiu-ne.
San Joan Pau II signava
el 25 de març de l’any 1992 l’Exhortació Apostòlica Pastores Dabo Vovis.
En ella deia: «en comunió amb els Pares sinodals, demano que hi hagi un període
adequat de preparació que precedeixi la formació del Seminari. És útil que hi
hagi un període de preparació humana, cristiana, intel·lectual i espiritual per
als candidats al Seminari major. Aquests candidats han de tenir determinades
qualitats: la recta intenció, un grau suficient de maduresa humana, un
coneixement bastant ampli de la doctrina de la fe, alguna introducció als
mètodes d'oració i costums conformes amb la tradició cristiana. Tinguin també
les aptituds pròpies de les seves regions, mitjançant les quals s'expressa
l'esforç de trobar a Déu i la fe.» (Pastores Dabo Vovis, 62).
La recta
intenció és viure en la veritat i estimar, és a dir complir els manaments de
Déu. Sols així no es perdrà el fruit del vostre treball, que ara tot just
comenceu i un dia podreu rebre la plena recompensa de la vostra tasca
evangelitzadora. El nostre món te set de Déu, potser o segurament molts no se
n’adonen que tenen set de Déu, us caldrà fer-los adonar que tants neguits com
els acompanyen, els converteixen al cap i a la fi en assedegats de Déu,
assedegats de la veritat que és Crist. Els haureu d’ajudar a trobar a Déu i a
viure la fe
Tingueu present que
en aquest camí que inicieu cal que també vosaltres aneu arrencant de la vostra
vida les males herbes que vagin sortit durant el camí de formació tant bon punt
vegin la llum, males herbes com la mandra, un criticisme excessiu, la nostàlgia
d’altres temps, potser fins i tot la por. Us ajudarà a fer-ho el contacte
sovintejat amb els sagraments, especialment l’Eucaristia i el sagrament de la
penitència; us hi ajudarà la pregària i la lectura de la Paraula de Déu. No
perdeu mai el contacte sovintejat amb la Paraula de Déu, sigueu vosaltres mateixos
propagadors de la Paraula, així ajudareu als qui us escoltaran a conèixer
millor a Crist. Sigueu referents per al món acomplint el que Jesús ens mana,
estimant-lo a Ell i si l’estimeu amb sinceritat estimareu automàticament als
altres. És ben cert que no hi ha cap manament més gran que el de l’amor. La
nostra fe es fonamenta en l’amor, en la caritat i això ens dona esperança. Us
cal estar doncs estar ben preparats per ser missatgers de la fe davant dels qui
us interpel·lin amb preguntes, us escoltin o es fixin en vosaltres per esbrinar
com la mostreu en la vostra vida diària aquesta fe. Estareu així també preparats
per aquell dia en que qui la perdi haurà guanyat la vida, la vida eterna.