Diumenge XXXIV de durant l'any
Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist
Rei de tot el món / Cicle B
Confirmacions a la parròquia de Sant Joan de les
Pedreres
Dissabte 24 de novembre de 2024
Dn 7,13-14; Salm 92,1ab.1c-2.5; Ap 1,5-8 i Jn 18,33b-37
Avui
celebrem la festivitat de Crist com a Rei de l’univers, una festa instituïda
per tal de concloure l’any litúrgic ja que el proper diumenge iniciarem un nou
any amb el primer diumenge d’Advent que és el temps que ens prepara per
celebrar el Nadal. Però aquestes dues festes: Nadal i Crist Rei, que en
principi poden semblar diverses i fins i tot oposades, tenen en comú més del
que ens pot semblar. En una i en l’altre celebrem la vinguda del Senyor. Avui,
de fet totes aquestes darreres setmanes, ens referim a la vinguda del Senyor a
la fi dels temps. Per Nadal celebrem certament la vinguda de Jesús fet fill en
les entranyes de la Mare de Déu, però també celebrem aquesta vinguda darrera i
definitiva que avui recordem. Ens pot semblar a priori quelcom estrany celebrar
a Crist com a rei, una cosa que potser podia tenir sentit en altres temps, però
que ara no ens diu gran cosa, preferim recordar i celebrar a Jesús com a bon
pastor, per exemple, una imatge que ens el fa més proper.
No
hem de perdre però de vista que el reialme de Jesús no té res a veure amb el
dels poderosos d’aquest món. El mateix Evangeli que avui hem escoltat ja ens
mostra on i quan es proclama rei Jesús, ho fa un cop detingut i en mans dels
qui poc després li arrabassaran la vida. Fins i tot no és ell mateix qui s’anomena
rei, és Pilat qui li pregunta quan la cridòria de la gent l’acusa de ser un
impostor, algú que es vol fer dir rei per damunt del César. De fet aquella
matinada del primer Divendres Sant feia tant sols uns dies que Jesús havia
estat aclamat pels carrers de Jerusalem com a rei pels mateixos que ara
l’acusaven d’impostor. Però no importa tant qui i quan acusa a Jesús, el
realment important és com és aquest regne del que Jesús és rei.
Avui
estimats germans i germanes que rebeu el sagrament de la confirmació, vosaltres
us comprometreu a seguir aquest rei pel qui Pilat es pregunta. És un rei que te
per armes l’amor i la misericòrdia, que estima més als desvalguts i als qui
passen privacions, que als rics; que ha vingut a portar pau i amor. Militar per
ell, ser súbdit seu, implica un compromís amb aquests valors, compartir-los i
mirar d’imitar la seva vida. Tot això pot semblar molt difícil i ho és si ens
confiem a les nostres úniques forces. Per això avui estimats germans i germanes
rebreu la força de l’Esperit Sant. La mateixa que van rebre els apòstols quan
estaven reunits tots junts en un mateix lloc, quan encara la por per la mort de
Jesús a la creu els tenia retinguts i els mantenia esporuguits. Invoquem
l’Esperit Sant sempre que estem a punt d’emprendre una tasca important. Ho fem
per exemple quan algú és ordenat sacerdot, fa el seu compromís religiós o és
ordenat bisbe i vosaltres avui esteu davant d’un moment important per a la
vostra vida, adquiriu un compromís amb Jesucrist i amb l’Església que mira de
servir-lo. Mireu sempre l’exemple de Cist, el d’aquell qui vingué a servir i no
a ser servit, sigueu servidors dels vostres germans i germanes, és a dir
estimeu als qui us cauen bé i a aquells als qui no us cauen tant bé, quan us
vingui més de gust i quan tiraríeu cap a un altre cantó per tal d’evitar-los.
Jesús no rebutja mai de parlar, de dialogar amb Pilat; sap molt bé de quin peu
calça i que d’ell no en pot esperar altra cosa que una condemna a mort; però
malgrat això no el rebutja i qui sap si a la fi d’aquella setmana Pilat no es
preguntava que havia volgut dir tot allò i quin sentit havia tingut per a ell.
Pilat va conèixer un rei que no s’assemblava en res als altres reis del món que
havia conegut. Un rei sense armes, sense palaus, sense exèrcits, no tenia altra
cosa que un petit grup que el seguia i l’amor del seu Pare, que és el nostre
Pare. Avui estimats germans i germanes us comprometeu amb Crist davant
d’aquesta assemblea que representa a tota l’Església; manifesteu ara i aquí que
creieu i espereu en Crist i això ens interpel·la a nosaltres a renovar també la
nostra fe. Mireu de viure la fe amb coherència i no us oblideu de la seva
Església que us estima i us necessita. Que així sigui per a vosaltres i per a
nosaltres també.