Diumenge
XXXI durant l’any / Cicle B
Confirmacions
a la Parròquia de Sant Vicenç a Llançà
Diumenge
3 de novembre de 2024
Dt
6,2-6; Salm 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab; He 7,23-28 i Mc 12,28b-34
No hi
ha cap manament més gran que el de l’amor, ens ho diu Jesús, ho diu fins i tot
aquell mestre de la llei que qui sap si el volia posar en un compromís però que
quedà rendit davant la resposta de Jesús. La nostra fe es fonamenta en l’amor,
en la caritat, i això ens dona esperança. Ens cal estar preparats també a
nosaltres per donar raó de la nostra fe davant dels qui ens interpel·len amb
preguntes o es fixen en nosaltres per esbrinar com la nostra fe es mostra en la
nostra vida diària.
Tots
som evangelitzadors, encara que sovint no ens n’adonem, quan algú sap que el
Senyor és el nostre Déu espera, amb tota legitimitat, que el nostre amor per
Déu es tradueixi també en amor als altres, al menys no inferior al que ens
puguem tenir a nosaltres mateixos. Cada un de nosaltres haurà de donar
compte a Déu de si mateix (Cf. Rm 14,12) quan ens sigui
l’hora, ho hem recordat aquets darrers dies, i del que haurem de donar compte en
primer lloc és de l’amor a Déu i al proïsme.
Un
amor que no ve limitat per la correspondència, ens ho diu Crist en l’Evangeli
quan ens demana que estimem als nostres enemics, que preguem fins i tot pels
qui ens persegueixen; sols així podem ser fills del nostre Pare del cel. D’altra
banda si estimem els qui ens estimen, no mereixem cap recompensa ja la tenim en
l’amor correspost, talment com si només saludem els nostres germans, això no te
res d'extraordinari (Cf. Mt 5,44-47). Aquesta és la fe a la que avui estimats
germans i germanes us hi adheriu pel baptisme i confirmeu davant d’aquesta
assemblea que representa a tota l’Església.
Aquest
darrer dimecres el papa Francesc ens parlava precisament del sagrament de la
confirmació, el definia com l'acció santificadora de l'Esperit Sant que ens
arriba abans de res a través de dos canals: la Paraula de Déu i els Sagraments.
I entre tots els Sagraments – deia -, n’hi ha un que és, per antonomàsia, el
Sagrament de l'Esperit Sant, i aquest és el de la Confirmació.
Ens
alertava també de que cal aconseguir que el sagrament de la confirmació no es
redueixi, en la pràctica, a una «extremunció», és a dir, que no sigui el
sagrament de la sortida de l'Església. Afegia el papa que sovint es diu del
sagrament de la confirmació que és el sagrament de l'adeu, perquè una vegada
que els joves el reben se’n van, i amb sort tornaran a la parròquia per
casar-se. El papa Francesc feia una crida a que la confirmació es converteixi
en el sagrament de l'inici d'una participació activa en la vida de l'Església,
afegia que aquest és un objectiu que pot semblar-nos impossible, donada la
situació actual en gairebé tota l'Església, però això no significa que hàgim de
deixar de perseguir-ho. Un repte per als qui el reben i també per a tots nosaltres,
el d’aconseguir que els qui reben aquest sagrament esdevinguin animadors de la fe
en la seva comunitat.
Estigueu
segurs que és el millor regal que podeu rebre, que l’opció de la vida que Crist
ens proposa és la millor opció de vida, ja n’hem sentit el programa: l’amor a
Déu i als altres. Què hi pot haver millor que estimar? Res, certament. Déu us
estima, ens estima a tots nosaltres, i nosaltres no podem passar d’aquest amor
seu, l’hem de correspondre, amor per amor és la base de la relació amb Déu, una
premissa que canvia els cors i canviant-los poc a poc, pot arribar a canviar el
món o al menys ajudar-hi.
Al cor
de l’home i de la dona hi habita sempre la bondat, potser a vegades costi una
mica que surti a la llum, l’esbessar intenta sempre ofegar la bona llavor, cal
treure’ns de sobre enveges, enemistats, rancúnies i tantes altres coses que
intenten ofegar el nostre amor i convertir-lo sobretot en egoisme. La bondat però
sempre hi és en els nostres cors, més al fons o no tant al fons. Ho hem vist
aquests dies quan enmig de la desgràcia, de la devastació que ha arribat en
forma de DANA i ha afectat terres ben properes a les nostres; entre la mort, la
desolació i l’angoixa per tants desapareguts i danys, una onada de solidaritat
s’ha desfermat, una solidaritat que surt del cor dels homes i respon, potser
sense saber-ho, al manament de l’amor que Crist ens proposa avui en l’Evangeli.
Tingueu
present estimats germans i germanes que la fe, aquesta fe vostra que avui
confirmeu cal que la cuideu, com qui cuida un jardí necessita de ser lliurada
de males herbes, abonada i regada; lliurada de males herbes com la rutina, la
mandra o l’enveja; abonada amb el contacte sovintejat amb els sagraments i
especialment amb l’Eucaristia; regada amb aquella força que sols la Paraula de
Déu ens pot donar. No perdeu mai el contacte amb Déu, ni amb aquesta vostra
comunitat, sigueu ara vosaltres els qui ajudeu als qui venen darrere vostre a
conèixer millor a Crist, no us quedeu la fe per a vosaltres mateixos, sigueu referents
per al món acomplint el que Jesús ens ha dit avui en l’Evangeli, estimant-lo a
Ell i si l’estimeu amb sinceritat estimareu automàticament als altres.
Que
així sigui per a vosaltres i també per a tots nosaltres avui i sempre.