Divendres de la setmana XXXIV durant l’any / II
Capella de
les Germanetes dels Pobres a Girona
Divendres 29
de novembre de 2024
Ap
20,1-4.11-21,2; Salm 83,3.4.5-6 i Lc 21,29-33
«Feliç el qui viu a casa vostra», ens ha dit el salmista. La felicitat de
sentir-se acollit, aixoplugat, amb un sostre ja és de per si quelcom important.
Però vosaltres, estimades germanes, acolliu no tant sols de manera material
sinó que ho feu de manera caritativa, en el sentit primigeni del terme caritat,
que vol dir amor. El vostre amor pels ancians és quelcom que mostreu dia rere
dia i del que avui en domem gràcies. Al llarg de les moltes dècades que porteu
a la nostra ciutat heu acollit i heu procurat que se sentissin estimades
generacions de gent gran que han trobat en vosaltres, no tant sols una llar,
sinó també afecte, respecte i caliu.
Escrivia sant Joan Pau II en la seva Carta als ancians que: «Honrar als ancians suposa un triple deure cap a ells: acollir-los, assistir-los i valorar les seves qualitats.» Tot això ho heu fet partint de l’amor, d’aquest amor que rebeu de Déu i que vosaltres, conscients de la necessitat de ser missatgeres de l’amor, heu compartit amb els ancians. L’amor no passa mai, el cel i la terra passaran, però l’amor que neix de les paraules del Senyor, no passa mai.
Avui donem gràcies pel vostre servei, que neix d’un carisma particular, el vostre, que reconeix en la gent gran el rostre de Crist. En paraules de la vostra fundadora, santa Joana Jugan; no sou sinó els instruments de la obra de Déu, sou una bella rosa de caritat, ho feu tot tenint sempre present que en el pobre hi ha rostre del Senyor; per això us doneu de tot cor, sigui a les cases, sigui essent properes i amoroses amb els ancians, sobretot amb els malalts i els mireu amb compassió tal com Jesús els miraria, amb bondat. Ho feu com us demanava la vostra fundadora sempre amb bon humor, perquè als ancians, ni a ningú, no els agraden les cares tristes.
Avui donem gràcies per tanta feina com heu esmerçat aquí a Girona, on heu deixat la llavor de l’amor de Déu. Ara per circumstàncies diverses se us crida a d’altres llocs. Les vocacions han baixat, la societat ha canviat i en gran part s’ha fet càrrec de manera privada o institucional de la tasca de cuidar als ancians. Estigueu certes de que aquí a la nostra ciutat hi deixeu una empremta, una petjada d’amor que perdurarà i aquest és el millor llegat que podeu dedicar als gironins i gironines.
En paraules del papa Francesc: «Déu mai abandona als seus fills. Ni tan sols quan l'edat avança i les forces flaquegen, quan apareixen els cabells blancs i l'estatus social decau, quan la vida es torna menys productiva i corre el perill de semblar-nos inútil. Ell no es fixa en les aparences i no menysprea triar a aquells que per a molts resulten irrellevants. No descarta cap pedra, al contrari, les més “velles” són la base segura sobre les quals es poden donar suport a les pedres “noves” per a construir totes juntes l'edifici espiritual.» (Missatge als ancians 2024).
Així ho heu fet vosaltres aquí a Girona durant dècades, així ho seguireu fent allí on sigueu. De tot plegat en donem avui gràcies a Déu perquè ho feu, com deia la vostra fundadora, no negant res a Déu, perquè no hi ha res petit en la vida religiosa, on cal fer-ho tot per amor.