Ascensió del Senyor C
Aniversari de la mort del Venerable
fra Dalmau, Dominic
Parròquia de
Sant Esteve a Riudellots de la Selva
Dissabte 31
de maig de 2025
Fets 1,1-11;
Salm 46,2-3.6-7.8.9; He 9,24-28;10,19-23 i Lc 24,46-53
Jesús ens va
obrint camí, es feu home com nosaltres, compartint la nostra mort per tal de
que nosaltres puguem compartir la seva resurrecció i la seva ascensió al cel.
Poc a poc els deixebles anaren entenent que significava tot allò que havien
anat escoltant dels seus llavis: que havia de patir, que havia de morir, que
seria glorificat i que ressuscitaria el tercer dia. Humans com eren en un
principi no entenguérem sinó allò de patir i de morir i amb lògica humana li
volien evitar, no entenien que amb la seva mort no acabava res, que aquesta era
tant sols un pas cap al vertader objectiu de la seva encarnació, de la seva
vinguda a la terra: obrir-nos les portes de la vida eterna i del cel.
Aquells homes fins al darrer moment cregueren que Jesús havia vingut per instaurar un regne aquí en aquest món i acabaren mirant el cel bocabadats veient que un núvol s’enduia a Crist i l’anaven perdent de vista. El seu regne no era d’aquest món, però els deixebles van ser convidats a viure en l’esperança del seu retorn amb la mirada fixa al cel i els peus ben assentats sobre la terra. És així com hem de viure la nostra fe esperançats en el regne definitiu, aquell que te a Crist per centre, però vivint ara i aquí en aquesta terra, en aquesta època que ens ha tocat de viure, essent transmissors de la bona nova i practicants del manament del Senyor, el de l’amor a Déu, que mira al cel, i als nostres germans i germanes, que mira a la terra.
Ho hem escoltat en la carta als cristians hebreus, Crist ha entrat al cel mateix, aquesta és també la nostra esperança, però abans de pujar al cel va oferir-se als altres, va estimar fins a l’extrem. Els deixebles, ho hem escoltat en l’Evangeli, un cop havien vist com Jesús els beneïa i s’allunyava d’ells, se’n tornaren a Jerusalem i es dedicaren a la pregària i a predicar la conversió en nom d’Ell a tots els pobles, a això havien estat convidats des de que els va cridar a seguir-lo, ser testimonis del que havien vist i escoltat.
El venerable Dalmau Ciurana, nascut aquí a Riudellots, a Mas Ciurana, batejat en aquesta parròquia amb el nom de Jaume, feu semblantment als apòstols, dedicà la seva vida a la pregària i a predicar la conversió i en haver iniciat el seu procés de beatificació i posterior canonització no tant sols reconeixem que la seva vida fou virtuosa, que fou un home de pregària i de fe profundament arrelada, sinó que volem mostrar al conjunt de l’Església que fra Dalmau, qui portà aquest nom en la seva vida religiosa en memòria de sant Dalmau Moner, gaudeix ja d’aquest camí que ens ha obert Crist, és a dir que ja gaudeix de la vida eterna i ha compartit amb Crist l’ascensió al cel. Les seves restes esperen aquí que aquest procés acabi, aquí on d’una manera especial des de l’any 1848 fra Dalmau torna a estar entre els seus, entre vosaltres i també d’una manera especial la presència de les seves restes aquí en aquesta parròquia son un testimoni de la seva fe entre vosaltres i enmig de tota l’Església de Girona.
Ara fra Dalmau, ja venerable, està ben arrelat de nou en aquesta terra que el va veure néixer i segueix essent testimoni de fe, com ho foren els apòstols, com ho fou ell mateix en vida. Els testimonis dels sants o dels qui estan en camí per a ser reconeguts com a tals, ens ajuda en el nostre camí de fe. Fra Dalmau fou un sant “de la porta del costat” i mai millor emprada aquesta expressió del papa Francesc, perquè el venerable fra Dalmau fou i continua essent el vostre veí i va ser i continua essent un referent en el nostre camí de fe cap a Crist.
Com deia fa uns dies el papa Lleó allí on cal plantar la llavor de la fe és en el nostre cor, però també és en el món, en la comunitat, en l'Església, perquè la paraula de Déu, de fet, fecunda i provoca tota realitat, arreu de la terra. (21 de maig de 2025). Que el record del venerable fra Dalmau ens ajudi en el nostre camí de fe personal i comunitari.