Diumenge
XXVII durant l'any / Cicle C
Confirmacions
a la Parròquia de Sant Joan de Mollet
Dissabte
4 d’octubre de 2025
Ha
1,2-3;2,2-4; Salm 94,1-2.6-7.8-9; 2Tm 1,6-8.13-14 i Lc 17,5-10
Tenir
fe és el que importa, no és tant important com és, el més important és que la
tinguem en els nostres cors ja que Déu fa la resta. Avui estimats germans
confirmeu la vostra fe, ho feu davant d’aquesta assemblea, la vostra comunitat,
la vostra parròquia. És aquest un detall important perquè la fe no la podem
viure tots sols, la fe l’hem de viure en comunitat, junts. Una comunitat
formada per diverses generacions, formada per diverses sensibilitats, però ben
unida en un aspecte fonamental que dona sentit a la nostra fe i a la mateixa
Església: Crist.
Avui,
com ens ha dit l’apòstol sant Pau, revifeu la flama d’aquest do de Déu que
porteu en els vostres cors, ho farem mitjançant la imposició de les mans i la
unció amb el crisma. Son signes, potser petits, que potser ens passen
inadvertits, però que signifiquen la força de l’Esperit Sant damunt vostre.
El que
significa el sagrament de la confirmació ens ho explica l'Església d'una manera
sensible en els signes mitjançant els quals s'administra, si ens fixem en el
desenvolupament d'aquesta cerimònia, observem que es divideix en tres etapes.
La primera la renovació de la vostra fe davant de l’assemblea aquí reunida i
que representa a tota l’Església; segueix l'oració que elevaré jo com a bisbe,
amb les mans esteses, en nom d’aquesta Església de Crist a la qual us voleu
unir més fermament; acabarem amb l’administració del sagrament pròpiament dit,
que consta de la unció, la imposició de mans i la salutació de pau. La unció,
centre d’aquesta celebració, significa
que és Crist mateix qui us pren de la mà, significa que Ell mateix us ofereix
la vida, el do de l'Esperit Sant. ens diu el Senyor que en el signe de la Creu
que se'ns fa amb l'oli consagrat a la catedral, rebeu un esperit de fermesa,
d’amor i de seny.
Estigueu-ne
certs que avui refermeu una opció de vida, una manera de vida que està
inspirada en Crist, viviu-la amb senzillesa, perquè com ens ha dit el profeta
Habacuc, l’home i la dona d’esperit orgullós se sent insegur mentre que el just
viu la seva fe amb seguretat. Viviu-la sense avergonyir-vos-en perquè teniu amb
vosaltres la força de l’Esperit que us ajudarà a vèncer les dificultats que
sempre trobem en el camí.
Ens
trobem aquí reunits en comunitat, formant part de l’Església diocesana i de
l’Església universal, ens trobem gent de diverses generacions, alguns us poden
explicar moltes de les seves experiències de fe, us poden explicar com l’han
viscut en circumstàncies diverses, en moments de joia i en moments de neguit,
d’angoixa o fins i tot de dolor.
Escolteu-los,
la seva experiència us ajudarà en el vostre camí, escolteu-los com heu escoltat
als vostres catequistes, al vostre Mossèn, als vostres pares i avis; escolteu
el que surt dels seus llavis i tingueu per doctrina sana. Compartir la fe és
compartir també la nostra experiència personal de la fe i aquest compartir ens
ajuda a enfortir la fe.
Si la
visquéssim tant sols com una experiència personal seria com un camí a mitges,
seria una fe coixa, poc viscuda. A vegades, segurament sempre, som poc
conscients de la força de la fe, aquesta fe que Crist ens diu que només que
tingui la mida d’un gra de mostassa ja és capaç d’arrencar una morera i
plantar-la al mar.
Nosaltres
som certament servents sense cap mèrit, però hi ha un valor afegit en
nosaltres, aquell que el Senyor ha posat en cadascun dels nostres cors, un
valor que sumant-se als valors que han rebut el s nostres germans i germanes
constitueix el valor de la comunitat.
Quan
ens reunim aquí per celebrar l’Eucaristia, per rebre els sagraments, aquest
valor de comunitat adquireix una dimensió plena. Nosaltres reunits i Crist
enmig nostre, perquè allí on dos o tres es reuneixen en el seu nom, Déu és
enmig d’ells.
Mirem de tenir sempre la mateixa confiança que tingué Maria, model de fe per a tots nosaltres. Perquè «quan l'Esperit Sant va descendir sobre els Apòstols el dia de la Pentecosta, també María era al Cenacle, ella és la Mare de Jesús i la nostra Mare espiritual. També avui és present María de manera espiritual al costat de cadascun de vosaltres com una mare. Que María ens ajudi a obrir el nostre cor i la nostra ment per a rebre i custodiar sempre aquest do meravellós de l'Esperit Sant.» (Sant Joan Pau II 11 d’abril de 1981), que ens ajudi a perdre la por i a augmentar la nostra fe en Crist el seu Fill.